Les pèrdues vitals inclouen la mort de sers estimats, la pèrdua de relacions significatives, la ruptura de somnis, metes i aspiracions, així com la pèrdua d’identitat i sentit de pertinença.
De manera específica en per a les dones, existeixen esdeveniments relacionats amb la salut hormonal i reproductiva que poden impactar de manera significativa a nivell psicològic i social. Aquests esdeveniments poden ocasionar una sèrie de pèrdues vitals que van més enllà dels aspectes físics. Alguns d’aquests canvis podrien estar relacionats amb l’embaràs i la maternitat o la menopausa.
L’embaràs, per exemple, és un període de transformació tant física com emocional per a les dones. Si bé pot ser una experiència gratificant i plena d’alegria, també pot comportar pèrdues, com la pèrdua de la llibertat personal, l’autonomia i la identitat individual. A més, les complicacions relacionades amb l’embaràs, com la infertilitat, els avortaments, el part traumàtic o la pèrdua d’un fill poden provocar un dolor profund i durador que afecta la salut mental de la dona.
La menopausa és un altre moment de canvi significatiu en la vida d’una dona. A mesura que disminueixen els nivells d’hormones, poden sorgir símptomes físics com a fogots, canvis d’humor i problemes de somni, però també pot haver-hi una profunda sensació de pèrdua associada amb la finalitat de la fertilitat i la joventut. La menopausa pot desencadenar sentiments de pèrdua de feminitat, sexualitat i vitalitat, la qual cosa pot afectar l’autoestima i la qualitat de vida de la dona.
Les dones que experimenten pèrdues vitals s’enfronten a un dolor profund i a una transformació interna que afecta el seu benestar en tots els aspectes.
Aquestes pèrdues poden generar emocions desagradables com a tristesa profunda, solitud, ansietat o desesperança i poden requerir temps i suport per a processar-les.
Els processos de dol
Quan s’enfronten pèrdues vitals, ja siguin per la pèrdua d’un ser estimat, un treball, una relació o qualsevol altre aspecte significatiu de les nostres vides, el duel emergeix com una resposta natural i necessària per a adaptar-nos i processar el canvi.
El dol és un procés intrínsec a l’experiència humana davant la pèrdua i abasta una àmplia gamma d‘emocions, reaccions físiques i mentals.
Aquest procés pot arribar a ser complex i desafiador, requerint suport emocional i estratègies d’afrontament efectives per a sanar, ja que comprèn molt més que simplement sentir tristesa. S’estén a través d’un espectre emocional que pot incloure una diversitat d’emocions com a ira, culpa, ansietat, confusió i desesperança.
La vivència emocional pot manifestar-se de diferents maneres i en diferents moments durant el procés de duel, i poden variar en intensitat depenent de la naturalesa de la pèrdua i les circumstàncies personals de qui ho experimenta.
És important reconèixer que, encara que el duel és un procés que cada persona ha d’abordar per a avançar en el seu procés d’adaptació i recuperació emocional davant les pèrdues, és únic i personal.
Conseqüències psicològiques de les pèrdues vitals
El dol pot tenir una sèrie de conseqüències que poden afectar negativament la qualitat de vida i el benestar emocional.
Algunes d’aquestes complicacions s’expliquen a continuació:
La baixa autoestima s’evidencia en sentiments d’indignitat i una percepció negativa d’una mateixa, juntament amb una disminució de l’autoconfiança i sentiments de menor valia. Les dificultats en les relacions poden sorgir de la por intensa a ser danyades de nou, la qual cosa genera desconfiança cap als altres i dificultat per a establir vincles emocionals sòlids. A més, es poden experimentar dificultats en l’establiment de límits adequats, la qual cosa porta a permetre comportaments nocius en les relacions i una falta d’assertivitat.
La internalització de responsabilitat es manifesta en sentiments de culpa, on la persona es culpa a si mateixa per la pèrdua o l’esdeveniment traumàtic, i en la vergonya, que implica sentir-se humiliat o deshonrat per la situació viscuda i tenir dificultats per a acceptar-se a un mateix.
