El trastorn de la personalitat per evitació (TPE) es caracteritza per un patró generalitzat d’inhibició social, sentiments d’inadequació i hipersensibilitat a l’avaluació negativa. Les persones amb Trastorn de la personalitat per evitació solen sentir una ansietat i una por extrems davant les situacions socials, la qual cosa els porta a evitar per complet les interaccions socials. Aquest trastorn pot tenir un impacte significatiu en la vida diària d’una persona, dificultant l’establiment de relacions estretes, el rendiment escolar o laboral i la participació en activitats socials.

En aquesta entrada del blog de Canvis, explorarem les causes, els símptomes i els tractaments del trastorn de la personalitat per evitació.

Causes del trastorn de la personalitat per evitació

Es desconeixen les causes exactes del Trastorn de la personalitat per evitació, però els experts creuen que una combinació de factors genètics, ambientals i psicològics pot contribuir al seu desenvolupament. Les persones amb antecedents familiars de trastorns d’ansietat o de personalitat poden tenir un major risc de desenvolupar un TPE.

Els traumes o experiències adverses durant la infància, com l’abús emocional, físic o sexual, l’abandó o la sobreprotecció dels pares, també poden augmentar el risc de desenvolupar-lo. Aquestes experiències poden fer que una persona se senti insegura i poc volguda, la qual cosa li porta a evitar les interaccions socials i les relacions íntimes.

Els trets de personalitat, com la timidesa, la introversió i el perfeccionisme, també poden contribuir al desenvolupament del Trastorn. Els individus amb aquests trets poden ser més propensos a experimentar ansietat social i por al rebuig, la qual cosa els dificulta establir relacions i participar en activitats socials.

Símptomes del trastorn de la personalitat per evitació

Els símptomes del Trastorn de la personalitat per evitació poden variar d’una persona a una altra, però els més comuns són els següents:

  • Aïllament social i evitació: Les persones amb TPE solen evitar les situacions socials, com el treball, l’escola i les reunions socials, per por del rebuig o a passar vergonya. També poden tenir pocs amics o relacions íntimes.
  • Baixa autoestima: Els individus amb TPE solen tenir una imatge negativa de si mateixos i se senten inferiors als altres. Poden sentir-se poc volguts, inadequats i inútils.
  • Hipersensibilitat a la crítica o al rebuig: Els individus amb TPE solen tenir una major sensibilitat a la crítica o al rebuig, la qual cosa els porta a evitar situacions en les quals poden enfrontar-se a una avaluació negativa.Por a la intimitat: Les persones amb TPE solen evitar les relacions íntimes per por del rebuig o a la vulnerabilitat. També poden tenir dificultats per a expressar emocions o establir vincles estrets amb altres persones.
  • Evitació de situacions noves o desconegudes: Els individus amb TPE poden sentir-se incòmodes o ansiosos en situacions noves o desconegudes, la qual cosa els porta a evitar-les per complet.
  • Perfeccionisme: Els individus amb TPE solen tenir un alt nivell d’acte exigència i poden esforçar-se per aconseguir la perfecció en el seu treball o en la seva vida personal. També poden evitar tasques o situacions en les quals creuen que poden fracassar o ser jutjats.

Algunes dels pensaments automàtics que poden aparèixer en persones amb el Trastorn de la Personalitat per Evitació podrien ser:

“Haig d’evitar costi el que costi les situacions desagradables”
“Si els altres s’acosten a mi descobriran la meva jo ‘real’ i em rebutjaran”

Com podem veure són pensaments que fan referència a la vulnerabilitat de la persona i a la infravaloració que percep en si mateix/a.

Criteris diagnòstics del DSM-IV-TR

Patró general d’inhibició social, sentiments d’inadequació i una hipersensibilitat a l’avaluació negativa, que comença al principi de l’edat adulta i es presenta en una sèrie de contextos, tal com l’indiquen els següents símptomes:

  1. Evita treballs o activitats que impliquin un contacte interpersonal important a causa de la por a les crítiques, la desaprovació o el rebuig.
  2. És poc inclinat a implicar-se amb la gent si no està segur/a que els caurà bé.
  3. Està preocupat/per la possibilitat de ser criticat/a o rebutjat/a en les situacions socials.
  4. Es veu a si mateix/a socialment inepte/a, personalment poc interessant o inferior als altres.
  5. És extremadament poc inclinat/a a córrer riscos personals o a implicar-se en noves activitats pel fet que poden resultar comprometedores.
  6. Demostra repressió en les relacions íntimes a causa de la por de ser avergonyit/a o ridiculitzat/a.
  7. Està inhibit en les situacions interpersonals noves a causa de sentiments d’inadequació.

Tractaments per al trastorn de la personalitat per evitació

El Trastorn de la personalitat per evitació, és un trastorn tractable, però pot ser difícil de tractar pel fet que l’individu evita les situacions socials i és poc inclinat a buscar ajuda. El tractament sol consistir en psicoteràpia, medicació o una combinació d’ambdues.

