L’ésser humà viu i conviu en societat, però quin és l’origen d’aquesta sociabilitat humana? Actualment disposem de moltes evidències sobre la sociabilitat inherent en l’ésser humà. Una de les teories que ofereixen una resposta a l’interrogant de quin seria l’origen d’aquesta característica seria la teoria de la naturalesa social de l’ésser humà, també coneguda com la teoria del dret natural, sostinguda per Aristòtil i Tomàs d’Aquino. Aquesta teoria afirma que la naturalesa humana té la sociabilitat com una de les seves característiques essencials i que, per tant, existeix una necessitat natural de relacionar-se. Per contra, Hobbes defensava una necessitat natural de ser individualistes. Aquesta teoria oposada es defineix com a teoria contractualista, i trobem a autors com Locke, Rousseau i Hobbes, en la qual es considera que “l’home és un llop per a l’home” i defineix la naturalesa humana com a egoista i asocial que s’uneix a un grup per interès individual.

Molts estudis psicològics demostren que l’ésser humà no sols necessita rebre dels altres, sinó també poder donar, comunicar, compartir, tocar-se, abraçar-se, etc. Aquesta evidència s’ha reafirmat amb la pandèmia de la Covid19, en la qual hem pogut comprovar com les restriccions, sobretot socials, ens han afectat la manera de relacionar-nos, i per tant al nostre estat d’ànim. De manera que, posar en pràctica les nostres habilitats socials és una acció que no hem de deixar de costat.

Què són les habilitats socials?
S’entén per habilitats socials al conjunt d’estratègies de conducta i les capacitats per a aplicar aquestes conductes per a resoldre situacions socials de manera efectiva, és a dir, tenir reaccions i interaccions ajustades al context de les situacions que vivim en la vida quotidiana. Les habilitats socials ens permeten expressar els nostres sentiments, actituds, desitjos, opinions o drets de manera assertiva, és a dir, respectant les conductes dels altres. Pel que ens permeten millorar les nostres relacions interpersonals, afavoreixen el nostre benestar i ens ajuden a avançar cap a on volem.

Podem distingir entre les següents habilitats socials bàsiques i complexes:

Habilitats socials bàsiques:
• Escoltar.
• Iniciar una conversa.
• Formular una pregunta.
• Donar les gràcies.
• Presentar-se.
• Presentar a altres persones.
• Realitzar un compliment.

Habilitats socials complexes:
• L’empatia. Definim l’empatia com la capacitat de posar-se en el lloc de l’altra persona.
• La intel·ligència emocional. La intel·ligència emocional és l’habilitat social d’una persona per a manejar els sentiments i emocions, discriminar entre ells i utilitzar aquests coneixements per a dirigir els propis pensaments i accions.
• L’assertivitat. És l’habilitat per a ser clars, francs i directes, dient el que es vol dir, sense ferir els sentiments dels altres ni menysprear la vàlua dels altres, només defensant els drets com a persona.
• La capacitat d’escolta o escolta activa. Ser capaç d’escoltar l’altre amb comprensió i cura, entenent el que l’altra persona ens vol dir i transmetent que hem rebut el seu missatge.
• La capacitat de comunicar sentiments i emocions. Poder manifestar davant les altres persones els nostres sentiments d’una manera correcta, ja siguin positius o negatius.
• La capacitat de definir un problema i avaluar solucions. L’habilitat social d’una persona per a analitzar una situació tenint en compte els elements objectius, així com els sentiments i necessitats de cadascun.
• La negociació. Capacitat de comunicació dirigida a la cerca d’una solució que resulti satisfactòria per a totes les parts.
• La modulació de l’expressió emocional. Habilitat d’adequar l’expressió de les nostres emocions a l’entorn.
• La capacitat per a disculpar-se. Entrenar la capacitat per a ser conscients dels errors comesos i reconèixer-los.
• El reconeixement i la defensa dels drets propis i dels altres. L’habilitat de ser conscient dels nostres drets i els dels altres i defensar-los d’una manera adequada.

Sociabilitzar ens fa més feliços?

D’altra banda, també és important destacar la relació entre la sociabilitat i la felicitat. Segons un estudi longitudinal de 75 anys de la Universitat d’Harvard, dirigit pel Dr. Waldinger, es conclou que són les relacions personals les que ens manté felices i sans. De manera que sí, ser sociable suposa molts avantatges, però només si de veritat ho necessites. Així, és important plantejar-se si: Vols socialitzar perquè necessites connectar amb altres persones, o simplement perquè se suposa que has de fer-ho? Aquesta diferència és crítica, perquè hi ha molta gent que malgrat tenir pocs amics no se sent sola. No és qüestió de quants amics tens, sinó de com et sents amb els amics que tens. Si la resposta és que vols socialitzar més perquè creus que ho necessites, en aquest article també volem oferir-te algunes recomanacions per si t’identifiques com una persona tímida i tens alguna dificultat per a relacionar-te amb els altres. A continuació, es descriuen alguns suggeriments per a posar en pràctica en el teu dia a dia i començar converses i enfortir les teves relacions.

• Presa la iniciativa per a proposar plans als teus amics. No esperis que te’ls proposin i mantingues una actitud oberta i activa.
• Practica la teva simpatia en situacions quotidianes. Per exemple, pots saludar amablement al conductor del bus al qual puges cada matí per a anar a treballar, o contar una anècdota al teu company de treball per a trencar amb la rutina laboral. El teu cercle social comença per l’hàbit d’expandir la teva simpatia en els entorns en els quals et mous en el dia a dia.
• Mostra interès i atenció cap a la persona amb la qual estiguis conversant. A tothom li agrada sentir-se escoltat, de manera que mantenir una escolta activa és imprescindible.
• Sal més i coneix a gent nova. Busca activitats que et vinguin de gust per a conèixer a gent que tingui gustos afins, treballa les teves relacions personals i procura enfortir-les.
• Observa el costat bo de les persones i practica el teu optimisme. Cada ésser humà té un encant especial. Si t’enfoques en els defectes dels altres, en lloc d’en les seves virtuts, llavors, et desanimes. Per contra, si observes els punts positius dels altres, et motives per a relacionar-te. D’altra banda, és important practicar un discurs positiu de tu mateix, però, també, de les teves amistats i familiars. Confia en el teu entorn.
• Mantingues el contacte visual durant les converses perquè aquest gest crea confiança i complicitat.
• Afronta la por. A vegades poden aparèixer pors com que et facin mal. Obrir-se molt a una persona és deixar que algú et conegui de “pe a pa” i, això, és una cosa que et fa ser més vulnerable als altres. Però és important que practiquis un exercici de confiança i que desconnectis aquesta vocecita interior que només et llança missatges de por.
• Treballa la teva autoestima: voler-te és el primer pas per a obrir-te als altres. La baixa estima està relacionada amb actituds en les quals no ens atrevim a parlar de nosaltres mateixos amb els altres, a sentir-nos inferiors, poc importants… Per això, un treball d’autoestima per a conèixer les teves virtuts i defectes i acceptar-te és fonamental. Voler-te t’ajudarà a deixar que els altres et vulguin.
• Sal de la teva zona de confort. Tendim a quedar-nos en la zona de confort en la qual estem còmodes i assegurances, però per a sociabilitzar més has d’atrevir-te a provar coses noves, a obrir-te a altres persones i a aprendre més de la vida.

Són el mateix timidesa i introversió?
És imprescindible no confondre la timidesa amb la introversió. La timidesa és una característica inherent en l’ésser humà que tots la tenim i que apareix quan no ens sentim del tot còmodes i assegurances en una situació. No obstant això, ser introvertit és una característica personal que fa que una persona, sempre, sigui reservada, no s’obri amb els altres i no senti important l’haver d’explicar els seus problemes o els seus dubtes.

En resum, podem concloure que les habilitats socials s’entrenen i que són l’eina bàsica per a sociabilitzar en el nostre dia a dia. Tal vegada en algun moment hem viscut l’experiència de passar una temporada més aïllats en nosaltres mateixos i desconnectats dels altres. Què ocorre llavors? Sentim que la timidesa i la mandra cap als plans en grup augmenten, i aquests és pel fet que estem desentrenat en aquesta mena de circumstàncies. Per tant, és important que entrenem aquestes habilitats socials en el dia a dia. També, hem pogut valorar la relació positiva de socialitzar amb el nostre estat d’ànim i la nostra felicitat, un supòsit que s’ha vist reafirmat amb les restriccions socials de la pandèmia.

Si creus que necessites ajuda per a treballar aspectes de tu o de la teva vida pots sol·licitar una primera sessió informativa en l’apartat de “Contacte”. En el centre de psicologia sanitària Canvis de Barcelona realitzem psicoteràpia individual. Si tens qualsevol dubte, pots contactar amb nosaltres. Estarem encantats de poder ajudar-te.

Referències

Monclús, A. P. (2011). La naturalesa humana en Aristòtil. Esperit: quaderns de l’Institut Filosòfic de Balmesiana, 60(141), 35-50.

Fernández García, E. (2001). L’aportació de les teories contractualistes.

Roca, E. (2014). Com millorar les teves habilitats socials. València: Acde.

NeuronUP. 2019. Habilitats socials : definició, tipus, exercicis i exemples. Disponible en: https://blog.neuronup.com/habilidades-sociales-cuales-son-ejemplos-para-que-sirven/