En la nostra societat, un dels canvis demogràfics més rellevants ha estat l’augment de l’expectativa de vida, aquest envelliment ha incrementat la proporció de persones en situació de malaltia avançada terminal, que requereixen cures pal·liatives.

Actualment, un gran nombre de persones es troben en un procés de malaltia avançada i/o terminal, les cures pal·liatives són bàsics per a abordar la prevenció dels símptomes al tractament, efectes secundaris, l’estrès….

A més, permeten millorar la qualitat de vida de pacients i familiars a través de la prevenció i alleujament del sofriment a partir de la identificació precoç, correcta valoració i tractament del dolor i problemes físics, psicosocials i espirituals.

La qualitat de vida es basa en el benestar físic i mental, els psicòlegs s’encarreguen d’aquelles necessitats relacionades amb la seguretat, afiliació, reconeixement i autorealització.

Què són les cures pal·liatives?
Es basen en una concepció global, comprèn atenció dels aspectes físics, psicològics, socials espirituals de les persones en situació terminal, sent un dels seus objectius principals el benestar i la promoció de la dignitat i autonomia dels malalts i de la seva família.

Les cures pal·liatives són un model d’atenció que tracta a la persona en situació avançada per a atendre de manera interdisciplinària totes les seves necessitats i les del seu entorn sociofamiliar.

Quan es poden donar les cures pal·liatives?
Les cures pal·liatives poden donar-se quan es diagnostica la malaltia, durant el tractament, seguiment i al final de la vida.

Poden oferir a persones amb malalties greus, com a càncer o problemes cardíacs atenció psicològica i metgessa especialitzada.

Com són les cures pal·liatives a nivell psicològic?
Es tracta d’un enfocament important en cada etapa de les persones que es troben en aquest procés vital. És important que aquest acompanyament no es limiti únicament als pacients, sinó també als familiars acompanyants.

Davant el diagnòstic d’una malaltia greu limitant, pot donar lloc a un gran nombre de respostes emocionals com ara:
– Por: pot succeir per la por a la deterioració del propi cos, de la pròpia mort o fins i tot, de com afectarà la mateixa als seus familiars.
– Tristesa: pot estar relacionat amb els pensaments relacionats amb el final de la vida.
– Confusió: això pot manifestar-se a causa del xoc postdiagnòstic
– Ira: pot sorgir a causa de la incomprensió del perquè de la malaltia.
– Sota autoestima: vinculat amb els possibles canvis a nivell corporal, problemes econòmics…

Quins tipus de canvis poden sofrir les persones en processos pal·liatius?
– Dificultats en el somni
– Pèrdua d’interès en aliments
– Refredament
– Canvis en el color de la pell
– Sons roncs en els pulmons i gola
– Canvis en la bufeta i intestí
– Desorientació i intranquil·litat
– Canvis de patrons de respiració

De quina manera pot ajudar-nos la teràpia psicològica?
Treballant l’assimilació, acceptació i adaptació als constants canvis al llarg del procés de final de vida. Això es pot aconseguir millorant la comunicació, trencant conspiracions del silenci desadaptativas, generant hàbits saludables, buscant activitats gratificants…

Acompanyant i cuidant als familiars, després dels constants desajustaments emocionals, d’aquesta manera podem prevenir l’aparició de duels patològics per part dels familiars. D’altra banda, una correcta intervenció psicològica pot afavorir la tasca d’acceptació i d’adaptació davant possibles pèrdues.

És a dir, una intervenció i suport psicològic correcte en totes les fases, és una peça essencial per a assimilar, acceptar i adaptar-se a tots els canvis psicoemocionals que puguin anar sorgint. A més, el psicòleg, igual que el centre de professionals que formin part de l’equip de cures pal·liatives (metges, treballadors socials, fisioterapeutes, infermeres…) han de tenir present l’atenció cap al pacient i la seva família, coordinant-se en la major manera possible.

Com pot afectar-nos la mort d’un ser estimat?
La mort és un dels esdeveniments més complicats d’afrontar, i que pot generar un gran impacte psicològic. Això pot provocar una desestructuració emocional que requereixi d’assistència i acompanyament psicològic.

La forma en què cadascun s’enfronti a la mort pot variar, ja que, a causa de la variabilitat interindividual, les estratègies i mètodes que es posin en marxa poden diferir, i en cas que siguin desadaptativos poden donar lloc a duels patològics o complicats.

