Les pèrdues vitals inclouen la mort de sers estimats, la pèrdua de relacions significatives, la ruptura de somnis, metes i aspiracions, així com la pèrdua d’identitat i sentit de pertinença.

De manera específica en per a les dones, existeixen esdeveniments relacionats amb la salut hormonal i reproductiva que poden impactar de manera significativa a nivell psicològic i social. Aquests esdeveniments poden ocasionar una sèrie de pèrdues vitals que van més enllà dels aspectes físics. Alguns d’aquests canvis podrien estar relacionats amb l’embaràs i la maternitat o la menopausa.

L’embaràs, per exemple, és un període de transformació tant física com emocional per a les dones. Si bé pot ser una experiència gratificant i plena d’alegria, també pot comportar pèrdues, com la pèrdua de la llibertat personal, l’autonomia i la identitat individual. A més, les complicacions relacionades amb l’embaràs, com la infertilitat, els avortaments, el part traumàtic o la pèrdua d’un fill poden provocar un dolor profund i durador que afecta la salut mental de la dona.

La menopausa és un altre moment de canvi significatiu en la vida d’una dona. A mesura que disminueixen els nivells d’hormones, poden sorgir símptomes físics com a fogots, canvis d’humor i problemes de somni, però també pot haver-hi una profunda sensació de pèrdua associada amb la finalitat de la fertilitat i la joventut. La menopausa pot desencadenar sentiments de pèrdua de feminitat, sexualitat i vitalitat, la qual cosa pot afectar l’autoestima i la qualitat de vida de la dona.

Les dones que experimenten pèrdues vitals s’enfronten a un dolor profund i a una transformació interna que afecta el seu benestar en tots els aspectes.

Aquestes pèrdues poden generar emocions desagradables com a tristesa profunda, solitud, ansietat o desesperança i poden requerir temps i suport per a processar-les.

Els processos de dol
Quan s’enfronten pèrdues vitals, ja siguin per la pèrdua d’un ser estimat, un treball, una relació o qualsevol altre aspecte significatiu de les nostres vides, el duel emergeix com una resposta natural i necessària per a adaptar-nos i processar el canvi.

El dol és un procés intrínsec a l’experiència humana davant la pèrdua i abasta una àmplia gamma d‘emocions, reaccions físiques i mentals.

Aquest procés pot arribar a ser complex i desafiador, requerint suport emocional i estratègies d’afrontament efectives per a sanar, ja que comprèn molt més que simplement sentir tristesa. S’estén a través d’un espectre emocional que pot incloure una diversitat d’emocions com a ira, culpa, ansietat, confusió i desesperança.

La vivència emocional pot manifestar-se de diferents maneres i en diferents moments durant el procés de duel, i poden variar en intensitat depenent de la naturalesa de la pèrdua i les circumstàncies personals de qui ho experimenta.

És important reconèixer que, encara que el duel és un procés que cada persona ha d’abordar per a avançar en el seu procés d’adaptació i recuperació emocional davant les pèrdues, és únic i personal.

Conseqüències psicològiques de les pèrdues vitals

El dol pot tenir una sèrie de conseqüències que poden afectar negativament la qualitat de vida i el benestar emocional.

Algunes d’aquestes complicacions s’expliquen a continuació:

La baixa autoestima s’evidencia en sentiments d’indignitat i una percepció negativa d’una mateixa, juntament amb una disminució de l’autoconfiança i sentiments de menor valia. Les dificultats en les relacions poden sorgir de la por intensa a ser danyades de nou, la qual cosa genera desconfiança cap als altres i dificultat per a establir vincles emocionals sòlids. A més, es poden experimentar dificultats en l’establiment de límits adequats, la qual cosa porta a permetre comportaments nocius en les relacions i una falta d’assertivitat.

La internalització de responsabilitat es manifesta en sentiments de culpa, on la persona es culpa a si mateixa per la pèrdua o l’esdeveniment traumàtic, i en la vergonya, que implica sentir-se humiliat o deshonrat per la situació viscuda i tenir dificultats per a acceptar-se a un mateix.

