Aquest mes en l’entrada del Bloc de Canvis, dirigirem la nostra atenció a una temàtica que cada vegada requereix més demanda social dins de la teràpia psicològica i que a més, està vinculada amb el coneixement més actualitzat en les evidències científiques publicades més recents.

És un tema rellevant que està relacionat amb la psicologia moderna i en concret en l’àmbit clínic. El tema en qüestió és el Trastorn de pànic (TP).

El trastorn de pànic, és un trastorn d’ansietat que es caracteritza principalment per atacs inesperats de por que poden ser de manera intensa o generats a partir de l’angoixa, coneguts com a “atacs de pànic”. Aquests atacs als quals fem referència poden estar acompanyats la major part d’ocasions per una varietat de símptomes físics, sudoració, palpitacions, dificultats per a respirar, mareig, entre altres. Durant un atac de pànic, les persones poden viure una sensació intensa que estan perdent el control de si mateixos o que moriran, per tant, aquests atacs de pànic poden tenir una durada de diversos minuts fins a hores depenent del cas en qüestió.

A més dels atacs de pànic, les persones amb trastorn de pànic poden experimentar de manera reiterada por intensa o crear evitació a unes certes situacions conflictives o llocs a causa del temor que els ocasiona a tenir tals símptomes. Estàs situacions poden tenir un gran impacte significatiu en la vida quotidiana de la persona, i en la capacitat humana per a dur a terme les diferents activitats normals d’un dia a dia, creant conductes d’evitació que poden consolidar-se fàcilment.

Finalment, i no menys important per a finalitzar les afirmacions terapèutiques, existeixen una sèrie d’estadístiques que ens poden detallar una informació rellevant del tipus de pacient que pot acudir a consulta. Una de les més significatives és que les dones tenen el doble de possibilitats de contreure el trastorn de pànic segons les últimes evidències científiques, tal factor de risc és un coneixement a tenir en compte dins dels criteris.

Un altre punt interessant vist en teràpia i ja instaurat com un hàbit, és que les persones amb Trastorn de pànic freqüenten els serveis d’urgències i de medicina general de forma més regular, presentat un percentatge molt alt de símptomes cardíacs inexplicables, vertígens i molèsties intestinals (Barlow et al, 2000). Dins dels aspectes positius podem indicar que el tractament del trastorn de pànic té uns índexs d’efectivitat bastant elevat atès que és tractable amb teràpia i medicació de manera alterna. Les principals teràpies que s’utilitzen de forma regular per al TP són la teràpia cognitiu conductual (TCC).

Un factor també a tenir en compte és la vulnerabilitat biològica, és una variant una miqueta inespecífica atès que s’ha d’establir el context en qüestió, no obstant això, està associada a respondre de manera ansiosa i/o amenaçadora als estímuls externs.

La teràpia cognitiu conductual, és considerada un dels tractaments més eficaços per al TP. La TCC s’enfoca de manera clara en el canvi de patrons de pensament i/o comportament de la persona que poden contribuir al trastorn de pànic. A través de la TCC, les persones aprenen de manera valuosa a reconèixer cognitivament tals símptomes però al seu torn, a canviar els pensaments negatius i/o distorsionats que poden assistir als atacs de pànic que s’estan esmentant i, a desenvolupar habilitats per a manejar de manera coherent l’estrès i l’ansietat.

La TCC també aporta que progressivament pot incloure l’exposició gradual a situacions temudes per a ajudar el pacient a bregar amb els seus temors i/o conflictes. Cal destacar en aquest punt, que els models conductuals proposa una connotació terapèutica basada en gran part en l’exposició, tal proposta produeix que l’estímul aversivo (en el nostre cas els atacs de pànic), no obstant això, s’ha de ser caut verificant sempre el llindar d’exposició que pot abastar el pacient.

Finalitzant l’apartat de tractament cal indicar que el pronòstic a llarg termini, sense un tractament adequat, és pitjor que el de la depressió major (Botella, 2001), tal afirmació reafirma la necessitat d’implicació en el propi coneixement personal i adoptar mesures d’acció per a una salut mental òptima.

Entrant en el tema de les situacions establertes, cal destacar que en la majoria d’ocasions el trastorn de pànic està acompanyat amb altres patologies que poden comportar comorbiditat, com són; l’ansietat, l’agorafòbia, aïllament social i la depressió. És important recalcar el nexe vinculant entre elles que no deixa ser el factor estressant de situacions inesperades en un moment concret.

Una de les mes comunes és la por a la pèrdua o la separació d’un ser estimat, en aquest punt podem incidir fins i tot en els possibles antecedents familiars, no obstant això, constitueix un risc o un factor de risc a tenir en compte.

La vulnerabilitat psicològica és el camp d’acció que més repercuteix. Està condicionada a la primerenca edat en moltes persones i crea un sentiment de necessitat bastant recurrent en el trastorn de pànic donant pas a una multitud d’experiències negatives que poden condicionar àmpliament el nostre futur immediat. Tot aquest quadre, genera una aprensió ansiosa que pot detonar principalment en problemes biològics donant pas els atacs de pànic ja esmentats, creant una situació de perill i d’expectativa donant lloc a un estat d’alerta constant creant un escut de protecció als estímuls externs.

Per últims nomenem els anomenats aprenentatges focalitzats. En aquest punt al qual fem referència està vinculat als possibles condicionaments externs apresos i relacionats amb l’entorn familiar. En aquests aprenentatges solen estar vinculat amb persones que des de la seva infància sempre han donat una importància vital a qualsevol patologia, creant un reflex de queixes somàtiques que donen pas al fet que la persona en qüestió s’exposi pensaments, sensacions i comportaments intensos relacionats amb els símptomes. És a dir, tals exposicions donen peu de forma continuada a una exposició ansiosa que pot estar focalitzada en un o diversos successos estressants, portant de manera inexorable a una més que possible ansietat, derivant a un atac de pànic.

Des del Centre de psicologia Canvis, som conscients de la necessitat d’establir una història mèdica adequada i professional que es puguin esclarir tals patrons estressants i dissipar qualsevol dubte dins del procés terapèutic que, sense cap dubte, poden condicionar la teràpia en si mateixa, però al seu torn donant pas a augmentar la probabilitat d’èxit, establint una noves pautes de comportament on el pacient pugui bregar amb els seus estímuls estressors.

Les accions, conductes i sobretot els hàbits que tria un ésser humà té un pes significatiu en la nostra vida ordinària i poden repercutir en la disminució o en l’increment del Trastorn de Pànic, són aspectes per a la reflexió personal ja que poden incidir exponencialment en el TP i en els hàbits que mantenim en la nostra existència. Tals hàbits, tenen una ràpida consolidació atès que en moltes ocasions estan reconeguts socialment i implícits en els nostres cercles més pròxims. Per aquesta raó poden derivar en conductes que fàcilment poden ser l’inici d’un reflex dels criteris nomenats en el trastorn pànic.

Un dels factors als quals fem referència i que està instaurat en la nostra societat és el tabaquisme, extenses són les evidències científiques de les possibles repercussions negatives a nivell orgànic. La prevalença del consum de tabac a Espanya és elevada, malgrat les restriccions que han anat creixent al llarg del temps, no obstant això, des d’un enfocament psicològic també concerneix tant en la vida psíquica del pacient com en la teràpia psicològica en si mateixa. És important fer èmfasi en el tabaquisme atès que és utilitzat inconscientment en moltes ocasions com un recurs que està socialment reconegut per a cessar l’augment d’estrès i l’afecte negatiu ja sigui a títol personal com a professional.

Existeixen estudis que refereixen a un patró psicològic social atès que l’eliminació del tabac pot ocasionar efectes positius com són una reducció significativa de l’estrès i fins i tot en la millora fefaent en l’estat d’ànim una vegada consolidada l’exclusió, augmentant d’aquesta manera la qualitat de vida donant pas a la disminució de manera categòrica el risc de diagnòstic d’una depressió, ansietat o Trastorn de Pànic (Kassel et al., 2003; Sobradiel & García-Vicent, 2007).

Des del centre de psicologia Canvis som conscients de la necessitat holística que ens ofereix tal reflexió, donant força al procés terapèutic però també, a la consolidació dels bons hàbits fàcilment assolibles pel pacient que permetin una salut mental òptima en el transcurs de la nostra vida.

Bibliografia
McNally, R. J. (1996). Nous desenvolupaments en el tractament del trastorn de pànic. Revista de Psicopatologia i Psicologia Clínica, 1(2), 91-103.
Port, A. G., García-Sancho, J. C. M., & Soler, C. L. (2009). Tractament cognitiu-conductual grupal del trastorn de pànic amb o sense agorafòbia en un centre de salut mental públic. Revista de psicopatologia i psicologia clínica, 14(2), 79-93.
Mae Wood, C., Cano-Vindel, A., Iruarrizaga, I., Dongil, E., & Martín Salguero, J. (2010). Relacions entre estrès, tabac i trastorn de pànic. Ansietat i estrès, 16.
Odriozola, E. E. (1999). Trastorn de pànic: teràpies psicològiques, psicofàrmacs o tractaments combinats?. Anàlisi i modificació de conducta, 25(103), 675-702.