Què és la teràpia de parella?
Els motius profunds per a l’elecció de parella són diversos i susceptibles de ser analitzats de forma molt acurada. Cada membre de la parella té un o diversos models interioritzats. D’aquí es deriva que cadascun té la fantasia de com és l’altre, de com volgués que l’altre fos i de com l’altre ho veu a ell amb totes la distorsions possibles.
En estar formades per dues persones diferents, amb els seus propis models i idees de com haurien de ser les coses, les relacions de parella sovint presenten conflictes en els seus diversos moments evolutius.
Per això, la teràpia de parella és un tipus d’intervenció terapèutica en la qual tots dos membres de la parella reben ajuda per part d’un psicòleg especialitzat per a treballar en els seus conflictes i millorar la salut de la seva relació.
Des de Canvis, oferim un espai de reflexió a les parelles en les diverses situacions de canvis o de crisis com:
- Arribada d’un bebè
- Infidelitats
- Desconfiança
- Problemes de comunicació
- Dificultats en l’educació dels fills
- Dificultats en les relacions sexuals
- Crisis o estancament vital d’un o tots dos membres de la parella
- Indecisió sobre el futur
- Problemes de fertilitat
- Pèrdues i duels
La teràpia dota a les parelles d’un espai de seguretat i confiança on poder expressar-se i comunicar-se sense caure en les discussions habituals que succeeixen en la llar. És una oportunitat de generar una excepció a la norma i poder començar a actuar d’una forma diferent. Per això, existeixen múltiples beneficis per a la parella derivats d’aquest tipus de teràpia:
- Millora de la comunicació
- Adquisició d’eines de resolució de problemes
- Millora de la convivència
- Reforç dels llaços afectius
- Construcció d’objectius en comú
- Clarificació dels conflictes
No obstant això, la teràpia de parella no solament ofereix beneficis per a la parella, sinó que també és la causant de certs canvis positius a nivell individual:
- Millora de l’autoconeixement
- Augment de l’empatia i la capacitat d’escoltar a l’altre
- Augment de l’autoconeixement
- Adquisició d’habilitats de comunicació
- Augment de l’assertivitat
La decisió d’acudir a teràpia de parella pot ser complicada de prendre, especialment perquè involucra a dues persones que potser tenen diferents percepcions sobre una mateixa situació.
És habitual que un dels membres present desconfiança, pors o reticències davant la possibilitat d’acudir a teràpia. Davant aquests casos, resulta poc beneficiós forçar a la parella, atès que la motivació al canvi i la cooperació és fonamental per al bon funcionament del tractament.
No obstant això, existeix la possibilitat que solament acudeixi a teràpia un dels dos per a, d’aquesta manera, motivar el canvi en tots dos. Les pautes de relació que es traslladen des de teràpia promouen una millora en la relació. En una parella, si el comportament o actitud d’un membre és diferent, l’altre integrant inevitablement realitzarà moviments per a adaptar-se a la seva nova realitat.
A més, la millora i els canvis d’un dels membres durant la teràpia sol convèncer a l’altre respecte als beneficis d’aquesta, amb el que és més probable que s’animi a acompanyar a la seva parella en sessió.
Prenent com a referència les situacions en les quals la teràpia pot no ser eficaç, és important tenir en compte les següents qüestions abans d’optar per començar un procés de teràpia de parella:
- Valorar si existeix una motivació per al canvi
- Estar tots dos d’acord a acudir a teràpia
- Tenir en compte que la teràpia requereix sinceritat
- Presentar un compromís al canvi
- Establir metes objectives i realistes
- Establir objectius a curt termini per a arribar a les metes marcades
- Tenir paciència respecte a l’objectiu final de la teràpia
- Estar oberts a la idea de perdonar
- Centrar-se en el conflicte present
- Estar disposats a complir les tasques per a casa
La parella serà capaç de crear una família quan tots dos cònjuges puguin exercir les funcions de “generar amor, promoure esperança, tolerar el dolor i poder pensar”.
