Atenció psicològica subvencionada parcialment per a famílies monoparentals a Barcelona

A pesar que existeix molta gent que considera que les famílies monoparentals són incompletes, no és cert que aquest progenitor necessiti sí o sí a un altre adult per a tirar endavant. Tot té els seus avantatges i els seus desavantatges i la monoparentalitat no és una excepció.

Moltes mares (parlem de mares per ser majoritàries en la monoparentalitat) consideren que un dels grans beneficis de criar tot sol és la llibertat en la presa de decisions sobre l’educació i mètodes de criança, encara que la responsabilitat recaigui íntegrament sobre les seves espatlles.

Aquesta llibertat per a prendre decisions, d’altra banda, pot ser també un desavantatge, atès que significa estar “en solitud” en moments que, compartits, poden suportar-se millor. Altres mares manifesten que aquesta solitud es fa més intensa quan senten el desig de compartir la felicitat que els produeix el seu fill/a amb algú que pogués viure-la igual que elles. Encara que la família i les amistats sempre puguin estar presents, moltes mares senten que el nivell d’intimitat no és el mateix que tindrien en parella.

Un factor important que destaquen algunes mares de la seva monoparentalitat és el temps. D’una banda, el treball que implica la cura dels nens recau únicament sobre elles, amb el que pot ser difícil gestionar el temps però, d’altra banda, tota la seva atenció és per als seus fills, sense necessitat de compartir-la amb ningú més.

Les famílies monoparentals, encara que comptin amb avantatges i desavantatges (com totes!), continuen sent iguals que les altres en els seus fonaments més nuclears. L’amor, la seguretat, l’afecte, la cura i la protecció són els pilars de tota família i, per això, totes són iguals.

Algunes mamàs destaquen que la societat no està del tot preparada perquè existeixin famílies monoparentals. Es troben amb què gairebé tot està pensat per a famílies formades per dos adults amb dos sous i, per això, tenen un major risc d’exclusió social que altres tipus de famílies. A més, destaquen que la gent tendeix a compadir-les o, per contra, a deixar-los clar que ha estat la seva decisió. A vegades, les mares solteres senten que no sempre és fàcil trobar suport i comprensió en els altres i, sens dubte, tenen tot el dret a sentir pors, cansament o dubtes.

Des de Canvis, entenem que el procés de ser mare (o pare!) és un dels grans reptes del cicle vital. Per això, encara que sigui un moment molt feliç, és totalment natural que sorgeixin pors, preocupacions i dubtes de diversos orígens. La monoparentalitat, a més, ve acompanyada de reptes propis de la seva condició i és molt important que les persones que trien formar aquest tipus de família disposin de suport emocional i d’un espai on exposar les seves pors i treballar-los. L’objectiu de la teràpia en aquests casos és preparar-lo tot perquè l’arribada del nou bebè se de en condicions òptimes a nivell emocional i psicològic.

En Canvis realitzem un acompanyament ja des del moment en què es pren la decisió de formar una família monoparental fins al final del procés. En el cas de la una família monoparental formada per una dona, la recolzem en la decisió d’acollir-se a un mètode de reproducció assistida i en el seu embaràs, part, postpart i lactància.

Oferim un aprenentatge integrador i l’adquisició de recursos per a augmentar la seguretat i confiança en el rol de mare i pare, tenint en compte els aspectes biològics, psicològics i socials de cadascun. També treballem a aclarir la funció de ser pares o mares, resolent dubtes, mites, necessitats o capacitats a explorar. Creiem que també és important treballar en la rebuda del bebè i de la nova família per part de l’entorn: amics, pares, germans i altres membres de la família extensa.