La violència obstètrica consisteix en una violació dels drets humans de les dones i pot comportar conseqüències greus tant a nivell físic com psicològic per a elles i per als nadons. Així mateix, resulta important sensibilitzar sobre aquest problema, capacitar els professionals de la salut en l’àmbit de les pràctiques respectuoses i enfocades a la dona, així com garantir que rebin atenció hospitalària de qualitat durant el període de l’embaràs, del part i del postpart

A què ens referim quan parlem de violència obstètrica?

La violència obstètrica inclou aquelles situacions en què les dones pateixen negligència, violència, abús o maltractament al llarg de l’embaràs, el moment del part i durant el postpart per part de professionals de la salut en ambients hospitalaris. Això pot incloure pràctiques hospitalàries de tipologia coercitiva, absència del consentiment informat, impediments en el respecte a l’autonomia i l’àrea de la dignitat de la dona embarassada, intervencions mèdiques que no resulten necessàries o que són excessives, així com actituds de discriminació i absència d’atenció correcta a les necessitats de tipologia emocional i física de la dona.

En concret, la violència obstètrica abraça aspectes com que no s’informa correctament la dona sobre els procediments mèdics, els riscos i les opcions que hi ha disponibles, i es decideix sobre el seu cos.

Així mateix, es percep l’existència d’un tracte de tipus deshumanitzat que inclou una manca de respecte a la vida íntima, a la dignitat i a l’autonomia de la dona al llarg del part, així com l’ús de llenguatge de tipus despectiu, fer burles o ignorar totes les preferències, els desitjos i les necessitats.

Pel que fa a la negligència en l’atenció, hi ha una manca d’atenció idònia a les necessitats de tipus mèdic i emocional de la dona al llarg del període de l’embaràs, el part i el postpart que pot comportar complicacions que es poden evitar o que pot generar algun dany a l’àmbit de la salut de la dona i del nadó.

Trastorn d’estrès posttraumàtic com a resultat de la violència obstètrica

Després d’experimentar algun tipus d’abús com pot ser haver patit violència en l’àmbit obstètric, pot aparèixer l’anomenat trastorn d’estrès posttraumàtic en la dona afectada.

Aquest trastorn es caracteritza per ser un fenomen seriós, i alhora cada vegada més difós, que pot arribar a afectar persones que han patit violència, abús o maltractament al llarg del part o del procés d’atenció de tipus obstètric. Aquest trauma psicològic pot procedir de qualsevol acte o manca d’acte realitzat pel personal de la salut que arriba a generar dany físic o psicològic a la dona al llarg de l’embaràs, del part o del postpart.

Les dones que han resultat ser víctimes de violència obstètrica poden patir un ventall de simptomatologia associada a l’estrès posttraumàtic. Aquesta simptomatologia pot acollir malsons vinculats amb el trauma, irritabilitat, modificació de l’humor, dificultats relatives al període de son, por, desesperança, ansietat, evitació de llocs o de persones que recordin el trauma, així com hipervigilància o una alerta contínua davant d’amenaces i aparició de flashbacks o records repetits de caràcter pertorbador de lʼesdeveniment traumàtic.

L’evitació de llocs vinculats a aquesta violència obstètrica com a símptoma de ferida traumàtica

En relació amb l’evitació de llocs o persones vinculades al record traumàtic, aquesta acostuma a aparèixer en persones que han experimentat alguna vivència que els ha generat un impacte traumàtic, com passa en els casos en què la pacient pateix estrès posttraumàtic. Així mateix, el fet de treballar amb l’evitació per trauma implica ajudar la pacient a fer front de manera gradual a les situacions, als pensaments o a les emocions que tendeixen a evitar com a conseqüència del trauma que aquesta dona pateix.

D’una banda, per a treballar aquesta evitació resulta imprescindible dur a terme la psicoeducació sobre el trauma ja que és important que la persona comprengui com el trauma ha afectat la seva capacitat per a enfrontar certes situacions o records de la seva biografia. L’educació sobre la simptomatologia del trauma i com aquest es desenvolupa pot ajudar que la persona pugui sentir-se amb més empoderament i menys estigmatització.

D’altra banda, l’exposició gradual consisteix que la persona es vagi enfrontant progressivament als estímuls que ella mateixa ha anat evitant com a conseqüència de l’aclaparació traumàtica. Aquesta exposició es duu a terme de manera regulada i gradual, iniciant amb circumstàncies menys inquietants i avançant cap a les situacions que resulten més desafiadores per a la pacient.

En el cas de l’evitació dels hospitals per un trauma de tipus obstètric, per exemple, l’exposició gradual podria consistir a fer visites a diferents àrees de l’hospital que no estiguessin vinculades amb el trauma i, posteriorment, anar avançant cap a situacions que en generessin més càrrega d’estrès, com podria ser entrar a una sala destinada al part o el fet de parlar amb professionals de l’àmbit de la salut que la pacient tingués associats amb aquests records aclaparadors.