La depressió, que es caracteritza per l’apatia i anhedonia, és a dir, la pèrdua d’interès o plaer en activitats quotidianes i una sensació de buit emocional. Així mateix, inclou sentiments de tristesa persistent, abatiment emocional prolongat, plor freqüent i una creença persistent que les coses no milloraran, el que es coneix com desesperança. Els símptomes físics associats a la depressió poden ser fatiga, canvis en l’apetit i pes, així com problemes de somni.

L’ansietat pot presentar atacs de pànic sobtats, acompanyats de símptomes físics com a palpitacions, sudoració i tremolors. A més, es manifesta a través d’una preocupació constant, sensació de nerviosisme i inquietud, així com una hiperactivitat fisiològica que es tradueix en respostes físiques exagerades davant situacions estressants, com la taquicàrdia i la dificultat per a respirar.

El Trastorn d’Estrès Posttraumàtic (TEPT) implica una sèrie de símptomes que poden afectar profundament la vida dels qui ho experimenten. Els símptomes intrusius inclouen l’experiència persistent de records traumàtics, flashbacks i malsons recurrents. D’altra banda, els símptomes evitativos es manifesten a través de l’evitació activa de situacions, persones o llocs que recordin l’esdeveniment traumàtic. A més, la reactivitat es reflecteix en respostes de hipervigilancia, irritabilitat, esclats d’ira i dificultat per a agafar el son.

Aquests símptomes i complicacions poden afectar significativament la qualitat de vida d’una persona i la seva capacitat per a funcionar en diferents àrees. Per tant, és crucial buscar suport psicològic i emocional adequat per a gestionar el duel i promoure la recuperació.

Factors de vulnerabilitat en dones que enfronten pèrdues vitals
Quan les dones s’enfronten a pèrdues vitals, poden sorgir una sèrie de factors de vulnerabilitat que influeixen en la seva capacitat per a afrontar el duel. Aquests factors poden abastar diversos aspectes de la vida d’una dona i poden complicar significativament el seu procés de recuperació.

Alguns dels factors de vulnerabilitat més comunes inclouen:

Antecedents de trauma o abús
Les dones que han experimentat traumes passats o abusos poden trobar-se especialment vulnerables davant noves pèrdues. Els esdeveniments traumàtics previs poden generar un major estrès i desencadenar respostes emocionals intenses durant el duel. A més, el trauma no resolt pot dificultar la capacitat de la dona per a processar adequadament la seva pèrdua actual i buscar suport.

Falta de suport social
La presència d’un sòlid sistema de suport social pot ser fonamental per a suportar el duel. No obstant això, les dones que manquen de xarxes de suport sòlides poden trobar-se en una situació de major vulnerabilitat. La falta d’amics, familiars o recursos comunitaris per a proporcionar suport emocional pot fer que el procés de duel sigui més solitari i difícil de manejar.

Problemes de salut mental preexistents
Les dones que ja enfronten desafiaments de salut mental, com la depressió, l’ansietat o altres trastorns psicològics, poden enfrontar dificultats addicionals en enfrontar una pèrdua vital. Aquestes condicions preexistents poden intensificar els símptomes emocionals del duel i dificultar la capacitat de la dona per a funcionar de manera efectiva en la seva vida diària.

Estrès financer
Les preocupacions financeres i les dificultats econòmiques poden exacerbar l’impacte d’una pèrdua vital en la vida d’una dona. L’estrès relacionat amb les finances pot distreure-la del seu procés de duel, dificultar l’accés a recursos de suport i augmentar els nivells d’ansietat i preocupació.

Dificultats en les relacions interpersonals
Els conflictes o dificultats en les relacions interpersonals poden agregar una capa addicional d’estrès i dolor durant el duel. Les tensions familiars, problemes de parella o conflictes amb amics poden fer que la dona se senti encara més aïllada i desemparada en el seu procés de duel.

Processos migratoris
Les dones immerses en processos migratoris, ja sigui per motius laborals, familiars o polítics, enfronten desafiaments addicionals en afrontar una pèrdua vital. La distància geogràfica de les seves xarxes de suport tradicionals i l’adaptació a un nou entorn poden augmentar la seva sensació d’aïllament i dificultar l’accés a recursos de dol.

Trastorns mentals en pares o mares
Quan un dels pares o mares de la dona (o tots dos) enfronta trastorns mentals, com la depressió, l’ansietat o el trastorn bipolar, la seva capacitat per a enfrontar el dol pot veure’s afectada.

Abús de substàncies
L’abús de substàncies per part de la dona o de persones pròximes a ella pot generar una major vulnerabilitat durant el duel. L’ús de substàncies com a mecanisme d’afrontament pot dificultar el processament emocional de la pèrdua i augmentar el risc de complicacions relacionades amb la salut mental i el benestar emocional.

Aquests factors de vulnerabilitat poden interactuar entre si i complicar el procés de duel d’una dona.

És important tenir en compte aquests desafiaments específics en brindar suport i tractament a dones que estan experimentant pèrdues vitals, i treballar en col·laboració per a abordar aquests factors i promoure la recuperació emocional i el benestar.

Recursos per a fomentar la resiliència
Per a les dones que enfronten pèrdues vitals, és important tenir en compte una varietat de recursos i estratègies per a fomentar la resiliència i facilitar el procés de dol.

Suport social i xarxes de suport
El suport social i les xarxes de suport exerceixen un paper crucial en la recuperació del duel. L’estar envoltat de persones de confiança que poden oferir suport emocional i pràctic pot ajudar a alleujar el dolor i la solitud que acompanya al duel. Participar en activitats i grups de suport també pot proporcionar una sensació de pertinença i connexió amb els altres.

Estratègies d’autocura
L’autocura és fonamental per a la recuperació del duel. Això inclou practicar tècniques de maneig de l’estrès, establir límits saludables, participar en activitats que fomentin el benestar i buscar ajuda professional quan sigui necessari.

Pràctiques de mindfulness i meditació
La pràctica regular de mindfulness i meditació pot ajudar a reduir l’estrès, calmar la ment i conrear la resiliència emocional. Aquestes tècniques poden ajudar les dones a desenvolupar una major consciència dels seus pensaments i emocions, i a trobar pau enmig del dolor.

Exercici físic
L’exercici regular no sols és beneficiós per a la salut física, sinó també per al benestar emocional. L’activitat física pot ajudar a reduir l’estrès, millorar l’estat d’ànim i promoure l’alliberament de endorfinas, que són neurotransmissors associats amb sentiments de felicitat i benestar.

Creativitat i expressió artística
Participar en activitats creatives, com escriure, pintar, ballar o tocar música, pot ser una forma poderosa de processar emocions difícils i trobar consol durant el duel. L’expressió artística permet donar veu als seus sentiments i experiències d’una manera no verbal i terapèutica.

Educació sobre el dol
Obtenir informació i educació sobre el procés de duel pot ajudar les dones a comprendre les seves pròpies reaccions i emocions, així com a normalitzar les seves experiències. Llibres, articles en línia i grups de suport poden ser recursos útils per a aprendre més sobre el duel i trobar formes saludables d’afrontar-lo.

Psicoteràpia i assessorament professional
Buscar ajuda psicoterapèutica pot ser fonamental per a processar el dolor i la pèrdua de manera saludable. La teràpia proporciona un espai segur per a explorar emocions difícils, aprendre noves habilitats d’afrontament i rebre suport personalitzat.

En utilitzar una combinació d’aquests recursos i estratègies, les dones poden enfortir la seva resiliència i trobar formes saludables d’enfrontar i superar les pèrdues vitals que enfronten en les seves vides. És important recordar que el procés de duel és únic per a cada persona, i que no hi ha una sola forma correcta de bregar amb el dolor.

La clau està a trobar el que funciona millor per a cada persona i buscar el suport necessari al llarg del camí.

