Tractament dels trastorns de l’estat d’ànim

Les variables que incrementen el risc de sofrir algun trastorn de l’estat d’ànim es poden classificar en factors personals, socials, cognitius, familiars i genètics.

No és possible determinar el seu grau d’influència ni establir diferències entre els factors que influeixen en l’inici i/o manteniment del trastorn.

Principals factors de risc per a sofrir un trastorn de l’estat d’ànim:

• Antecedents familiars: Les persones que tenen parents amb algun trastorn de l’ànim són més propenses a desenvolupar-los.
• Relacions familiars: Les males relacions familiars prèvies als trastorns de l’estat d’ànim tendeixen a mantenir-se després del diagnòstic i tractament del trastorn afectant la taxa de millora, recaigudes i l’adaptació després de la recuperació del pacient.
• Comorbilitat: les malalties cròniques tant físiques com mentals incrementen la possibilitat de sofrir algun trastorn de l’estat d’ànim.
• Sexe: l’índex de població femenina amb trastorns de l’estat d’ànim és major a la població masculina, i abasta un 25% aproximadament de la població general.
• Edat: Els trastorns de l’estat d’ànim poden començar en nens o ancians, però més del 50% dels casos ho fan entre els 20 i els 50 anys. La prevalença de l’estat d’ànim negatiu augmenta amb l’edat.
• Abús de substàncies: el consum d’alcohol, tabac i drogues augmenta la possibilitat de sofrir trastorns de l’estat d’ànim.
• Socials: xarxa de suport social, situació econòmica i ocupacional, estratègies i habilitats personals d’afrontament.
• Tipus de personalitat: Totes les persones amb indiferència de la seva mena de personalitat poden deprimir-se. No obstant això, alguns tipus de personalitat presenten un major risc de depressió com les personalitats dependents, obsessiu compulsives.
• Factors psicosocials: l’estrès que acompanya a certs episodis de les nostres vides produeix canvis a llarg termini que poden produir variacions en el funcionament cerebral fent a certes persones més vulnerables de sofrir episodis posteriors de trastorns de l’estat d’ànim.
• Aspectes bioquímics: encara que és un aspecte en constant estudi, és probable que alguns trastorns de l’estat d’ànim es deguin a la falta o excés de certs neurotransmisors o hormones. Alguns neurotransmisors implicats en l’estat de l’ànim són: la serotonina, noradrenalina i la dopamina.
• Factors neuroendocrins. Les manifestacions neurovegetatives observades en els trastorns de l’ànim poden lligar-se als centres hipotalámics que governen la ingesta d’aliments, la libido i els ritmes circadiaris.