La depressió, que es caracteritza per l’apatia i anhedonia, és a dir, la pèrdua d’interès o plaer en activitats quotidianes i una sensació de buit emocional. Així mateix, inclou sentiments de tristesa persistent, abatiment emocional prolongat, plor freqüent i una creença persistent que les coses no milloraran, el que es coneix com desesperança. Els símptomes físics associats a la depressió poden ser fatiga, canvis en l’apetit i pes, així com problemes de somni.
L’ansietat pot presentar atacs de pànic sobtats, acompanyats de símptomes físics com a palpitacions, sudoració i tremolors. A més, es manifesta a través d’una preocupació constant, sensació de nerviosisme i inquietud, així com una hiperactivitat fisiològica que es tradueix en respostes físiques exagerades davant situacions estressants, com la taquicàrdia i la dificultat per a respirar.
El Trastorn d’Estrès Posttraumàtic (TEPT) implica una sèrie de símptomes que poden afectar profundament la vida dels qui ho experimenten. Els símptomes intrusius inclouen l’experiència persistent de records traumàtics, flashbacks i malsons recurrents. D’altra banda, els símptomes evitativos es manifesten a través de l’evitació activa de situacions, persones o llocs que recordin l’esdeveniment traumàtic. A més, la reactivitat es reflecteix en respostes de hipervigilancia, irritabilitat, esclats d’ira i dificultat per a agafar el son.
Aquests símptomes i complicacions poden afectar significativament la qualitat de vida d’una persona i la seva capacitat per a funcionar en diferents àrees. Per tant, és crucial buscar suport psicològic i emocional adequat per a gestionar el duel i promoure la recuperació.
Factors de vulnerabilitat en dones que enfronten pèrdues vitals
Quan les dones s’enfronten a pèrdues vitals, poden sorgir una sèrie de factors de vulnerabilitat que influeixen en la seva capacitat per a afrontar el duel. Aquests factors poden abastar diversos aspectes de la vida d’una dona i poden complicar significativament el seu procés de recuperació.
Alguns dels factors de vulnerabilitat més comunes inclouen:
Antecedents de trauma o abús
Les dones que han experimentat traumes passats o abusos poden trobar-se especialment vulnerables davant noves pèrdues. Els esdeveniments traumàtics previs poden generar un major estrès i desencadenar respostes emocionals intenses durant el duel. A més, el trauma no resolt pot dificultar la capacitat de la dona per a processar adequadament la seva pèrdua actual i buscar suport.
Falta de suport social
La presència d’un sòlid sistema de suport social pot ser fonamental per a suportar el duel. No obstant això, les dones que manquen de xarxes de suport sòlides poden trobar-se en una situació de major vulnerabilitat. La falta d’amics, familiars o recursos comunitaris per a proporcionar suport emocional pot fer que el procés de duel sigui més solitari i difícil de manejar.
Problemes de salut mental preexistents
Les dones que ja enfronten desafiaments de salut mental, com la depressió, l’ansietat o altres trastorns psicològics, poden enfrontar dificultats addicionals en enfrontar una pèrdua vital. Aquestes condicions preexistents poden intensificar els símptomes emocionals del duel i dificultar la capacitat de la dona per a funcionar de manera efectiva en la seva vida diària.
Estrès financer
Les preocupacions financeres i les dificultats econòmiques poden exacerbar l’impacte d’una pèrdua vital en la vida d’una dona. L’estrès relacionat amb les finances pot distreure-la del seu procés de duel, dificultar l’accés a recursos de suport i augmentar els nivells d’ansietat i preocupació.
Dificultats en les relacions interpersonals
Els conflictes o dificultats en les relacions interpersonals poden agregar una capa addicional d’estrès i dolor durant el duel. Les tensions familiars, problemes de parella o conflictes amb amics poden fer que la dona se senti encara més aïllada i desemparada en el seu procés de duel.
Processos migratoris
Les dones immerses en processos migratoris, ja sigui per motius laborals, familiars o polítics, enfronten desafiaments addicionals en afrontar una pèrdua vital. La distància geogràfica de les seves xarxes de suport tradicionals i l’adaptació a un nou entorn poden augmentar la seva sensació d’aïllament i dificultar l’accés a recursos de dol.