Tipus de tractament psicològic per a afrontar pèrdues vitals

Teràpia individual
La teràpia individual és un component fonamental en el tractament del duel per pèrdues vitals. En aquest espai segur i confidencial la persona pot explorar les seves emocions, pensaments i experiències relacionades amb la pèrdua.

A través de la teràpia individual, es treballa en la identificació i el processament d’emocions com la tristesa, la ira, la culpa o la confusió, ajudant a comprendre i acceptar la realitat de la seva pèrdua. A més i especialment, es desenvolupen estratègies personalitzades d’afrontament que permeten transitar el duel de la manera més saludable i adaptativa.

Teràpia grupal
La teràpia grupal ofereix un context en el qual les persones que comparteixen experiències similars de pèrdua poden connectar-se entre si, compartir les seves històries i donar-se suport mútuament en el seu procés de dol.

En participar en un grup terapèutic, les dones tenen l’oportunitat de sentir-se compreses i validades per altres participants del grup, la qual cosa pot reduir la sensació d’aïllament i solitud que sovint acompanya a les pèrdues.
A més, el grup proporciona un espai per a aprendre de les experiències de les altres, així com per a rebre i oferir suport emocional.

Amb la guia d’una terapeuta especialitzada, les participants poden explorar temes relacionats amb el duel, compartir estratègies d’afrontament efectives i treballar juntes cap a l’acceptació i la recuperació.

Si estàs experimentant pèrdues vitals, en el Centre Canvis de Barcelona, sensible a les problemàtiques relacionades amb les pèrdues vitals de les dones, pot ajudar-te a abordar i processar aquestes pèrdues mitjançant teràpia especialitzada.

Oferim tractament per a una varietat de pèrdues vitals, incloent:
• Pèrdua d’un ser estimat
• Pèrdua d’ocupació o canvis laborals significatius
• Pèrdua d’una relació amorosa o amistosa
• Pèrdua de salut física o mental
• Pèrdua d’estatus social o rols importants
• Pèrdua de seguretat financera o estabilitat econòmica
• Pèrdua d’identitat personal o sentit de si mateixa

Les nostres professionals estan compromeses a treballar més enllà dels símptomes superficials, assegurant canvis sòlids i duradors en la qualitat de vida.

Les pèrdues vitals poden tenir un impacte profund en la vida de les dones, desencadenant un procés de duel complex i desafiador.

No obstant això, amb el suport adequat i les estratègies d’afrontament efectives, les dones poden trobar maneres de sanar i reconstruir les seves vides després de la pèrdua.

Referència bibliogràfiques:
Stroebe, M., Schut, H., & Boerner, K. (2017). Dones amb pèrdues: Duel i resiliència. Revista de Psicoteràpia, 28(2), 126–149.

Bonanno, G. A., & Diminich, E. D. (2013). Revisió anual de recerca: Ajust positiu davant l’adversitat – Trajectòries de resiliència mínima e resiliència emergent. Revista de Psicologia Infantil i Adolescent, 54(4), 378–401.
Neimeyer, R. A. (2019). Duel complicat i la cerca de significat: Una contribució constructivista. Revesteixi Omega, 80(1), 18–33.
Masten, A. S. (2018). Teoria de la resiliència i recerca sobre nens i famílies: Passat, present i promesa. Revista de Teoria i Revisió Familiar, 10(1), 12–31.
Shear, M. K., & Shair, H. (2005). Inclinació, pèrdua i duel complicat. Revista de Psicobiologia del Desenvolupament, 47(3), 253–267. https://doi.org/10.1002/dev.20090
Worden, J. W. (2008). Assessorament en duel i teràpia del duel: Un manual per al professional de la salut mental. Editorial Springer Publishing Company.
Neimeyer, R. A. (Ed.). (2016). Tècniques de teràpia del duel: Pràctiques creatives per a assessorar els afligits. Editorial Routledge.
Bonanno, G. A. (2009). L’altre costat de la tristesa: El que la nova ciència del duel ens diu sobre la vida després de la pèrdua. Editorial Basic Books.
Raphael, B. (1983). L’anatomia del duel. Editorial Basic Books.