Aquest mes en l’entrada del Bloc de Canvis dirigirem la nostra atenció a un tema rellevant que està altament relacionat amb el món de la medicina al·lopàtica associada a una diversitat d’especialitats dins del procés terapèutic, parlem d’una patologia cada vegada més estesa en la nostra població i consegüentment, requereix de la nostra atenció en el camp de la psicologia. La patologia és la diabetis.

A títol introductori de la patologia en qüestió, indicar que la diabetis és una malaltia crònica el conflicte anatòmic de la qual resideix en què el pàncrees no sintetitza la quantitat d’insulina necessària i/o requerida que el cos necessita quan hi ha un excés de glucosa (hiperglucemia), de tal manera, la quantitat generada d’insulina és molt inferior derivant a possibles complicacions patològiques sobretot en el cor, en el ronyó i en les artèries, donant pas a problemes renals, pèrdua visió i infarts entre altres.

Existeixen dos tipus de diabetis mellitus (DM). La diabetis tipus I, que influeix en el 10% -15% dels casos dins de la globalitat de la patologia en si, sol ser a primerenca edat (abans dels 30 anys), es deu principalment a la destrucció dels illots de Langerhans (habitualment, per un mecanisme immunològic) entre altres factors que coexisteixen amb el mateix principi.

D’altra banda, existeix la diabetis tipus II, sol tenir un transcurs més progressiu que la diabetis tipus I dins de la malaltia, té un inici prologant després de l’edat dels 40 anys, se sol associar a diferents factors com poden ser l’obesitat, donant pas a la insulino dependendencia atès que les cèl·lules no presenten els estímuls adequats perquè la glucosa ingressi en la substància, en aquest punt també indicar que hi ha la possibilitat d’una atribució a factors genètics i/ o hereditaris.

Una vegada realitzada la presentació, es realitzarà una anàlisi abordant no solament els criteris alopaticos i/o preventius exposats que ens ofereix la temàtica en si, sinó també la perspectiva psicològica, la qual, tindrà una influència rellevant en la capacitat d’interacció i de bregar amb la varietat de símptomes associats a la patologia, els quals, són susceptibles a sorgir fàcilment en tot el transcurs de la malaltia i que, poden ocasionar efectes negatius en les persones segons l’estadi de la patologia.

La diabetis és una malaltia crònica que té una afectació en la nostra població cada vegada més notable. La diabetis en si mateixa pot tenir un impacte significatiu en la salut física de les persones que sense cap dubte pot derivar en la majoria d’ocasions en un trastorn o afectació mental i/o emocional.

En la depressió dins del context psicològic, pot generar diferents quadres concorde al grau de la patologia, de tota manera, és comuna veure diferències significatives en el nivell de cortisol amb efectes glucèmics ja constatats en els criteris de la diabetis. No obstant això, és rellevant incidir el fet de la gran comorbiditat que afecta en el present del pacient i al seu torn, en l’adherència de la malaltia, la cúal que no permet l’estabilitat dins de tot el procés terapèutic, derivant a vegades en problemàtiques adjuntes com pot ser problemes cardiovasculars, donant pas a una hipertensió arterial, sedentarisme, tabaquisme, obesitat…entre altres.

Tals factors de risc, no afavoreixen l’evolució òptima de la diabetis, i consegüentment requereix, una implicació multidisciplinària on la psicologia tindrà un paper rellevant i plausible en ella.

En diversos estudis empírics s’ha verificat que la diabetis guarda una relació estreta amb l’índex malalties neurològiques, per aquest motiu, es relaciona amb un major risc a contreure d’instaurar-se una psicopatologia, incloent en aquest camp la depressió, l’ansietat, l’estrès i les diferents patologies comórbidas que poden relacionar-se amb aquest últim. La diabetis també es relaciona en major part d’ocasions amb trastorns alimentaris (TCA), com són l’anorèxia i la bulímia.

És important entendre i integrar que el tractament de la diabetis ha d’incloure no sols un enfocament mèdic per al control del sucre i els seus possibles efectes en un tractament multidisciplinari si el requereix, sinó també un enfocament psicològic perquè d’aquesta manera es pugui abordar de forma més concisa els problemes mentals i/o emocionals de la salut que es relacionen activament amb la patologia.

Una de les teràpies a les quals fem referència és a l’enfocament cognitiu conductual per a tractar els aspecte comórbidos que pot presentar la diabetis en el seu transcurs com poden ser la depressió i l’ansietat, asi com, la teràpia de suport per a ajudar a les persones (ja siguin pacients i/o familiars) a bregar amb l’estrès i les emocions relacionades amb la diabetis.

Referent a la depressió és inquietant veure que aproximadament 340 milions de persones tenen una gran possibilitat de contreure una depressió, a més de tal alarmant xifra de persones amb aquest risc, és una patologia que pot generar unes despeses importants en la salut donant pas a una qualitat de vida molt menys satisfactòria.