Una parella que desitja conviure de forma saludable és aquella en la qual hi ha un intercanvi, cooperació, creativitat, resolució de la tensió dialèctica, la qual cosa conduirà al creixement i desenvolupament de la parella.
Una parella es manté i funciona quan persisteix una relació satisfactòria entre els membres que la integren. És un mutu protegir i ser protegit el que proporciona a tots dos una gratificació i motivació per a continuar alimentant aquest vincle.
Una bona relació de parella és aquella que té la capacitat d’expressar afecte i tendresa, de donar i rebre per a poder afrontar els sentiments de frustració i hostilitat, i de poder acceptar les diferències individuals.
També existeix una estreta relació entre la capacitat de donar i rebre, entre el plaer i la sensació de comprendre i de ser compresos, entre el sentiment de felicitat i el de la generositat esperançada.
És important i de bon pronòstic per a la parella l’existència en cada membre d’una confiança bàsica en la vida i en l’altre membre de la parella, i una esperança suficient que permeti acceptar la realitat de la parella com alguna cosa que, igual que la vida, proporciona satisfaccions i frustracions, plaers i dolors. És una capacitat de tolerar el dolor inevitable que suposa la diferència de l’altre, com alguna cosa que enriqueix i que no humilia.
Considerem les següents situacions com a indicadors de bona salut en les parelles:
- Relacions d’intercanvi en el diàleg amb els fills i llaços realistes amb els propis progenitors
- Possibilitat per a tolerar de forma realista les dificultats que puguin presentar-se
- Capacitat d’assumir la funció (rol) de cadascun en el context familiar
- Possibilitat d’aprendre i aconseguir el procés de desenvolupament de la parella
- Capacitat de canviar
- Capacitat de compartir plaer i responsabilitat, sentint-se tots dos lliures
El primer pas és realitzar una avaluació de la problemàtica, els recursos i les possibilitats amb què compten tant la parella com cadascun dels seus membres per a poder afrontar la situació conflictiva.
Després de realitzar un diagnòstic de la situació presentada, el psicòleg valorarà i orientarà als pacients sobre la idoneïtat del tipus de treball que es pot realitzar.
Una altra de les funcions dels nostres psicòlegs, és la d’oferir orientació en cas de necessitat de derivació a altres dispositius o professionals.
Els motius profunds per a l’elecció de parella són diversos i susceptibles de ser analitzats de forma molt acurada. Cada membre de la parella té un o diversos models interioritzats.
D’aquí es deriva que cadascun té la fantasia de com és l’altre, de com volgués que l’altre fos i de com l’altre ho veu a ell amb totes la distorsions possibles.
És freqüent que la parella inicialment intenti solucionar els seus problemes pels seus propis mitjans i, per això, puguin arribar a trigar massa temps a acceptar ajuda externa.
Quan es detecta que la relació està començant a deteriorar-se i a presentar dificultats, conflictes o que existeix una falta de comunicació que porta al distanciament entre els membres de la parella, és un bon moment per a plantejar-se la possibilitat d’acudir a teràpia.
La durada de la teràpia de parella és una cosa molt difícil de determinar, atès que cada cas té les seves particularitats i no hi ha una forma exacta de delimitar el nombre de sessions que seran necessàries.
Després de l’avaluació inicial, és habitual tenir aproximadament 10 sessions i valorar la necessitat de continuar o no la teràpia, així com la freqüència en què se succeeixin les visites. Per això, la durada d’un tractament pot oscil·lar entre pocs mesos o més d’un any.
Durant el procés terapèutic, es treballa amb la comunicació de la parella, s’explora l’arrel dels seus conflictes i les formes en què s’han tractat de solucionar-los en el passat. En teràpia de parella es descobreixen nous recursos i estratègies d’afrontament dels conflictes, a més de valorar i fomentar les eines preexistents de cada membre de la parella.
Sovint, la intervenció en parella requereix d’un treball pràctic que es realitza a casa, seguint les pautes acordades en les sessions de teràpia. La finalitat és promoure la creació d’un espai de comunicació fora de sessió, en l’entorn natural de la parella, on es pugui posar en pràctica l’empatia, l’enteniment i la diversió entre tots dos.
Canvis és un centre que ofereix un servei d’ajuda psicològica a aquelles parelles que desitgin tenir una relació amorosa plena i saludable, amb el desig i la confiança que cuidant la seva relació millorarà també el seu benestar i salut mental.
En el centre de psicologia Canvis, en funció de les necessitats de cada cas, treballem amb les parelles des de tres enfocaments: la teràpia psicodinàmica, la sistèmica i la relacional.
La teràpia psicodinàmica explora els conflictes apareguts en la infància com a possibles causes de l’aparició de problemes actuals en la parella. Se li dona molt valor a la relació terapèutica i a les fantasies conscients i inconscients dels membres de la parella, així com a les relatives a la pròpia relació. Es treballen els mecanismes de defensa com a projecció en l’altre de les pròpies pors o la introjecció o inclusió de característiques pròpies de l’altre en el propi self.
Seguint la perspectiva sistèmica, la parella s’entén com un sistema obert en el qual es donen un intercanvi de normes, rols i relacions. Partint d’aquesta concepció de la parella com un sistema, es considera que el canvi en un dels membres genera canvi en el sistema. Se centra en la comunicació i l’expressió explícita de necessitats per part de cada membre, alhora que es treballa amb els rols fixats que poden estar generant malestar per estar resultant disfuncionals.
Finalment, parlem de psicoanàlisi relacional per a referir-nos a una altra forma de psicoteràpia centrada en la relació. Des d’aquesta perspectiva es considera que el món interior es forma a través de la internalització del que experimentem amb els altres, és a dir, del món exterior. Per això, se li dona la màxima importància a l’empatia: el terapeuta se serveix de l’empatia per sobre de tot per a poder comprendre de quina forma es relaciona el seu client amb els altres.
En teràpia de parella, treballem des d’aquesta perspectiva per a comprendre com les formes de relacionar-se de cada membre de la parella estan contribuint al conflicte.
Les dades existents sobre l’efectivitat de la teràpia de parella indiquen que al voltant d’un 70% de les parelles que acudeixen a teràpia consideren que aquesta ha generat una millora en la satisfacció matrimonial.
No obstant això, si es tracta de casos en els quals la teràpia de parella s’ha pres com una espècie d’últim recurs abans de decidir separar-se, l’efectivitat d’aquest tipus de teràpia decau a causa de l’excessiva acumulació de malestar durant mesos i fins i tot anys.
Habitualment, és un dels dos membres de la parella qui suggereix la possibilitat d’acudir a teràpia i l’altre considera que és bona idea, mostrant-se col·laborador.
No obstant això, la teràpia de parella fracassa amb freqüència en el supòsit en què un dels interessats suggereix anar a teràpia i obliga l’altre a acudir en contra la seva voluntat.
Per al bon funcionament de la teràpia, tots dos membres han d’estar d’acord a acudir i participar activament en les sessions i tasques proposades.
Una altra situació que disminueix l’efectivitat de la teràpia de parella és quan el problema és d’un dels dos membres i no de la parella com a sistema. En casos d’addicció, traumes no resolts o problemes relacionals entre altres possibilitats, el treball primordialment necessari és individual.
També pot donar-se la situació en què un dels dos ja ha decidit separar-se i recorre a la teràpia com a forma d’anunciar-ho en un ambient contingut: si un dels dos membres no vol reparar la relació, la teràpia de parella està destinada a fracassar.
Finalment, quan les parelles acudeixen a teràpia després d’un recorregut excessivament llarg de la problemàtica, el mal pot ser massa gran com per a poder ser treballat i reparat en teràpia. Per això, és convenient plantejar-se la possibilitat d’acudir a teràpia de parella davant els primers signes de deterioració de la relació.
Sol·licitar informació: Teràpia de parella
En Canvis, a més de facilitar de forma subvencionada per 25 euros, un primer contacte amb un psicòleg a Barcelona disposem d’un programa de subvencions facilitar l’accés a diferents modalitats de teràpia a honoraris reduïts.
El programa de tractaments psicològics subvencionats del nostre centre de psicologia accessible per:
