El camí que recorrem, tant a nivell individual com professional o social, pot estar ple d’obstacles i reptes que ens desafien des dels nostres nivells més superficials fins als nivells més profunds. La creença que diu que tot creixement implica travessar algun tipus de vivència que resulta dolorosa, és una cosa que es repeteix contínuament a la nostra societat. No obstant això, aquests obstacles hi són per ser treballats i, alhora, per créixer des del treball en aquests.

El treball en teràpia del patiment com a font d’aprenentatge de la vida

El dolor pot aparèixer en diferents circumstàncies com ara a l’hora de fer front a diferents pors, experimentar diferents tipus de fracassos, vivenciar diferents traïcions, patir algun tipus d’abús, tolerar canvis o haver de fer front a diferents desafiaments a nivell vital. Aquestes circumstàncies es converteixen en lliçons perquè la persona pugui aprendre i, així, pugui fer front als diferents desafiaments de la vida en un futur.

Sense cap mena de dubte, les persones que tenen més coneixement de determinades àrees solen ser aquelles que han hagut de travessar situacions difícils o proves dures al llarg de la seva trajectòria vital. També són aquestes mateixes persones les que després poden servir d’exemple o adquirir el paper de líders a l’hora de lluitar per una causa o reivindicar certs aspectes a nivell de societat que necessiten ser reformulats i actualitzats.

A nivell de salut física, tots sabem que moltes patologies són diagnosticades i curades gràcies al fet que el cos ens va enviar missatges en forma de dolor o d’incomoditat. A partir d’atendre aquest dolor i, fins i tot, acudir al metge vam poder resoldre alguna malaltia o problema que estaven ocults.

D’altra banda, el dolor es converteix en un missatger poderós que ens vol assenyalar, de vegades, algun aspecte de la vida que necessita ser canviat. Per exemple, quan hi ha invalidació emocional o maltractament invisible la víctima experimenta dolor i sensacions incòmodes mentre sembla que a nivell aparent tot està bé. Tots coneixem casos de famílies de revista en què tots els membres semblaven somrients i feliços. No obstant això, mai no ens hem de quedar fascinats per aquestes aparences i, moltes vegades, és la percepció del dolor ocult el que ens fa veure la realitat de situacions que des de fora o des del desconeixement semblaven idíl·liques.

D’aquesta manera, alguns pacients decideixen anar a teràpia quan escolten aquest dolor intern que crida en el nivell més profund lloc del seu organisme. Per tant, es pot afirmar que el dolor és el punt d’inici cap a un coneixement més gran, ja que moltes vegades canviem pel fet que alguna àrea ens resulta dolorosa i desitgem viure d’una altra manera o fer canvis en patrons que havíem repetit durant anys per inèrcia.

En general, podem afirmar que el dolor es converteix en el nostre mestre, ja que és metafòricament un símbol d’exclamació que ens assenyala la urgència de començar a veure diferents aspectes des d’un altre angle més profund. Així mateix, aquesta sensació ens convida a comprendre realitats que sense atendre aquest dolor seguiríem sense conèixer.

La teràpia com a via per transformar el dolor en coneixement

El procés terapèutic es pot representar com un trajecte que promou la reflexió. En aquest trajecte, el dolor troba el seu espai per a ser detectat, investigat, comprès i, finalment, utilitzat com a via per al creixement individual. Alhora, aquest procés comporta el contacte del pacient amb vivències de tipologia dolorosa de la seva trajectòria vital, així com la recerca de la curació de les seves ferides profundes i del seu desenvolupament en tots els sentits, sobretot, de tipus psicològic.

D’altra banda, el fet de créixer està lligat a l’autoexploració i a l’autoacceptació, i aquest procés pot arribar a resultar difícil i, fins i tot, incòmode per a determinades persones quan es tracta de fer-ho en solitud. Aquesta dificultat a l’hora d’acceptar-se i d’explorar-se un mateix pot ser un dels motius que impulsen moltes persones a decidir cercar algun tipus de recolzament psicològic per a fer front a aquesta dificultat acompanyades per un professional de la salut mental.

És així com la companyia d´un terapeuta esdevé crucial a l´hora de treballar diferents aspectes dolorosos o traumàtics de la vida de les persones. En certa manera, l’acompanyament del professional esmentat facilita que puguin ser expressades i processades memòries biogràfiques que sense la presència d’aquesta figura difícilment acabarien integrant-se correctament.

El procés pel que el dolor es transforma en coneixement va unit al mateix procés pel qual diferents aspectes aclaparadors de la biografia d’una persona són treballats i processats, de manera que tant el símptoma com el malestar associat a aquest símptoma es dilueixen gràcies al treball que es desenvolupa a les sessions del tractament de tipus psicològic. Aquest procés de millora es produeix quan aquest símptoma ha estat elaborat, desenvolupat i processat.

