Tractament trastorns desenvolupament infantil al centre de psicologia Canvis de Barcelona amb psicòlegs professionals

Teràpia psicològica per als trastorns d’al desenvolupament a Barcelona

Els trastorns de desenvolupament, més concretament del neurodesenvolupament, són aquells que presenten una alteració, disfunció o dificultat en general del funcionament intel·lectual i de la conducta adaptativa.

Aquest tipus de trastorns poden afectar l’adquisició, retenció o aplicació de: la memòria, el llenguatge, la percepció, la resolució de problemes i/o la interacció social. L’activitat del nen amb trastorn del desenvolupament es veu limitada o alterada en comparació a altres nens de la seva edat i condicions.

S’estima que al voltant d’un 16% de tots els nens tenen algun trastorn englobat dins dels trastorns del desenvolupament.

És important el diagnostico precoç d’aquests trastorns per a poder prevenir o almenys controlar els seus possibles símptomes o conseqüències. La detecció en edats primerenques suposa que els trastorns del desenvolupament siguin fàcilment abordables amb intervencions conductuals i educatives.

La comorbilidad és molt freqüent en els trastorns del desenvolupament, els nens amb algun d’aquests trastorns sol presentar problemes emocionis i/o de conducta que es poden solucionar mitjançant teràpia psicoeducativa.

El psicòleg no solament realitza el tractament amb els nens sinó que també s’implica les famílies. L’orientació del psicòleg permetrà a us pares comprendre els problemes del nen, saber què poden fer i resoldre problemes concrets.

En el centre de psicologia Canvis de Barcelona els nostres psicòlegs estan especialitzats en el tractament i teràpia psicoeducativa a nens amb hiperactivitat, autisme, trastorn per dèficit d’atenció i TDAH (Trastorn per difícil d’atenció amb hiperactivitat).

Oferim suport integral a les famílies atès que els seus membres poden veure’s afectats o sobrepassats individualment. Els nostres psicòlegs proporcionen orientació i assessorament per a millorar la comunicació, resolució de possibles problemes i les relacions familiars ja que, una bona o mala evolució dels trastorns del neurodesarrollo depèn d’això.

Un component comú a tots els trastorns del neurodeenvolupament és l’alteració de la formació i desenvolupament a nivell neuronal que afecta a la funcionalitat del sistema nerviós.

Els trastorns de desenvolupament requereixen d’intervenció primerenca i continuada mitjançant un tractament adequat per a produir millores en el nen i en la família.

Per a aquests trastorns els nostres psicòlegs realitzen intervencions psicoeducatives que busquen formar, compensar, potenciar o reforçar les habilitats i capacitats del nen que presenta algun trastorn del desenvolupament. La teràpia psicològica té com a objectiu millorar l’autonomia personal i conducta.

Intervenció en l’àrea social:

  • Millorar la comprensió social.
  • Desenvolupar la motivació per la relació.
  • Establir relacions socials.
  • Ensenyar habilitats socials i estratègies de solució de problemes.
  • Estimular la comprensió i expressió d’emocions.
  • Fomentar l’acceptació i tolerància en els altres nens.
  • Aconseguir que els altres acomodin el seu estil interactiu.

Intervenció en l’àrea de la comunicació i llenguatge:

  • Millorar les habilitats pragmàtiques: Augmentar la motivació per a comunicar-se i la gamma de funcions comunicatives.
  • Sofisticar el mitjà de comunicació.
  • Millorar la comprensió.
  • Corregir problemes d’entonació o articulació.
  • Disminuir la parla ecolàlica.
  • Millorar el context comunicatiu.

Intervenció relacionada amb la rigidesa mental i comportamental:

  • Tractar de manera indirecta les estereotipias.
  • Proporcionar un ambient predictible i segur.
  • Preparar per a situacions de canvi: agendes.
  • Programar canvis imprevistos.
  • Ensenyar a afrontar esdeveniments inesperats.
  • Reduir rituals amb canvis graduals, negociació i control estimular.
  • Negociar moments dedicats al seu tema d’interès.
  • Utilitzar els interessos per a motivar i reforçar.
  • Obrir focus d’interessos.

Intervenció en problemes emocionals i de conducta:

  • Desenvolupar habilitats en la persona: socials, comunicatives, d’autoregulació, d’afrontament d’estrès, de solució de problemes.
  • Adaptar entorns: ambient estructurat, planificat, amb demandes ajustades.

Orientació i suport emocional a la família

Els trastorns del neurodesenvolupament tenen el seu origen en un desenvolupament no neurotípic del cervell o per la presència d’alteracions / lesionis que afecten la seva maduració.

L’herència genètica implica grans possibilitats d’un trastorn del desenvolupament en aquells casos en els quals els nens tenen una herència autosòmica recessiva o una herència unida al cromosoma X fràgil.

