En aquesta nova entrada de blog de Canvis, la dedicarem a parlar sobre el trauma vicari, un concepte del qual recentment s’ha començat a parlar més, especialment després de la situació de pandèmia que hem viscut, per això volem dedicar-li una entrada en el nostre blog. Amb la finalitat de poder entendre en què consisteix i les repercussions que aquest té en la salut mental de les persones que es dediquen a cura d’uns altres, especialment a nivell emocional.

El trauma vicari, també conegut com a trauma secundari o fatiga per compassió, és un fenomen en el qual les persones experimenten els efectes emocionals i psicològics d’esdeveniments o experiències traumàtics que no han viscut directament, però als quals han estat exposats a través de les experiències d’uns altres. Això pot ocórrer en una varietat d’entorns, incloent, però no limitat a, les professions sanitàries, treball social, aplicació de la llei, i el periodisme. El propòsit d’aquesta entrada de blog és explorar el trauma vicari, els seus efectes i les estratègies de prevenció i recuperació.

A continuació, ens endinsarem a comprendre i definir en què consisteix un trauma, per a poder posteriorment aprofundir en el concepte de trauma vicari i poder concretar en què consisteix, així com parlarem sobre que manera podem prevenir que s’arribi a produir.

Concepte de Trauma

El concepte de trauma actualment té moltes definicions, les quals solen coincidir en molts punts a considerar que el trauma parteix d’una experiència que constitueix una amenaça per a la integritat de la persona, a nivell emocional.

Segons la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, defineix trauma de les següents maneres:

“Xoc emocional que produeix un mal durador en l’inconscient”
“Emoció o impressió negativa, fort i duradora”

El concepte de trauma des de la psicoteràpia, podem trobar diverses definicions. D’una banda, trobem segons el DSM (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders) ho defineix com el malestar psicològic intens o prolongat en exposar-se a factors interns o externs que simbolitzen o s’assemblen a un aspecte del succés traumàtic.

En l’article El concepte de Trauma i de Resposta al Trauma en psicoteràpia realitzat per Pérez-Sales (2004), posa en comú diferents punts de definició proporcionats per testimoniatges de persones que han estat supervivents de situacions extremes les quals els ha deixat una petjada a nivell psicològic. Els punts que proposa serien els següents:• L’experiència traumàtica té un caràcter inenarrable, incomptable, incompartible.
• Fallida les assumpcions que constitueixen els referents bàsics de seguretat de l’ésser humà.
• Pot comportar amb freqüència un qüestionament de la dignitat personal, associat o no a vivències de culpa. Element essencial en la consideració dels elements psicosocials associats a la situació traumàtica.

Pel que podem veure a través d’aquestes definicions, són els principals punts en comú que ajuden a definir el concepte de trauma, com una experiència individual dependent de cada persona que afecta de manera significativa a la impressió de seguretat que comporta unes conseqüències a nivell emocional variables en funció de la persona que comporta a qüestionar-se

Què és el trauma vicari?

El trauma vicari és una forma de trauma que experimenten les persones que estan exposades indirectament a successos traumàtics, com a violència, abusos, desastres naturals i accidents, a través del seu treball o les seves relacions personals. Això pot ocórrer de diverses maneres, com presenciar o escoltar successos traumàtics, treballar amb supervivents de traumes o atendre persones que han sofert traumes.

El trauma vicari pot tenir un impacte significatiu en la salut mental i el benestar d’un individu, incloent-hi símptomes com a ansietat, depressió, ira, irritabilitat, hipervigilancia i esgotament emocional. Aquests símptomes poden ser especialment difícils per a les persones que treballen en professions d’ajuda, ja que poden afectar la seva capacitat per a prestar una atenció eficaç als altres.

Efectes del trauma vicari

Els efectes del trauma vicari poden ser tant emocionals com físics. Els símptomes emocionals poden incloure sentiments d’impotència, desesperança i desesperació. Els individus poden experimentar flashbacks, malsons i pensaments intrusius relacionats amb els esdeveniments traumàtics als quals han estat exposats. També poden tenir dificultats per a dormir, concentrar-se i experimentar canvis en l’apetit i els nivells d’energia.

Els símptomes físics poden incloure maldecaps, fatiga i problemes gastrointestinals. Amb el temps, les persones que experimenten un trauma vicari també poden sofrir burnout, un estat d’esgotament emocional, mental i físic causat per l’estrès crònic.

Prevenció del trauma vicari

La prevenció del trauma vicari comença amb el reconeixement dels signes i símptomes i l’adopció de mesures per a reduir l’exposició a esdeveniments traumàtics. Heus aquí algunes estratègies que poden ajudar a prevenir el trauma vicari:
• Autocura: Practicar l’autocura és essencial per a prevenir el trauma vicari. Això inclou activitats com l’exercici, l’atenció plena, la meditació i la participació en aficions o activitats que aportin alegria i relaxació.
• Límits: Establir límits clars és important per a prevenir el trauma vicari. Això inclou establir límits en la quantitat d’exposició a esdeveniments traumàtics, prendre descansos quan sigui necessari i dir no a peticions que puguin ser emocionalment oneroses.
• Educació: L’educació és essencial per a prevenir el trauma vicari. Aprendre sobre el trauma, els seus efectes i les estratègies per a manejar-lo pot ajudar les persones a desenvolupar resiliència i fer front als reptes de treballar amb supervivents de traumes.
• Suport: Buscar el suport de col·legues, supervisors o professionals de la salut mental pot ser beneficiós per a prevenir el trauma vicari. Això pot incloure sessions informatives, supervisió i assessorament.

Recuperació del trauma vicari

Si una persona ja ha experimentat un trauma vicari, existeixen estratègies de recuperació que poden ser útils. Aquestes són algunes estratègies per a recuperar-se d’un trauma vicari:
• Busqui suport: Buscar el suport d’un professional de la salut mental pot ser útil per a recuperar-se d’un trauma vicari. Això pot incloure assessorament, teràpia o grups de suport.
• Pràctica de l’autocura: Practicar l’autocura és important per a recuperar-se d’un trauma vicari. Això inclou realitzar activitats que aportin alegria i relaxació, com l’exercici, l’atenció plena i la meditació.
• Descansar: Prendre’s temps lliure i descansar és essencial per a recuperar-se d’un trauma vicari. Això pot incloure prendre’s un descans del treball o reduir el nombre d’hores treballades.
• Límits: Establir límits clars és important per a recuperar-se d’un trauma vicari. Això inclou establir límits en la quantitat d’exposició a esdeveniments traumàtics, prendre descansos quan sigui necessari i dir no a peticions que puguin ser emocionalment esgotadores.

En conclusió, el trauma vicari és un problema real i significatiu que pot tenir un profund impacte en les persones que treballen en professions d’ajuda, així com en aquelles que estan exposades a successos traumàtics a través de les seves relacions personals. Els efectes del trauma vicari poden ser tant emocionals com físics, i poden conduir a l’esgotament si no es gestionen adequadament.

La prevenció del trauma vicari comença amb el reconeixement dels signes i símptomes, l’establiment de límits clars, la pràctica de l’autocura i la cerca de suport quan sigui necessari. La recuperació del trauma vicari pot incloure la cerca de suport d’un professional de la salut mental, la pràctica de l’autocura, el descans i l’establiment de límits clars.

És important reconèixer que el trauma vicari no és una feblesa ni una fallada personal. És una resposta natural a l’exposició al trauma i pot gestionar-se amb les estratègies i el suport adequats. Prenent mesures per a prevenir el trauma vicari i fent costat als qui l’han sofert, podem ajudar a construir una força de treball i una comunitat més sanes i resistents.

Esperem que aquesta nova entrada en el blog de Canvis us hagi resultat d’interès i d’utilitat. Sens dubte un gran tema a tenir en consideració tant com per als professionals que es dediquen a l’atenció directa a persones, com a persones que cuiden d’altres persones.

Bibliografia
Cristóbal Laspalas, P. (2018). Minimitzar la fatiga per compassió en professionals de l’àmbit de les cures pal·liatives pediàtriques.
Barahona, P. (2013). El psicòleg clínic enfront de l’estrès, burnout i fatiga per compassió. 93, Pontifícia, 129.
Gaitán Cubillos, M. C. (2021). Avui per tu, demà per mi: la importància d’un protocol per a la prevenció de la fatiga per compassió en institucions de salut.
Giudici, G. (2019). L’impacte psicològic i emocional en els intèrprets dels serveis públics: problemes i repercussions del trauma vicari.
Jiménez, B. M., Benadero, M. E. M., Novoa, M. M. L., Carvajal, R. R., & Hernández, E. G. (2004). L’estrès traumàtic secundari. Avaluació, prevenció i intervenció. Teràpia psicològica, 22(1), 69-76.
Marucco, N. C. (2006). Actualització del concepte de trauma en la clínica analítica. Revista de psicoanàlisi, 63, 9-19.
Pérez–Sales, P. (2004). El concepte de trauma i de resposta al trauma en psicoteràpia. Nord de salut mental, 5(20), 29-36.