La rellevància de treballar aquestes espines mitjançant teràpia

El fet d’experimentar algun esdeveniment difícil o un trauma pot deixar cicatrius a la vida d’una persona, i això pot afectar-ne el benestar en diferents àrees de la seva vida. La teràpia psicològica consisteix en un espai segur que ofereix la possibilitat d’explorar, comprendre i treballar el dolor que es vincula a haver experimentat esdeveniments traumàtics.

En aquest context, les espines representen tots aquells esdeveniments difícils de la biografia d’una persona, generadors de patiment, que requereixen ajuda psicològica per tal de poder ser processats i, alhora, deixin de generar malestar i dolor emocional en la persona.

El tractament de les espines en teràpia és un procés llarg, ja que treballar-les requereix temps i no voler córrer. En primer lloc, el terapeuta es focalitza a generar un bon vincle terapèutic ja que és important establir-lo amb l’objectiu de garantir uns bons resultats a la teràpia. La continuació del procés estarà lligada a la validació del pacient i a l’absència de judicis dins d’un espai de seguretat.

D’aquesta manera, en teràpia s’aniran treballant les espines esmentades ja que aquestes són la metàfora de diferents esdeveniments difícils en la biografia d’una persona. Així, poden representar una mala relació amb la parella, problemes a nivell laboral, dificultats relacionals o processos de dol, entre altres temàtiques d’índole psicològica. Per tant, es fa palesa la necessitat d’explorar cada cas i de personalitzar cada tractament, ja que mai no hi haurà dos pacients iguals ni tindran consultes idèntiques.

Així mateix, una de les tasques del terapeuta és crear un entorn on el pacient es pugui arribar a sentir segur amb l’objectiu de compartir les seves vivències traumàtiques, sense que aquest terapeuta arribi a fer cap tipus de judici.

Recursos psicològics per a generar benestar en èpoques difícils

Hi ha múltiples recursos en l’àmbit de la psicologia que ens poden ajudar en èpoques difícils, encara que sempre cal tenir present que són recursos per a situacions concretes i no el remei universal. D’aquesta manera és interessant treballar cada malestar psicològic en teràpia i anar més enllà d’implementar recursos.

És possible enfocar-se en allò que ens produeix benestar en èpoques difícils, de manera que puguem passar aquestes etapes espinoses de manera més plaent. Per tant, tenint en compte la utilitat de les esmentades eines quan s’apliquen en diferents situacions vitals que ho requereixen, us compartim alguns recursos a continuació:

Dedicar temps a la cura personal: ja sigui mitjançant una dutxa relaxant amb música agradable, veient una pel·lícula de manera còmoda al sofà de casa teva o passant la tarda mirant per la finestra mentre gaudeixes d’una tassa calenta de la teva beguda escollida.

Practicar exercici físic: sempre s’ha recomanat l’exercici físic com a font de salut física i psicològica. A més, aquest exercici és font de benestar ja que produeix sensacions plaents a l’organisme un cop s’ha practicat, unit al fet que ens fa sentir més saludables.

Conversar amb un bon amic: el contacte social és un dels recursos que més ajuden en èpoques difícils, ja que suposen un bon suport emocional i el fet de conversar amb altres persones ens produeix uns nivells de benestar més grans.

Realitzar exercicis de mindfulness o atenció plena: el fet d’estar en un estat de consciència plena contribueix a fer que la nostra activació disminueixi, de manera que es possibilita que puguem seguir la nostra rutina de manera més relaxada. Hi ha múltiples activitats de mindfulness que podem dur a terme, com l’acte de menjar amb consciència plena, l’acció de caminar amb atenció plena o el fet d’aturar-nos per focalitzar la nostra atenció a l’aire que entra i surt pel nas, sense enganxar-nos als pensaments ni a les sensacions que puguin aparèixer durant aquesta pràctica.

Donat permís per a desconnectar i descansar: resulta necessari que ens permetem relaxar-nos i desconnectar d’obligacions en èpoques difícils per a poder reflexionar i per dedicar-nos a passar temps amb nosaltres mateixos, ja sigui fent alguna activitat plaent o, simplement, descansant.

A Canvis ens oferim per acompanyar-te en la superació de dificultats…

Al Centre de Psicologia Canvis disposem de psicòlogues i psicòlegs formats per a acompanyar-te en aquelles etapes difícils de la teva trajectòria vital. Aquestes psicòlogues i aquests psicòlegs de Canvis ofereixen escolta i empatia en un entorn acollidor i segur.

Si vostè està cercant algun psicòleg o psicòloga que us acompanyi en un procés terapèutic associat a la superació d’algun tipus de patiment o en alguna etapa difícil, podeu demanar cita al Centre de Psicologia Canvis i us donarem hora perquè pugui agendar una primera visita informativa gratuïta.

 Bibliografia

Gómez, M. (2023). Cómo entenderte bien para relacionarte mejor. Temas de Hoy.

Henderson, E. (2006). La resiliencia en el mundo de hoy: cómo superar la adversidad. Gedisa.

Lopez, R. (2023). Guía de gestión emocional. Vergara.