La psicoteràpia, pot ajudar a les persones amb TPE a comprendre les causes profundes de la seva ansietat i a desenvolupar estratègies d’afrontament per a controlar els seus símptomes. La teràpia cognitiu-conductual (TCC) és una forma comuna de psicoteràpia utilitzada per a tractar aquest trastorn de la personalitat. La TCC ajuda a les persones a identificar i qüestionar els pensaments i creences negatives que contribueixen a la seva ansietat i comportament evitativo. També els ensenya habilitats d’afrontament per a controlar l’ansietat i millorar les interaccions socials.

També poden receptar-se medicaments, com a antidepressius i ansiolítics, per a ajudar a controlar els símptomes del TPE. Aquests medicaments poden ajudar a reduir l’ansietat i millorar l’estat d’ànim, facilitant la participació de les persones en situacions socials.

Les estratègies d’autoajuda, com la meditació, l’exercici i l’autocura, també poden ser eficaces per a controlar els símptomes del Trastorn de personalitat per evitació. Aquestes estratègies poden ajudar a reduir l’ansietat, millorar l’autoestima i promoure la relaxació. És important assenyalar que les estratègies d’autoajuda han d’utilitzar-se juntament amb psicoteràpia i/o medicació per a obtenir resultats òptims.

Els grups de suport també poden ser útils per a les persones amb TPE, proporcionen un entorn segur i de suport perquè les persones comparteixin les seves experiències, rebin ànims i aprenguin d’altres persones amb problemes similars.

A més d’aquests tractaments, els canvis en l’estil de vida, com millorar els hàbits de somni, reduir la ingesta d’alcohol i cafeïna i evitar les situacions estressants, també poden ajudar a controlar els símptomes del TPE.

Com s’ha comentat, el tractament per al trastorn de la personalitat per evitació es podria resumir en els següents punts:

  • Entrenament en relaxació amb o sense dessensibilització sistemàtica, utilitzades per a la reducció de l’ansietat associada amb les trobades socials problemàtiques.
  • Entrenament en habilitats socials, amb els elements d’assaig de conducta, role playing, el modelatge, les instruccions, la retroalimentació/reforço i les tasques per a casa.
  • Teràpia cognitiu conductual (TCC) dirigides a eliminar les suposicions, atribucions i acte verbalitzacions associades sovint amb l’ansietat social.
  • Tècniques d’exposició, utilitzades juntament amb un o diversos dels procediments anteriors.

És important tenir en compte, que els resultats de la intervenció, és a dir, els beneficis del tractament indicat, no es veuen de manera immediata. Es podran observar visibles canvis i millores després d’un període més llarg d’exposició a aquells ambients i/o situacions evitades.

Conclusió

El trastorn de la personalitat per evitació pot tenir un impacte significatiu en la vida diària d’una persona, dificultant l’establiment de relacions estretes, el rendiment escolar o laboral i la participació en activitats socials. És important buscar tractament si sospita que vostè o un ser estimat pot estar experimentant símptomes de TPAV. El tractament sol incloure psicoteràpia, medicació i estratègies d’autoajuda, i pot ser eficaç per a controlar els símptomes i millorar la qualitat de vida.

Recordi que buscar ajuda és un signe de fortalesa i que, amb el suport i el tractament adequats, les persones amb Trastorn de la personalitat per evitació poden aprendre a controlar els seus símptomes i portar una vida plena.

Esperem que aquesta nova entrada en blog de Canvis us hagi resultat interessant i d’utilitat per a conèixer una mica més en profunditat aquest trastorn.

Bibliografia

Botero, A. F., Arredondo, N. H. L., & Gómez, D. G. (2020). Trets patològics i creences disfuncionals en els trastorns de la personalitat. Revista de Psicologia:(Universitat d’Antioquia), 12(2), 6-10.

Cavall, V. E., Baptista, R., López-Gollonet,C. & Prieto, A. (2004). El trastorn de la personalitat per evitació. En Manual de trastorns de la personalitat: descripció, avaluació i tractament. Síntesi.

Inchausti, F., Prado-Abril, J., Sánchez-Reales, S., Vilagrà-Ruiz, R., & Fonseca-Pedrero, E. (2018). El trastorn de personalitat per evitació: Una proposta de tractament especialitzat en la sanitat pública espanyola. Ansietat i Estrès, 24(2-3), 144-153.

Procacci, M., Dimaggio, G., & Semerari, A. (2001). El trastorn de personalitat per evitació. De la psicoteràpia descriptiva a un model de manteniment del trastorn. Revista de Psicoteràpia, 12(45), 93-116.

Ramírez Ávila, M. F. (2021). Estudi de cas clínic de personalitat evitativa des d’un abordatge integral.