La gelosia i l’enveja són algunes de les emocions més complexes amb les quals convivim les persones i que tots en algun moment de les nostres vides hem sentit. És interessant revisar la relació que existeix amb allò que es tem perdre, els activadors, la història afectiva que tenen darrere, les normes que construeixen la nostra percepció de possessió i pertinença, la capacitat d’autoregulació, el sentiment d’inferioritat. La psicologia no busca reprimir la gelosia o l’enveja sinó indagar en el que hi ha darrere d’aquestes dues emocions.

Definició de les emocions
Existeixen múltiples definicions de l’emoció i de la manera en què es manifesten determinem l’emoció com el conjunt de respostes a un esdeveniment que ve seguit de canvis fisiològics, que ens ajuden a actuar. Una de les característiques més genèriques de les emocions és la seva alta intensitat a curt termini, i justament això és el que diferencia l’emoció dels sentiments. A l’hora d’experimentar les emocions depenent de la persona es manifesten de l’una o l’altra manera, ja que es barregen caràcter, context, experiència o vivències del passat.

La gelosia
La gelosia i l’enveja són emocions pròximes i relacionades, però alhora són independents i tendeixen a confondre’s. Indiscutiblement, la presència d’una d’aquestes emocions no exclou a l’altra. Reflexionem sobre aquests dos conceptes:

La gelosia fan referència a la sensació de malestar i inquietud sobre la creença que una cosa preuada està en risc de perdre’s o en mans d’una altra persona. La gelosia compleixen amb una funció adaptativa i positiva per a la persona ja que permet afermar els llaços socials enfront d’amenaces externes. Són una emoció dinàmica i composta d’almenys tres emocions bàsiques: ira, tristesa i por, a més de disgust o sentiments d’inferioritat (Sharpsteen, 1991).

La gelosia i l’enveja adopten un paper important en la vida humana: la gelosia mantenen l’exclusivitat de les relacions emocionals i l’enveja posa èmfasi en uns certs principis igualitaris en les relacions. Un cert grau de gelosia i enveja en les relacions pot evitar actituds d’indiferència entre les persones. Per tant, molts psicòlegs recomanen no entendre’ls i entendre’ls com un senyal d’advertiment que hem d’aprendre a gestionar.

La gelosia no s’atribueixen només a la parella sinó també es troben entre diferents membres de la família, amistats, companys de treball, etc. i són presents en totes les cultures des de fa temps, apareixen en cançons, llibres i per descomptat, recerques científiques. No obstant això, en la literatura científica el que s’observa és un èmfasi sobre la gelosia romàntica per sobre d’altres tipus de gelosia (per exemple, entre germans) prova d’això és el temor a pèrdua de la relació amorosa a causa de l’aparició d’un tercer. Atès que es tracta d’un vincle nuclear, l’amenaça de deterioració es viu de manera vehement. Alguns exemples, on podem bregar amb la gelosia en el dia a dia i que arriben a les consultes de psicologia serien:
• Un membre de la parella rep un missatge d’una companya d’universitat i de sobte agafa el mòbil i respon. Comences a pensar que a tu no et contesta amb tanta rapidesa i això genera en tu inseguretat.
• S’incorpora un nou membre al teu equip de treball i notes com va ascendint ràpidament i assumint més funcions. Es disparen la gelosia, tems pel teu lloc de treball.

A partir d’aquí, es poden diferenciar tres tipus de gelosia:
1. Gelosia normal o de competència: por de perdre un objecte que poden contenir sentiments d’hostilitat cap als possibles rivals.
2. Provenen tant en l’home com en la dona de la pròpia infidelitat, real o imaginada.
3. Gelosia delirant: Provenen de desitjos d’infidelitat reprimits i inconscients de tal magnitud que el gelós creu visualitzar a la seva parella en l’acte mateix d’infidelitat.

Com tractar la gelosia
• El primer pas per a poder manejar la gelosia és l’acceptació. És una cosa que es pot treballar i millorar amb teràpia. Un bon assessorament psicològic és clau pel que no hi ha de què avergonyir-se.
• En segon lloc, poder verbalitzar com et sents quan experimentes la gelosia. Això va enfocat a poder posar paraules a les teves preocupacions i temors.
• A partir d’aquí, serà important obviar l’atenció selectiva. Amb la gelosia es manifesta una tendència a focalitzar-se en aquells aspectes més negatius que corroborin les nostres teories o sospites.
• Treballa en la teva confiança i entén les teves pròpies inseguretats.

