Tractament trastorns alimentaris al centre de psicologia Canvis de Barcelona amb psicòlegs professionals

Teràpia psicològica per als trastorns alimentaris a Barcelona

Els trastorns alimentaris i de la ingestió d’aliments són malalties greus relacionades l’alteració persistent en l’alimentació o en el comportament i conducta alimentària marcada per una alteració en el consum o absorció dels aliments que causa una deterioració significativa afectant greument la nostra salut física, emocional i psicosocial.

Les persones amb trastorns alimentaris no són conscients de sofrir una malaltia i la seva motivació per al canvi és escassa o nul·la. Generalment, són altres persones de l’entorn familiar o social els qui detecten patrons i comportaments anòmals respecte al menjar.

Els trastorns alimentaris són cada vegada més freqüents, especialment en joves d’entre 12 i 24 anys. És la tercera malaltia crònica amb més prevalença entre la població juvenil femenina.

Els tipus més freqüents de trastorn de la conducta alimentària són l’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa, el trastorn per fartanera i el trastorn per evitació/restricció de la ingesta.

Els psicòlegs del centre de psicologia Canvis estan especialitzats a realitzar teràpia a persones amb trastorns de la conducta alimentària. El tractament psicològic per als trastorns d’alimentació permet reconduir i reajustar els hàbits alimentosos així com revertir altres complicacions més greus derivades d’aquests.

La motivació és el principal motor per a la recuperació de qualsevol trastorn i el diagnòstic precoç en els casos de trastorns alimentaris i de la ingesta d’aliments és fonamental per a millorar el seu pronòstic i prevenir la seva cronicitat.

El tractament psicològic dels TCA té una major efectivitat i millora notablement quan el diagnòstic es realitza en els 3 primers anys de la malaltia.

Les persones que pateixen trastorns alimentaris no són conscients d’estar malaltes, tenen creences fermes i positives de la seva malaltia. La teràpia permetrà reconèixer el problema i les seves conseqüències per a així motivar-se a canviar.

El psicòleg té com a objectiu aconseguir incrementar la motivació del pacient que generalment acudeix al centre de psicologia forçat pel seu entorn. El la teràpia, el psicòleg treballarà la resistència al canvi sempre des d’un enfocament directiu però no impositiu per a reconèixer i resoldre les ambivalències que produeixen els canvis.

Es treballaran les actituds, pensaments i conductes que mantenen el trastorn alimntari per això, la teràpia es realitzarà no sols amb el pacient sinó també amb les famílies per separat i de manera grupal per a ajudar a acompanyar afectivament en el camí de la recuperació.

Els símptomes relacionats amb els trastorns de la conducta alimentària varien en funció de la mena de trastorn alimentós encara que comparteixen certs símptomes cardinals com:

  • Preocupació persistent pel menjar.
  • Preocupació excessiva pel pes.
  • Insatisfacció amb la figura / imatge corporal.
  • Ús de mesures no saludables per a controlar i/o reduir el pes corporal.
  • Valoració personal anormal, baixa autoestima.

Existeixen una sèrie de senyals d’alerta tant relacionats amb la conducta i el comportament com a senyals somàtics (físiques), que poden indicar l’existència d’un trastorn alimentari no diagnosticat.

Senyals d’alerta conductuals:

  • Canvis en els hàbits alimentaris: ometre menjars o posar excuses per a no menjar, adoptar dietes vegetarianes estrictes, centrar-se excessivament en l’alimentació saludable, preparar-se el seu propi menjar en lloc de menjar el que els altres, menjar d’amagat, menjar quantitats excessives, prendre suplements dietètics i/o laxants, etc.
  • Dificultat per a menjar en llocs socials.
  • Anar recurrentment al bany durant els menjars.
  • Realitzar exercici excessiu.
  • Allunyar-se d’activitats socials: aïllament social.
  • Resistència a pesar-se.
  • Imatge corporal negativa o distorsionada.
  • Mirar-se recurrentment al mirall buscant defectes.
  • Preocupar-se o queixar-se de manera constant per engreixar o sobre com baixar de pes.
  • Conductes enganyoses o reservades.
  • Depressió.
  • Abús de substàncies.
  • Absentisme escolar o laboral.

Senyals d’alerta somàtiques:

  • Fre del creixement.
  • Importants fluctuacions de pes.
  • Fatiga, feblesa física.
  • Marejos, desmais.
  • Pell i ungles seques i trencadisses.
  • Restrenyiment o diarrea.
  • Susceptibilitat a fractures.
  • Pèrdua d’esmalt dental i/o ferides / callositats en els artells.
  • Retard en la menarquia, amenorrea o alteracions en la regularitat menstrual.

En l’exploració psicopatològica amb el pacient s’han de valorar els següents aspectes:

  • Grau de consciència del trastorn alimentari caracteritzats per la negació de la malaltia i acceptació d’aquesta.
  • Alteracions del pensament (variacions cognitives).
  • Distorsió de la imatge corporal.
  • Manifestació d’ansietat i angoixa, crisi de pànic, fòbies així com trastorn obsessiu compulsiu.
  • Alteracions de l’estat de l’ànim.
  • Observacions complementàries i conductes associades als trastorns alimentaris.