D’altra banda, això pot generar un sofriment i una ruptura en l’equilibri entre l’amenaça i l’avaluació de la manca de recursos, donant lloc a estrès psicològic, el qual pot conduir a sofriment del pacient i família, donant lloc a respostes emocionals, cognitives i conductuals perjudicials per a la pròpia persona.

Els dols per molt dolorosos i complicats que puguin ser, poden ser oportunitats excepcionals per al nostre creixement personal i realització, sempre que siguem capaces d’afrontar-los i d’integrar en nosaltres mateixos aquesta pèrdua.

Quins objectius es volen aconseguir?
– Detectar i prioritzar necessitats físiques, socials, psicològiques, espirituals…
– Avaluar i potenciar els recursos de la família i pacients, per a tenir un major maneig de les emocions, pensaments i conductes.

El suport psicològic pot ajudar a desenvolupar resiliència i a buscar estratègies per a superar la tristesa.

Com detectar si la persona es troba en una situació per a acudir a professionals?
La pèrdua i els duels, en general, es converteixen en patològics i complicats, quan la persona després d’un període de temps llarg continua tenint la mateixa simptomatologia que des del moment de la pèrdua.

La durada del duel pot ser variable, des d’alguns mesos a anys, moltes persones ho elaboren de manera adequada, però hi ha moltes altres que no, per aquesta raó en aquests casos és important posar-se en mans de professionals al més aviat possible.

Com puc sortir d’aquesta situació?
Abans de res, és molt important acudir a un professional, també pots expressar els teus sentiments i trobar suport en persones al teu voltant, podem trobar un significat a diferents preguntes que tinguem pendents, intentar-se cuidar un mateix (dormint, realitzant exercici o menjant sa).

Quines vivències pot tenir una persona en aquesta situació?
Les vivències més comunes es poden dividir en sis dimensions.

En la primera dimensió física, pot aparèixer sensació de sequedat en la boca, dolor o sensació de buit, opressió en el peco, inquietud, alteracions del somni, pèrdua de l’apetit, pèrdua de pes…

Quant a la dimensió emocional, referent als estats d’ànim que poden manifestar-se i variar, com ara sentiments de tristesa, empipament, ràbia, culpa, por, ansietat, solitud, desemparament, impotència, abandó…

Pel que refereix a la dimensió cognitiva, es refereix a tot allò que afecta la ment, dificultat per a concentrar-se, confusió, embotamiento mental, falta d’interès per les coses, idees repetitives, oblits freqüents…

En la dimensió conductual, es refereixen a patrons de comportament com a aïllament social, hiperactivitat, conductes de cerca, plor…

En la social, podem trobar un cert aïllament social, o ressentiment cap a la resta, i finalment, quant a l’espiritual, la persona pot arribar-se a replantejar les pròpies creences i la idea de transcendència, debatent-se sobre el sentit de la mort i vida. (Fumall, 2004).

Les cures pal·liatives i el càncer
Aquest tipus de cures es recomanen, de manera habitual per a pacients oncològics. Els mateixos no tracten en si el càncer, però proporcionen un major benestar a la persona en qualsevol moment de la malaltia.

Aquest tractament sol iniciar-se en el diagnòstic del càncer, en el seguiment i posteriorment a aquest, per a prevenir o tractar símptomes o efectes secundàries que impossibilitin o dificultin la vida del subjecte.

És important conèixer com les cures pal·liatives poden brindar-se quan el pacient es troba en tractament actiu, i cal diferenciar-ho de l’atenció de malalts terminals, en la qual aquest tractament no s’està duent a terme.

En el Centre de Psicologia Canvis de Barcelona, t’ajudarem a recuperar el teu benestar emocional. A més, t’oferirem diferents eines que poden ser-te d’ajuda en la teva vida, així com t’acompanyarem a identificar el que més et preocupi i realitzarem un tractament individual.

Bibliografia
https://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=s1137-66272007000600012
https://kidshealth.org/es/teens/someone-died.html
https://www.secpal.com/guia-cuidados-paliativos-1
https://www.cancer.net/es/asimilaci%C3%B3n-amb-c%C3%*A1ncer/efectes-f%C3%*ADsicos-emocionals-i-socials-del-c%C3%*A1ncer/%C2%*BFen-*qu%C3%A9-consisteixen-les-cures-pal·liatives
https://www.cancer.gov/espanol/cancer/cancer-avanzado/opciones-de-cuidado/hoja-informativa-cuidados-paliativos
https://www.ninr.nih.gov/newsandinformation/publications/cuidados-paliativos-para-enfermedad-grave