L’enveja
En la societat actual l’estatus social, el material o els trets personals són aspectes importants per a la formació de la imatge que tenim de nosaltres mateixos. L’enveja, és considerada pel cristianisme, com un dels set pecats capitals, un vici o una cosa moralment negativa. És una emoció natural de caràcter social que causa malestar i que en moltes ocasions és difícil de detectar. S’experimenta davant l’existència d’un èxit, meta o situació en la vida d’una altra persona o pels atributs personals (per exemple: si algú és més segur de si mateix o més savi) i ens fa creure que estem en desavantatge respecte als altres. Les persones busquem la superació personal, per la qual cosa la comparació amb els altres és un procés, com dèiem, innat i inconscient. Alguns autors assenyalen que l’enveja produeix infelicitat tant a la persona que ho sofreix com per a l’envejat i que en comptes de produir plaer pel que es té es produeix dolor del que no es posseeix.

Podem diferenciar entre dos tipus d’enveja:
• Enveja-objecte: La persona que posseeix el bé és el d’un ideal o algú a qui admirar. L’enveja
• Enveja-estat: La persona sent enveja que l’altre tingui un bé. En admirar el bé de l’altre la persona se sent mancada del que posseeix l’altre.

Però, existeix l’enveja sana? D’igual manera que ocorre amb la gelosia, l’enveja pot ser una emoció sana, encara que socialment estigui criticada i desaprovada. L’enveja permet identificar coses que volem tenir o que volem que ens succeeixin. Però, no obviem que també presenta una connotació negativa quan per intentar deslliurar-nos d’ella critiquem a l’altre, els seus objectius o fins i tot desitgem que perdi el que ha aconseguit alterant el seu benestar. S’observa que en experimentar l’enveja sorgeixen una mescla d’emocions disfuncionals com a sensació de fracàs, irritació, pena, por, etc producte d’aquesta comparació en les relacions interpersonals. L'”enveja sana” està basada en constatacions puntuals que ens permeten tolerar la frustració.

Com tractar l’enveja:
• Com hem comentat, la tendència a nivell social davant l’experimentació de l’enveja és desmentir-la. Un dels aspectes més important en teràpia és no jutjar aquesta emoció perquè permetrà conscienciar-nos de necessitats fins ara inexplorades. La major part del treball terapèutic s’ha centrat en trobar un punt d’equilibri i acceptació.
• Analitzar l’origen de l’enveja permetrà comprendre el sentit de la mateixa (per exemple: un ambient competitiu).
• Observar les metes actuals i tornar a elaborar-les en funció de les possibilitats de cadascun.
• Buscar ajuda professional psicològica si et sents incapaç de manejar l’enveja.

Encara que totes dues emocions poden partir de situacions diferents poden arribar a generar ansietat perquè comporten la pèrdua del sentit del control. La universitat de Stanford (2016) va dur a terme un experiment en el qual una part dels participants havien de centrar-se en allò que podien controlar i l’altra part havia de centrar-se en el que estava fos del seu control. La conclusió que es va extreure va ser que els primers es van sentir amb menys ansietat i més motivats que els segons.

La sensació de no tenir el control pot produir molt de malestar, tant per al que el sofreix com per al que el rep. Alguna cosa que ocorre amb freqüència és que el gelós es troba davant un estímul que pot accedir per qualsevol dels sentits com l’olfacte, la vista, l’oïda o fins i tot a través dels records i les percepcions. Dominat per l’enveja les persones poden arribar a perpetrar actes que generen malestar a l’envejat. D’aquí que l’assetjament, la discriminació i el racisme tinguin arrels en l’enveja.

El Centre de Psicologia Canvis de Barcelona compta amb un equip de psicòlegs que poden ajudar-te a comprendre l’origen d’aquestes emocions i com bregar amb elles.

Referències bibliogràfiques

Chávez Zamora, J. M. (2021). Psicologia de l’enveja: Anàlisi sociocultural de l’acte de comparar-se amb l’altre. REVISTA DIGITAL EOS EL PERÚ, 5(1), 64-74. Recuperat a partir d’http://www.revistaeos.net.pe/index.php/revistadigitaleos/article/view/55

Crusius, J., & Mussweiler, T. (2014). L’enveja. Ment i cervell, (65), 16.
Farrera, A. (2022). L’enveja: de sentiment a estructura de la personalitat. Fons Figura, Revista n. 11, Edizioni Institut Humanista de Psicoteràpia Gestalt.

Jankowski KF, Takahashi H. Cognitive neuroscience of social emotions and implications for psychopathology: examining embarrassment, guilt, envy, and schadenfreude. Psychiatry Clin Neurosci. 2014 May;68(5):319-36.
Martínez, L. M. R. (2005). Gelosia i enveja: emocions humanes. UNAM.