L’avaluació psicològica permet valorar les característiques de la personalitat, confirmar el diagnòstic i ajuda a establir un pronòstic sobre la possible evolució de cada cas així com les reavaluacions periòdiques.

Alguns dels qüestionaris utilitzats pels psicòlegs del centre de psicologia Canvis de Barcelona, són:

  • ABOS (Anoretic Behavior Observation Scale for Parents): permet recopilar informació dels pares de pacients.També pot emprar-se per a la detecció precoç dels trastorns alimentaris.
  • EAT (Eating Attitudes Test): permet confirmar el diagnòstic, excepte en aquells casos que neguen tota simptomatologia.
  • EDI I i II (Eating Disorder Inventory). Serveix per a avaluar els trets psicològics i de comportament comuns als trastorns alimentaris de l’anorèxia i la bulímia.
  • BITE (Self rate Scale for Bulímia). Permet identificar símptomes bulímics.
  • COOPER Qüestionari de cognicions associades a la silueta corporal (Bodi Sha-pe Questionnaire)

És important i imprescindible avaluar i treballar amb la família per a establir un vincle de suport ferm i segur, afermar les aliances familiars i establir models de comunicació que impedeixi la perpetuació de la conducta alimentària patològica.

No existeixen dades concloents que especifiquin les causes d’un trastorn alimentari però existeixen diversos factors que els desencadenen, i pot afectar nens, nenes, dones joves i, cada vegada més, a adults. Es consideren greus perquè tenen conseqüències físiques, però també psicològiques i socials.

Algunes causes són:

  • Pressió sociocultural sobre el pes i comparació social per insatisfacció corporal.
  • La influència dels mitjans de comunicació que imposen i valoren la figura de la primesa i estigmatitzen l’obesitat.
  • Influència de les relacions interpersonals.
  • Personalitat i caràcter: les persones amb trastorns alimentaris tendeix a compartir trets similars de personalitat i comportament com: baixa autoestima, perfeccionisme, cerca constant d’aprovació i dependència.
  • Assetjament i burles per primesa o obesitat en l’entorn escolar, social o familiar.

Encara que no s’han conclòs les recerques quant als factors de risc que incideixen en la possibilitat de sofrir un trastorn alimentari alguns d’ells són:

  • Antecedents familiars: els factors genètics poden augmentar la possibilitat de patir algun trastorn alimentós si existeixen familiars de primer grau que ho hagin patit.
  • Trastorns mentals en la família: estrès, ansietat, depressió, comportaments obsessiu compulsius, dificultat per a regular les emocions, etc.

Les complicacions mèdiques dels trastorns de conducta alimentària poden afectar la majoria dels òrgans del cos sent l’anorèxia nerviosa la que presenta un major ventall de complicacions de manera freqüent.

Complicacions físiques freqüents:

  • Problemes cardiovasculars i gastrointestinals.
  • Deterioració del sistema immune, disfuncions cognitives i cerebrals.
  • Disminució del volum cerebral.
  • Complicacions múscul-esquelètiques com ara feblesa i pèrdua de força, osteopenia i osteoporosi.
  • Problemes del sistema reproductiu.

Complicacions psicològiques:

  • Aïllament social
  • Conflictes familiars
  • Dificultats per a enfortir l’autonomia, acte concepte i/o autoestima.
  • Depressió.
  • Trastorns d’ansietat
  • Trastorn obsessivocompulsiu.
  • Autoagresiones i abús de substàncies.
  • Mantenir hàbits saludables des de la infància: horaris de menjar, nombre de menjars, no saltar-se menjades, no picotejar entre hores.
  • La dieta ha de ser sana, equilibrada i variada que inclogui tots els aliments necessaris limitant menjades poc saludables.
  • Fomentar una autoestima sana des de la primera infància.
  • Educació emocional per a aprendre a manejar i afrontar les emocions i l’estrès.
  • Establir una bona comunicació en l’àmbit familiar que aporti seguretat i comprensió.
  • Practicar exercici amb regularitat.
  • Facilitar les relacions socials des de la infància.
  • Desenvolupar una actitud crítica enfront de la informació oferta en els mitjans de comunicació (educació sobre els mitjans).
Primera visita gratuïta amb els nostres Psicòlegs a Barcelona per al tractament dels trastorns alimentaris

Sol·licitar informació:

Tractament trastorns alimentaris

Nom i cognoms (*)

Email (*)

Telèfon

Missatge

He llegit i accepto la Política de privacitat

Psicólogos de Barcelona con descuentos, ayudas y subvenciones para desempleados, estudiantes, opositores, jubilados, pensionistas, viudos, etc.

En Canvis, a més de facilitar de forma gratuïta un primer contacte amb un psicòleg a Barcelona disposem d’un programa de subvencions facilitar l’accés a diferents modalitats de teràpia a honoraris reduïts.

El programa de tractaments psicològics subvencionats del nostre centre de psicologia accessible per: