En què consisteix l’envelliment?

L’envelliment és un procés gradual i constant en el qual es duen a terme de manera natural canvis, els quals s’inicien en l’edat adulta primerenca. És en la franja de la mitjana edat primerenca en la qual moltes funcions del cos comencen a minvar progressivament.

És important assenyalar que no hi ha una edat definida que transformi a l’individu en una persona de tercera edat o anciana.

Generalment i per un fet històric es considera que és a l’edat de 65 anys quan comença la vellesa, ja que a Alemanya els 65 anys es van triar com la millor edat per a jubilar-se.

Encara amb això, quan parlem d’edat, sabem exactament la definició d’edat a la qual ens estem referint? Vegem breument els diferents tipus d’edat als quals ens podem referir quan parlem sobre aquesta qüestió.
• Edat biològica: és aquella que es marca pels canvis pels quals passa l’organisme a mesura que passen els anys.
• Edat psicològica: es caracteritza per la manera que té l’individu tant de sentir com d’actuar.
• Edat cronològica: és aquella que es regeix pel pas del temps, és a dir, pel pas dels anys.

Parlem sobre envelliment

Com és obvi i seguint amb el comentat anteriorment, a mesura que passen els anys en les persones, així com en els altres éssers vius, es produeixen una sèrie de canvis en l’organisme que formen part d’un envelliment natural, com poden ser les arrugues en la pell o reducció de la densitat òssia, entre molts altres. No obstant això, poden esdevenir canvis que no siguin esperats, la qual cosa farà que la persona que els pateixi es pregunti si el que li ocorre forma part d’un procés normal d’envelliment o no.

Segons l’INE – Institut Nacional d’Estadística (2022), s’està observant des de les últimes dècades un increment molt significatiu en l’esperança de vida tant dels homes com de les dones. L’element característic que fa que aquesta evolució de l’espècie humana millori quant a la longevitat consisteix en la millora de la qualitat de vida de les persones majors, així com una disminució de la taxa de mortalitat en edats avançades.
Arran d’aquest canvi en l’esperança de vida de les persones majors, es comença a parlar sobre els canvis que es poden dur a terme en les conductes diàries de les persones que contribueixin a viure més anys. Més endavant veurem alguns hàbits o factors que contribueixen al fet que es doni un bon envelliment.

Ja en el 1990 l’Organització Mundial de la Salut parlava sobre l’envelliment saludable (Fernández-Ballesteros, 2011), definint-lo com l’acte de promoure la capacitat funcional que concedeix el benestar en la vellesa, és a dir, de fomentar la disponibilitat de les qualitats que possibiliten a les persones ser i fer el que vulguin.

El terme envelliment saludable va anar variant i transformant-se. En 2002 l’Organització Mundial de la Salut va definir envelliment actiu com el procés d’optimització de les oportunitats per a la salut, participació i seguretat amb la finalitat d’incrementar la qualitat de vida a mesura que envellim. A continuació, veurem a què es refereixen amb cadascun d’ells:
• Salut: engloben salut física, salut mental i benestar.
• Participació: en activitats socials, econòmiques, espirituals i cíviques, així com la participació en el mercat laboral.
• Seguretat: entorns físics i socials assegurances (o accessibles), seguretat econòmica i seguretat d’un treball recompensante.

Edadisme

Encara que existeixen molts congressos i documents sobre l’envelliment saludable, i la població és coneixedora de l’augment en l’esperança de vida de les persones, continua havent-hi molts estereotips i prejudicis sobre la tercera edat.

Ja en els anys 60 existia aquesta discriminació i es duien a terme unes certes distincions, per la qual cosa Robert N. Butler va encunyar l’any 1969 el terme edadismo (ageism) per a definir la segregació, exclusió i marginació que s’emportava i que avui dia continua duent-se a terme cap a les persones majors (Observatori de Persones Majors et al., 2009).
Segons L. W. Simmons (1945), antigament es respectava molt més la figura d’una persona major pel fet que era font de saviesa, vivències i coneixements pràctics per a poder adaptar-se a l’entorn, amb la qual cosa ajudava a la supervivència del grup al qual formava part.

A mesura que han passat els anys, aquesta mentalitat ha anat canviant radicalment. El fet que les persones siguin cada vegada més longeves, implica que proporcionalment també hi haurà més persones majors malaltes, amb la qual cosa ha anat evolucionant amb això la percepció que les persones majors són una càrrega tant per a la família com per a la societat.

D’altra banda, hem de tenir en compte que, com en totes les edats, sempre existeixen comparacions, i aquestes poden dur-se a terme tant amb persones que estan en millor situació com amb aquelles que es troben en una situació més desfavorable. En aquesta franja d’edat no anava a ocórrer de manera diferent, amb la qual cosa es presenta un canvi en els estàndards de comparació.

Com envellir bé?

Com podem diferenciar a persones que aconsegueixen tenir un bon envelliment d’aquelles persones que no l’aconsegueixen? Rowe i Kahn van definir el fet d’envellir bé com tot allò que porta a un augment de la longevitat i, al mateix temps, a una reducció de la morbiditat.

A continuació, veurem una llista amb factors i hàbits que ajuden al fet que les persones envelleixin de manera activa i saludable.
• Tenir coses a fer, tenir estímuls i inputs que motivin.
• Poder gaudir de relacions socials saludables.
• Sentir-se viu, amb ganes de viure i d’aprofitar les oportunitats que la vida ens ofereix.
• Tenir la percepció d’un bon grau de dependència.
• Disposar dels suficients recursos econòmics.
• Comptar amb acompanyament en els moments necessaris, tenir suport i poder oferir-ho als altres.
• Tenir una bona estabilitat emocional.
• Conservar la major capacitat decisòria en aquelles qüestions personals que li concerneixen i de les quals sigui apte per a decidir.
• Sentir-se satisfet, tant amb la vida, el seu passat, com amb el seu estat actual…
• Mantenir i dur a terme unes rutines diàries que marquin el ritme del seu dia a dia.
• Comptar amb la possibilitat de poder dur a terme activitats socials quan ho desitgi.
• Mantenir la seva capacitat cognitiva “intacta” o el majorment preservada possible.
• Disposar d’una bona salut tant física com mental.
• Tenir desenvolupada la capacitat de resiliència, és a dir, una correcta capacitat d’adaptar-se a aquelles situacions adverses o complicades.
• Si és desitjat, poder comptar amb una vida sexual activa. És molt normal també que hi hagi persones que arribada la vellesa decideixin no prendre part en l’activitat sexual.
• Tenir la capacitat de poder realitzar activitats de la vida diària amb la mínima dependència. Dit en altres paraules, comptar amb la major autonomia possible.
El concepte d’envellir és multidimensional ja que abasta aspectes emocionals, socials, entre altres com anteriorment hem vist. Amb la qual cosa, podem assenyalar que hi ha qüestions objectives, és a dir, no depenen de l’opinió de la persona a la qual estem avaluant (per exemple, els recursos econòmics de la persona o si té salut física o no); així com subjectives, les quals fan referència a aquells aspectes que no podem saber si la persona no ens informa d’ells (per exemple, si té projectes, si està satisfet amb ell mateix o com se sent emocionalment).

Què pot fer la psicologia en l’envelliment?

Com és sabut, la reminiscència consisteix a recordar i evocar esdeveniments i successos que narren la història personal d’un mateix a través de l’estimulació de tots aquells records que comptin amb significat personal i que ocasionin, al seu torn, sentiments positius.

Per això, dur a terme la teràpia de reminiscència, valorada com a forma d’intervenció i considerada com la tècnica més emprada per a recordar i portar a la memòria els records positius de les persones majors, és una molt bona opció per a dur a terme durant l’etapa d’envelliment.

Mitjançant aquesta teràpia poden aconseguir-se diferents beneficis, com poden ser, entre altres:
• Aconseguir incrementar els nivells d’autoestima.
• Disminuir la velocitat amb la qual es produeix la deterioració cognitiva.
• Augmenta la percepció de benestar.
• Minvar aquelles emocions d’índole negativa.

D’altra banda, una qüestió que té molt a veure amb dur a terme un envelliment saludable consisteix en la resiliència (Mendoza-Núñez et al., 2018).

La resiliència consisteix, tal com hem comentat amb anterioritat, és la capacitat que té el subjecte per a poder sobrepassar o adaptar-se de manera positiva a una situació adversa significativa. Disposar d’una bona capacitat de resiliència afavoreix tenir un estil de vida saludable durant la vellesa. Així doncs, encara que la capacitat de resiliència ve donada en gran manera per alguns components com ara l’optimisme, els nivells d’autoestima o el insight, entre altres, es pot treballar amb l’ajuda d’un professional.

El Centre de Psicologia Canvis, situat a Barcelona, compta amb un equip de psicòlegs que poden ajudar-te perquè aconsegueixis un envelliment actiu.

Bibliografia

Fernández-Ballesteros, R. (2011). Envelliment saludable. Recuperat de: http://envejecimiento.csic.es/documentos/documentos/fernandez-borrador-envejecimiento-01.pdf
INE – Institut Nacional d’Estadística. (2022). 4.1. Esperança de vida. Recuperat 15 de setembre de 2022, d’https://www.ine.es/ss/satellite?l=es_es&c=ineseccion_c&cid=1259926380048&p=1254735110672&pagename=productosyservicios/pyslayout
Rodríguez Rodríguez, Vicente (2011). “Futurage. Prioritats de la Recerca sobre Envelliment a Europa. Resultats de la consulta a Espanya”. Madrid, Informes Portal Majors, núm. 107. [Data de publicació: 05/01/2011]. http://envejecimiento.csic.es/documentacion/biblioteca/registro.htm?ipos=0&id=57685&irpag=1&clave=ue6m5lv5ig&pos=1
Observatori de Persones Majors, Govern d’Espanya & IMSERSO. (2009, agost). Edadismo als Estats Units. Butlletí sobre l’envelliment, 40.
https://www.imserso.es/interpresent1/groups/imserso/documents/binario/boletinopm40.pdf
Irazoki, E., García-Casal, JA., Sánchez-Meca, J. & Franco-Martín, M. (2017, desembre). La teràpia de reminiscència grupal millora la cognició en persones majors amb demència. Neurologia.com. Recuperat 18 de setembre de 2022, d’https://neurologia.com/noticia/6471/la-terapia-de-reminiscencia-grupal-mejora-la-cognicion-en-personas-mayores-con-demencia#:%7E:text=La%*20reminiscencia%*20es%*20una%*20de,i%20que%*20susciten%*20sentimientos%*20positivos.
Mendoza-Núñez, Víctor Manuel; Vivaldo-Martínez, Marissa; Martínez-Maldonado, María de la Llum Model comunitari d’envelliment saludable emmarcat en la resiliència i la generativitat*. Revista Mèdica de l’Institut Mexicà del Segur Social, vol. 56, 1, 2018 Institut Mexicà del Segur Social, Mèxic.