Trastorns mentals en pares o mares
Quan un dels pares o mares de la dona (o tots dos) enfronta trastorns mentals, com la depressió, l’ansietat o el trastorn bipolar, la seva capacitat per a enfrontar el dol pot veure’s afectada.
Abús de substàncies
L’abús de substàncies per part de la dona o de persones pròximes a ella pot generar una major vulnerabilitat durant el duel. L’ús de substàncies com a mecanisme d’afrontament pot dificultar el processament emocional de la pèrdua i augmentar el risc de complicacions relacionades amb la salut mental i el benestar emocional.
Aquests factors de vulnerabilitat poden interactuar entre si i complicar el procés de duel d’una dona.
És important tenir en compte aquests desafiaments específics en brindar suport i tractament a dones que estan experimentant pèrdues vitals, i treballar en col·laboració per a abordar aquests factors i promoure la recuperació emocional i el benestar.
Recursos per a fomentar la resiliència
Per a les dones que enfronten pèrdues vitals, és important tenir en compte una varietat de recursos i estratègies per a fomentar la resiliència i facilitar el procés de dol.
Suport social i xarxes de suport
El suport social i les xarxes de suport exerceixen un paper crucial en la recuperació del duel. L’estar envoltat de persones de confiança que poden oferir suport emocional i pràctic pot ajudar a alleujar el dolor i la solitud que acompanya al duel. Participar en activitats i grups de suport també pot proporcionar una sensació de pertinença i connexió amb els altres.
Estratègies d’autocura
L’autocura és fonamental per a la recuperació del duel. Això inclou practicar tècniques de maneig de l’estrès, establir límits saludables, participar en activitats que fomentin el benestar i buscar ajuda professional quan sigui necessari.
Pràctiques de mindfulness i meditació
La pràctica regular de mindfulness i meditació pot ajudar a reduir l’estrès, calmar la ment i conrear la resiliència emocional. Aquestes tècniques poden ajudar les dones a desenvolupar una major consciència dels seus pensaments i emocions, i a trobar pau enmig del dolor.
Exercici físic
L’exercici regular no sols és beneficiós per a la salut física, sinó també per al benestar emocional. L’activitat física pot ajudar a reduir l’estrès, millorar l’estat d’ànim i promoure l’alliberament de endorfinas, que són neurotransmissors associats amb sentiments de felicitat i benestar.
Creativitat i expressió artística
Participar en activitats creatives, com escriure, pintar, ballar o tocar música, pot ser una forma poderosa de processar emocions difícils i trobar consol durant el duel. L’expressió artística permet donar veu als seus sentiments i experiències d’una manera no verbal i terapèutica.
Educació sobre el dol
Obtenir informació i educació sobre el procés de duel pot ajudar les dones a comprendre les seves pròpies reaccions i emocions, així com a normalitzar les seves experiències. Llibres, articles en línia i grups de suport poden ser recursos útils per a aprendre més sobre el duel i trobar formes saludables d’afrontar-lo.
Psicoteràpia i assessorament professional
Buscar ajuda psicoterapèutica pot ser fonamental per a processar el dolor i la pèrdua de manera saludable. La teràpia proporciona un espai segur per a explorar emocions difícils, aprendre noves habilitats d’afrontament i rebre suport personalitzat.
En utilitzar una combinació d’aquests recursos i estratègies, les dones poden enfortir la seva resiliència i trobar formes saludables d’enfrontar i superar les pèrdues vitals que enfronten en les seves vides. És important recordar que el procés de duel és únic per a cada persona, i que no hi ha una sola forma correcta de bregar amb el dolor.
La clau està a trobar el que funciona millor per a cada persona i buscar el suport necessari al llarg del camí.
Tipus de tractament psicològic per a afrontar pèrdues vitals
Teràpia individual
La teràpia individual és un component fonamental en el tractament del duel per pèrdues vitals. En aquest espai segur i confidencial la persona pot explorar les seves emocions, pensaments i experiències relacionades amb la pèrdua.