La important tasca dels grups de suport

Un cop experimentat el trauma descrit vinculat a haver patit violència obstètrica, resulta molt interessant tenir la possibilitat d’acudir a grups de suport enfocats a dones que han viscut situacions difícils al voltant de l’embaràs i el part. La peculiaritat dels grups esmentats és que estan formats per diverses dones que han passat per experiències traumàtiques vinculades amb aquesta temàtica de la violència obstètrica.

D’aquesta manera, aquests grups estarien compostos per persones amb una alta afinitat en vivències a l’hora del part i, encara que aquestes experiències podrien ser diferents entre les diferents integrants del grup, el fet d’haver patit aquest episodi violent al voltant de l’embaràs seria un punt que les uniria.

En concret, aquests grups tindrien la característica que estarien dirigits per psicòlogues i psicòlegs capacitats a l’hora de treballar en grups de dones amb la problemàtica descrita vinculada a l’àrea obstètrica. D’aquesta manera, es podrien establir dinàmiques a nivell de grup que servissin tant per validar allò viscut per part de cadascuna de les dones, com per a ajudar a processar o a curar els successos tan difícils que van haver d’experimentar.

Així mateix, seria interessant dotar de recursos a les participants perquè tinguessin eines per a baixar l’activació en moments d’estrès, com ara les tècniques de regulació emocional mitjançant l’aprenentatge de mètodes de respiració.

L’autocura com a element clau després de patir un episodi de violència obstètrica

L’autocura constitueix un aspecte clau després d’haver patit algun esdeveniment traumàtic al llarg del procés de l’embaràs. Aquesta autocura està molt vinculada a l’autoconeixement que cada dona tingui de si mateixa. D’aquesta manera, resulta primordial passar temps tota sola per conèixer les voluntats o desitjos de cada dona i alinear-los amb conductes de benestar i confort propis.

Hi ha diferents conductes que es poden incloure en aquesta autocura. Per exemple, dedicar un temps a passejar per un parc o un entorn natural un dia assolellat, amb una temperatura agradable, pot ser una opció interessant. De fet, el contacte amb entorns naturals sempre és agradable i ens omple de bones sensacions.

Una altra opció interessant d’autocura consisteix a poder rebre algun massatge per destensar el cos i alleujar-lo de l’estrès que aquest episodi traumàtic pugui haver generat als músculs de la dona.

D’altra banda, el fet de preparar-se un esmorzar apetitós i poder-lo degustar sense presses qualsevol cap de setmana és també una excel·lent idea per a dedicar-se un temps de desconnexió i gaudi.

Així mateix, no hem d’oblidar que la companyia d’éssers estimats o rebre una abraçada diària de persones que ens importen, sempre serà una manera molt eficaç de cuidar-nos i sentir-nos molt millor.

El teu relat importa

En darrer lloc, et volem recordar que el teu relat importa. Les teves vivències al voltant del que vas viure al llarg del període d’embaràs i del part importen. Resulta sanador que puguis expressar amb paraules allò que vas viure lliurement i de la manera com et sentis més còmoda.

Sabem que allò que hem experimentat cal que sigui elaborat o desglossat perquè així pugui ser processat saludablement. Per aquest motiu, el teu relat té pes i mereixes tenir el teu espai per a expressar-te. Així mateix, sabem que no hi ha res més guaridor que poder explicar la nostra història i tenir una persona càlida que ens acompanyi, ens validi i ens escolti sense jutjar-nos.

A Canvis podem ajudar-te si has patit algun episodi de violència obstètrica

Al centre de psicologia Canvis som plenament conscients de les ferides que pot arribar a ocasionar haver patit algun episodi de violència obstètrica. Així mateix, a Canvis disposem de psicòlogues i psicòlegs empàtics que et podran acompanyar en el cas que requereixis ajuda per poder gestionar els elements traumàtics vinculats al fet d’haver viscut algun episodi de violència obstètrica.

En cas d’estar interessada a rebre teràpia, ens pots contactar i et donarem hora per assistir a una primera visita informativa gratuïta a Canvis sense compromís de part teva.

Bibliografia

Castro, R. i Erviti, J. (2014). 25 años de investigación sobre violencia obstétrica en México. Revista Conamed, 19(1), 37-42.

de Souza, A. C. A. i Valente, M. B. B. (2016). Violência obstétrica: um desafio para Psicologia. Revista Humanae, 10(1).

Guerra, G. B. (2008). Violencia obstétrica. Revista de la Facultad de Medicina, 31(1), 5-6.

Jardim, D. M. B. i Modena, C. M. (2018). La violencia obstétrica en el cotidiano asistencial y sus características. Revista Latino-Americana de Enfermagem, 26, 3069.

Medina, G. (2009). Violencia obstétrica. Revista de Derecho de Familia y de las Personas, 4(6).

Pereira, C., Domínguez, A. i Toro, J. (2015). Violencia obstétrica desde la perspectiva de la paciente. Revista de Obstetricia y Ginecología de Venezuela, 75(2), 081-090.

Rodríguez Mir, J. i Martínez Gandolfi, A. (2022). La violencia obstétrica: una práctica invisibilizada en la atención médica en España. Gaceta sanitaria, 35, 211-212.

Soto-Toussaint, L. H. (2016). Violencia obstétrica. Revista Mexicana de Anestesiología, 39(S1), 55-60.