Tractaments psicològics subvencionats per invalidesa reconeguda a Barcelona

Rebre un pronòstic d’invalidesa o incapacitat reconeguda és una condició determinant que restringeix o anul·la l’aptitud laboral per a treballar.

En alguns casos el grau de disminució de la capacitat de treball té un nivell d’incapacitat parcial, aquest nivell permet a la persona continuar treballant en el mateix càrrec laboral encara que sí que veurà restringida la realització d’algunes tasques que puguin implicar malalties. No obstant això, les persones que reben un nivell d’invalidesa permanent total, absoluta i gran invalidesa no poden ocupar la seva posició habitual.

La invalidesa o incapacitat no només suposa limitacions laborals, a nivell emocional és un impacte important ja que suposa un procés de canvi i d’adaptació en el ritme de vida de l’individu i probablement dels seus afins.

Els psicòlegs de Canvis no som aliens a la realitat econòmica, familiar i social actual que sofreixen les persones amb invalidesa reconeguda. Sabem el difícil que resulta habituar-se a la nova realitat en la qual es troben davant diverses dificultats en produir-se el canvi brusc en el seu ritme i nivell de vida.

Per això, el centre sanitari de psicologia clínica Canvis de Barcelona, ha creat un programa de tractaments psicològics subvencionats destinat a les persones amb discapacitat i escassos recursos econòmics que necessiten suport per part d’un psicòleg professional.

El suport psicològic a persones en situació d’invalidesa reconeguda per part dels psicòlegs de Canvis té honoraris reduïts en diferents modalitats de teràpia perquè, totes les persones que el requereixin i necessitin, puguin accedir a una atenció psicològica professional i de qualitat.

Per a accedir a una subvenció en el cost de les diferents modalitats de teràpia inclosos en el programa subvencionat pel centre de psicologia Canvis de Barcelona és necessari acreditar estar en situació d’incapacitat total, absoluta o gran invalidesa en el moment d’inici del tractament mitjançant la presentació de la targeta o informe que acrediti aquesta invalidesa.

A Canvis, no només volem ajudar les persones en situació d’invalidesa reconeguda sinó també a les seves famílies. Per això, els familiars directes de les persones amb incapacitat (fills/as i cònjuges) també estaran beneficiats de subvencions en els tractaments psicològics inclosos en aquest programa.

En el programa de subvencions en teràpies i tractaments psicològics a persones amb invalidesa reconeguda i familiars directes del centre de psicologia clínica Canvis de Barcelona estan exclosos els següents trastorns:

  • TMS – trastorn mental sever
  • TLP – trastorno límit de la personalitat
  • Addiccions

Davant situacions inesperades, com la incapacitat permanent, les persones poden travessar diferents etapes emocionals. Aquestes etapes poden mantenir-se en un període de temps més o menys llarg p ser solucionades pel reemplaçament d’altres activitats més o menys adaptatives.

La invalidesa reconeguda és interpretada per mitjà d’un doble componiment: la situació individual (entenent la seva intensitat i extensió) i la transcendència psicològica que pot tenir certes repercussions a nivell individual, social i familiar.

Quan un individu es veu afectat per la notícia d’invalidesa reconeguda, la principal tasca a la qual s’enfronta és l’adaptació a una condició que fins al moment era desconeguda. Aquesta nova situació, ve acompanyada de l’adopció d’un nou estil de vida i a vegades reaccions emocionals com la por, la tristesa, l’ansietat, l’angoixa, un estat depressiu, la ira, la ràbia, el plor i la desesperança, entre altres. Aquestes respostes afectives són valorades com a conductes normals, sempre que la durada, intensitat o freqüència no siguin desmesurades o perjudicials en el funcionament de l’individu.

El paper del psicòleg és atendre la part emocional de l’afectat per a enriquir la seva qualitat de vida, enfortint les seves relacions significatives que li aporten amistat, afecte i contenció, a més d’afavorir el desenvolupament d’aptituds adaptatives que possibiliten la seva vinculació amb l’ambient i potenciï un millor estat emocional.

 

La família és entesa com el suport fonamental de les persones són invalidesa, en tant que, si un membre de la família es veu perjudicat en la realització de la seva activitat laboral, els membres de la família són sensibles al canvi. A nivell familiar, la invalidesa porta amb si un procés d’adaptació en la llar a les noves circumstàncies i fins i tot en algunes ocasions la persona afectada necessita cures.

Aquestes cures poden suposar canvis en l’estructura pel fet que l’assistència de persones amb invalidesa és una responsabilitat que podria comprometre de forma natural als familiars, alterant els rols que cadascun exercia prèviament.

En algunes ocasions, els fills de persones amb invalidesa han de prendre una postura de major responsabilitat en la cura dels pares, involucrant-se en un major nombre de competències de la llar quan aquestes figures es tornen dependents en la realització d’algunes tasques. Per tant, les obligacions canvien en relació al moment vital i la maduresa dels fills i en aquelles situacions en les quals el cuidador és un adolescent o un adult relativament jove, aquests es troben en la posició d’assumir un rol davant el qual no es troben preparats.

En aquesta fase, els amics són la figura més rellevant, sent importants per al seu desenvolupament i amb la necessitat de gaudir d’ells, per això no és fàcil adoptar una postura de cuidador en edats tan primerenques. En el cas de l’edat adulta, és possible que entre els progenitors i els fills ocorri una transformació de rols, és a dir, que els fills prenguin una postura d’atenció dels seus pares.

També es podria donar la circumstància que els fills de pares amb invalidesa al seu torn tinguin fills. En aquesta situació els fills poden experimentar una obligació que es veu duplicada i si a més tots ells comparteixen el mateix habitatge, és possible que es visqui una tibantor destacable a la casa.

Els nivells d’invalidesa permanent poden ser: parcial, total, absoluta i gran invalidesa.

  1. La incapacitat parcial és un dret que, a excepció dels autònoms, els treballadors que el reben tenen l’opció de continuar treballant en el mateix càrrec laboral, encara que sí que veuran restringida la realització d’algunes tasques que puguin implicar malalties.
  2. La incapacitat total indica que els treballadors no podran dedicar-se a la seva professió habitual, però sí que podran sol·licitar la realització d’un altre lloc de treball concorde a la seva situació.
  3. La incapacitat absoluta es concedeix quan no es pot treballar en cap mena de professió amb un mínim de constància, dedicació i professionalitat.
  4. La gran invalidesa és un complement a la pensió que ja es rep.

A continuació, podran trobar les malalties físiques o psíquiques que poden donar pas a una discapacitat laboral: artritis reumatoide, cardiopaties, depressió crònica, malaltia pulmonar obstructiva crònica, fatiga crònica, fibromiàlgia, glaucoma, hipoacúsia, insuficiència renal crònica, obesitat mòrbida i pèrdua de visió, sensibilitat química.

Situacions clíniques beneficiàries de la subvenció per invalidesa reconeguda:

  • Depressió
  • Ansietat
  • Fòbies
  • Duel
  • Aïllament social
  • Situacions Post Traumàtiques
  • Víctimes de violència de gènere

Tipus de teràpia incloses en la subvenció per invalidesa reconeguda:

Sol·licitar informació

Nom i cognoms (*)

Email (*)

Telèfon

Missatge

He llegit i accepto la Política de privacitat