A través de la teràpia individual, es treballa en la identificació i el processament d’emocions com la tristesa, la ira, la culpa o la confusió, ajudant a comprendre i acceptar la realitat de la seva pèrdua. A més i especialment, es desenvolupen estratègies personalitzades d’afrontament que permeten transitar el duel de la manera més saludable i adaptativa.
Teràpia grupal
La teràpia grupal ofereix un context en el qual les persones que comparteixen experiències similars de pèrdua poden connectar-se entre si, compartir les seves històries i donar-se suport mútuament en el seu procés de dol.
En participar en un grup terapèutic, les dones tenen l’oportunitat de sentir-se compreses i validades per altres participants del grup, la qual cosa pot reduir la sensació d’aïllament i solitud que sovint acompanya a les pèrdues.
A més, el grup proporciona un espai per a aprendre de les experiències de les altres, així com per a rebre i oferir suport emocional.
Amb la guia d’una terapeuta especialitzada, les participants poden explorar temes relacionats amb el duel, compartir estratègies d’afrontament efectives i treballar juntes cap a l’acceptació i la recuperació.
Si estàs experimentant pèrdues vitals, en el Centre Canvis de Barcelona, sensible a les problemàtiques relacionades amb les pèrdues vitals de les dones, pot ajudar-te a abordar i processar aquestes pèrdues mitjançant teràpia especialitzada.
Oferim tractament per a una varietat de pèrdues vitals, incloent:
• Pèrdua d’un ser estimat
• Pèrdua d’ocupació o canvis laborals significatius
• Pèrdua d’una relació amorosa o amistosa
• Pèrdua de salut física o mental
• Pèrdua d’estatus social o rols importants
• Pèrdua de seguretat financera o estabilitat econòmica
• Pèrdua d’identitat personal o sentit de si mateixa
Les nostres professionals estan compromeses a treballar més enllà dels símptomes superficials, assegurant canvis sòlids i duradors en la qualitat de vida.
Les pèrdues vitals poden tenir un impacte profund en la vida de les dones, desencadenant un procés de duel complex i desafiador.
No obstant això, amb el suport adequat i les estratègies d’afrontament efectives, les dones poden trobar maneres de sanar i reconstruir les seves vides després de la pèrdua.
Referència bibliogràfiques:
Stroebe, M., Schut, H., & Boerner, K. (2017). Dones amb pèrdues: Duel i resiliència. Revista de Psicoteràpia, 28(2), 126–149.
Bonanno, G. A., & Diminich, E. D. (2013). Revisió anual de recerca: Ajust positiu davant l’adversitat – Trajectòries de resiliència mínima e resiliència emergent. Revista de Psicologia Infantil i Adolescent, 54(4), 378–401.
Neimeyer, R. A. (2019). Duel complicat i la cerca de significat: Una contribució constructivista. Revesteixi Omega, 80(1), 18–33.
Masten, A. S. (2018). Teoria de la resiliència i recerca sobre nens i famílies: Passat, present i promesa. Revista de Teoria i Revisió Familiar, 10(1), 12–31.
Shear, M. K., & Shair, H. (2005). Inclinació, pèrdua i duel complicat. Revista de Psicobiologia del Desenvolupament, 47(3), 253–267. https://doi.org/10.1002/dev.20090
Worden, J. W. (2008). Assessorament en duel i teràpia del duel: Un manual per al professional de la salut mental. Editorial Springer Publishing Company.
Neimeyer, R. A. (Ed.). (2016). Tècniques de teràpia del duel: Pràctiques creatives per a assessorar els afligits. Editorial Routledge.
Bonanno, G. A. (2009). L’altre costat de la tristesa: El que la nova ciència del duel ens diu sobre la vida després de la pèrdua. Editorial Basic Books.
Raphael, B. (1983). L’anatomia del duel. Editorial Basic Books.
Psicóloga residente en el Centro de Psicología Canvis
Grado de Psicología en la Universidad de Barcelona (UB)
Máster en Psicoterapia Integradora (Mensalus)
Máster en Psicología General Sanitaria (CUSE)