La diabetis i la psicopatologia tenen una relació estreta i un nexe en comú atès que, existeixen estudis que demostren que els pacients amb diabetis tenen un major risc de patir trastorns mentals com la depressió i ansietat, i aquests trastorns mentals poden dificultar el maneig metabòlic de la malaltia. És important abordar tots dos aspectes de manera integral per a garantir una adequada qualitat de vida de les persones amb diabetis.

Dins de la teràpia en si, existeixen diverses raons per les quals la diabetis pot estar relacionada amb la psicopatologia. D’una banda, la diabetis pot ser un factor de gran complicació dins dels possibles estressors a manejar, ja que requereix una atenció constant per a un control òptim dels nivdoeles de sucre en la sang i pot causar unes complicacions greus i/o severes si no es tracta adequadament. A més, les persones amb diabetis també poden sentir una gran càrrega emocional debi a la necessitat de seguir una dieta especial i l’impacte que això pot tenir en la seva qualitat de vida.

Un punt rellevant dins de la teràpia en si és l’estabilitat emocional, on el tractament psicològic tindrà un pes determinant i influent. Tals accions terapèutiques repercutiran en el pacient en el control de les emocions i en els seus estats d’ànim que sense cap dubte tindrà un efecte important sobre el sistema nerviós donant pas a un equilibri que en la patologia de la diabetis pot arribar a ser un factor de protecció.

Dins també de la teràpia psicològica en la patologia de la diabetis, existeixen competències bàsiques establertes o prevencions primàries per a poder bregar de manera acceptable el procés de teràpia en si. La prevenció hauria de ser avui dia un dels pilars fonamentals dins qualsevol procés terapeutico. En aquest punt, volem fer repercussió sobretot en el coneixement que té el pacient de la patologia, la capacitat de síntesi i/o acceptació de la teràpia en si.

L’autor (Ribes, 1990), és un autor que ofereix un punt conciliador dins de la teoria que estem esmentant i, va bastant d’acord a l’exposició realitzada, on indica que cal donar valor i força al “Saber que fer?, Com fer-ho?, és a dir, reconèixer l’oportunitat per a poder parlar de manera lliure però al seu torn eficaç punt amb el professional i/o cercles pròxims al pacient i, reconèixer la circumstància més propícia per a realitzar les intervencions que cregui oportunes en la seva vida. D’aquesta manera, el pacient podrà obtenir la informació desitjada en el moment adequat, sense pressió i concorde a l’evolució de la patologia.

Per a fer un resum de totes les premisses principals comentades en el blog, és important recalcar el fet que la psicologia té un paper rellevant i integratiu dins de tot el procés patològic de la diabetis. Les xifres de prevalença són cada vegada més greus i extenses dins del panorama mundial, les quals, no conviden a l’optimisme, no obstant això, aplicant les tècniques i/o protocols adequats podem pal·liar tal xifra devastadora.

La participació d’un servei disciplinar amb les eines adequades al servei de qualsevol ciutadà unides a una sinergia positiva a una prevenció primària excelsa facilita clarament un nou procés evolutiu, donant pas a estratègies de prevenció elaborades que, permetin enquadrar tot dins d’un marc terapèutic molt més pròxim al que el pacient està buscant en teràpia.

Des del centre de psicologia Canvis, estem en total consonància amb la integració de les diferents estratègies de prevenció i tots els processos pal·liatius que poden derivar de manera fefaent al principi i a la fi d’una teràpia satisfactòria. Com a tal, volem donar veu a aquesta patologia cada vegada més estesa en el territori mundial com s’ha comentat amb dades estadístiticos que avalen tal afirmació, i consegüentment, referir a la conscienciació tant si és pacient com si no ho és.

Bibliografia
Martín, E., Querol, M. T., Larsson, C., Renovell, M., & Lleial, C. (2007). Avaluació psicològica de pacients amb diabetis mellitus. Av Diabetol, 23(2), 88-93.
Cap, G. C., Chamorro, I. R., & Mejía, R. M. R. (2005). Intervenció psicològica en pacients amb diagnòstic de diabetis mellitus. Duazary, 2(2), 147-150.
Rodríguez Campuzano, M. D. L., & García Rodríguez, J. C. (2011). El model psicològic de la salut i la diabetis. Revista electrònica de psicologia Iztacala, 14(2).
Escobar, J. M., & Escobar, M. (2016). Diabetis i depressió. Acta Mèdica Colombiana, 41(2), 96-97
Castellanos-Cosano, L., Martín-González, J., Calvo-Monroy, C., López-Frías, F. J., SánchezDomínguez, B., Llamas-Carreras, J. M., & Segura-Egea, J. J. (2011). Associació entre la diabetis mellitus i les infeccions cròniques orals d’origen endodóncico. Avanços en Odontoestomatologia, 27(5), 259-266.