Els gens per si mateixos no expressen una conducta, interaccionen amb l’ambient i influeixen i modulen els processos implicats en l’experiència humana. Per tant, l’ambient és un altre factor causal important en l’aparició de trastorns del desenvolupament.

Algunes causes dels trastorns del desenvolupament són de caràcter prenatal com les infeccions víriques durant l’embaràs com la rubèola, sífilis, toxoplasmosis i varicel·la.

L’abús de substàncies (tabac, alcohol, drogues o fàrmacs) durant el període de gestació també augmenta el risc de desenvolupar trastorns del neurodesenvolupament.

Els trastorns alimentosos o desequilibris nutricionals en etapes primerenques de l’embaràs incrementen el risc de patir algun d’aquests trastorns pel fet que el cervell del fetus està en ple desenvolupament i és extremadament vulnerable.

Les complicacions durant el part (isquèmia, hipòxia, hemorràgia intra craneal) també poden ser causes d’un trastorn del desenvolupament.

Les alteracions del desenvolupament neurològic poden ser degudes a algun defecte cardíac a causa de l’aportació deficitària d’oxigen i/o glucosa al cervell durant i després de la gestació.

Alguns estudis han suggerit com a causes dels trastorns del desenvolupament el maneig i/o exposició a productes químics per part dels pares.

Altres estudis van demostrar que els pares d’edats majors registren major risc de tenir un fill amb un trastorn del desenvolupament causat per una nova mutació genètica.

Els nens afectats pels trastorns del desenvolupament varien àmpliament quant a les seves capacitats, intel·ligència i comportament. Els símptomes d’aquests trastorns es poden observar des de la primera infància. Alguns símptomes són:

  • Problemes per a usar i/o entendre el llenguatge.
  • Memòria selectiva.
  • Dificultats per a parar esment.
  • Habilitats socials limitades
  • Baixa tolerància a la frustració.
  • Falta de motivació per aprendre coses noves.
  • Dificultats amb certs objectes o situacions.
  • Formes de joc poc usuals.
  • Patrons de conducta repetitius o agressius.
  • Canvis de conducta sobtats.
  • Problemes amb els canvis de rutines o en l’ambient familiar.
  • Moviments corporals reiterats.
  • Baixa tolerància a horaris i rutines.
  • Respostes inadequades davant informació sensorial com a sorolls i llums fortes.

És important l’observació i vigilància del desenvolupament dels nens per part dels pares o cuidadors. En moltes ocasions són els primers a notar que alguna cosa no va bé i buscar ajuda professional per a realitzar un diagnòstic.

Tenir un diagnòstic pot ser un gran alleujament per als pares, els permet connectar-se amb altres famílies amb el mateix trastorn, accedir a suport i rebre l’orientació necessària per al tipus específic de trastorn de desenvolupament que tingui el nen.

Per a diagnosticar els diferents tipus de trastorns del desenvolupament els nostres psicòlegs es basen en els criteris del DSM-5 (Manual diagnòstic i estadístic de Salut Mental, de l’Associació Estatunidenca de Siquiatría) i el CIE-10 (Classificació Estadística Internacional de Malalties i Problemes Relacionats amb la Salut, de l’OMS).

Aquests estàndards de diagnòstic ajuda a garantir que el diagnòstic i tractament de les persones amb trastorns de desenvolupament es realitzi de manera adequada i correcta.

Addicionalment a aquests criteris dels manuals esmentats, existeixen proves específiques per a cada tipus de trastorn del desenvolupament que permeten obtenir un perfil funcional.

En el centre de psicologia Canvis de Barcelona, els nostres psicòlegs realitzen una avaluació neuropsicològica per a determinar quines són les dificultats específiques del nen o adolescent.

Els objectius de l’avaluació són:

  • Determinar el desenvolupament cognitiu, conductual i emocional del nen/adolescent
  • Identificar, descriure i quantificar tant els punts forts i els punts febles
  • Conèixer les implicacions del perfil cognitiu del nen o adolescent en el seu funcionament dins de l’entorn familiar, escolar i social
  • Ajudar al diagnòstic clínic
  • Dissenyar el pla de tractament individualitzat.
Primera entrevista d'avaluació gratis amb els nostres Psicòlegs a Barcelona especialitzats en el tractament dels trastorns de desenvolupament
Sol·licitar informació:

Tractament trastorns de el desenvolupament

Nom i cognoms (*)

Email (*)

Telèfon

Missatge

He llegit i accepto la Política de privacitat

Psicòlegs de Barcelona amb descomptes, ajuts i subvencions per a aturats, estudiants, opositors, jubilats, pensionistes, vidus, etc.

En Canvis, a més de facilitar de forma gratuïta un primer contacte amb un psicòleg a Barcelona disposem d’un programa de subvencions facilitar l’accés a diferents modalitats de teràpia a honoraris reduïts.

El programa de tractaments psicològics subvencionats del nostre centre de psicologia accessible per: