El dol és un procés psicològic al qual ens enfrontem els éssers humans davant la pèrdua. Es tracta d’un procés habitual en el qual hem de fer front a un canvi irreversible i dolorós, que ens afecta nivell personal.

En primer lloc, davant un procés normal de dol solem donar una resposta aguda, curta però molt intensa, amb gran dolor, angoixa i/o inquietud… Més endavant això donarà lloc a ràbia, tristesa, apatia… És a dir, la pèrdua afavoreix l’aparició d’un conjunt de símptomes emocionals, cognitius, conductuals i fisiològics que afecten la persona en el transcurs de les setmanes-mesos posteriors a l’esdeveniment. Cada pèrdua comporta un sòl, i la seva intensitat dependrà del valor que nosaltres li atribuïm.

En el dol no tan sols trobem pèrdues relacionades amb la mort o defunció d’amics o familiars, sinó que també podem parlar de relacions que han finalitzat, o qualsevol altra situació on hàgim perdut una cosa a la qual nosaltres hàgim establert un valor.

Els elements més importants del dol són la pèrdua i la inclinació amb aquest, per tant, la intensitat del procés de dol dependrà del valor que li donem a l’objecte perdut. El dol comprèn factors psicològics, físics i socials, no hi ha un moment concret en el qual es determina que finalitza el dol , però si que seria necessari completar una sèrie de fases fins a aconseguir la recuperació emocional, que s’exposen més endavant.

Elaborar un dol requereix una actitud activa per part del malalt per a construir una nova realitat a partir de l’experiència i afrontar els desafiaments que presenta la pèrdua. Aquesta connexió amb els altres s’inicia amb un donar-se permís per a travessar el dolor i la vulnerabilitat. A causa d’això, per a poder elaborar el dol, requerim un espai per a elaborar emocions i sentiments que comporta la mateixa pèrdua i ajudar-nos a seguir connectats amb la vida aprenent a conviure amb la que ja no existeix o és diferent.

Les reaccions que sovint podem trobar en el dol són sentiments de commoció, bloqueig, tristesa, negació, ansietat, culpa, solitud, depressió… També problemes a nivell cognitiu com a dificultat per a concentrar-se, tenir preocupacions molt freqüents o fins i tot al·lucinacions. D’altra banda, a nivell físic, podem trobar dolor en el pit, malestar general, nàusees, fatiga… Finalment, a nivell conductual, podem trobar problemes per a dormir, pèrdua interès per activitats lúdiques, o fins i tot trobar-se més agressiu o distant.

No obstant això, cal remarcar com cada persona pot tenir reaccions de dol molt diferents, per tant, cada procés de dol ha de tractar-se de manera individual.

Quins són els símptomes del dol?

  • Tristesa, i pensaments recurrents sobre la pèrdua
  • Falta de concentració.
  • Atenció extrema o anul·lació de records.
  • Problemes per a acceptar la pèrdua.
  • Distanciament social.
  • Ressentiment per la pèrdua
  • Incapacitat per a realitzar activitats lúdiques.

Tipus de dols

Existeixen diferents tipus de dol segons l’afectació que causi la pèrdua en la persona:

  • Dol anticipat: consisteix un procés viscut pel pacient i família, de manera prèvia a una pèrdua real. Aquest tipus de duels el podem trobar davant situacions terminals o pacients diagnosticats amb malalties avançades.
  • Dol sense resoldre: quan la persona es troba immersa en el procés de duel, sobretot en la fase d’ira.
  • Dol absent: consisteix en una mena de dol on sembla que res hagi succeït. És un dol, no obstant això, pendent de treballar per a acabar acceptant la realitat tal com és.
  • Dol crònic, patològic o complicat: consisteix en un duel que contínua en intensitat més enllà d’un cert període de temps, i es troba en un grau significativament perjudicial per a la vida de la persona.
  • Dol retardat o posposat: consisteix en un duel que es caracteritza per tenir una reacció insuficient en el moment de la pèrdua, i que es pot reexperimentar els símptomes del dol en el futur.
  • Dol desautoritzat o silent: és aquell que nosaltres mateix, l’entorn o la mateixa societat ens nega o ens obliga al fet que no s’expressi en la forma en què nosaltres el necessitem.

Fases del dol
Els processos de dol es basen en 5 fases, tal com Kübler-*Ross (1969), no obstant això, les següents etapes poden donar-se de manera no seqüencial, i cada persona pot expressar-ho de diferents formes i en situacions diferents:

1. Etapa de negació: reacció habitual que sol succeir just després de la pèrdua. Es pot expressar de diferent manera, amb actitud d’incredulitat, malson o fins i tot, actituds “com si no hagués passat res”. Durant aquesta etapa la comunicació sol trobar-se bloquejada, i solen detectar-se conductes inapropiades i insensibles.
2. Etapa d’ira: en aquesta fase s’activen sentiments d’impotència i frustració per part del subjecte. És una fase crítica, i moltes persones es troben atrapades i és necessari revertir la situació per a poder avançar en les etapes del duel.
3. Etapa de negociació: es comença a establir el contacte amb la realitat del subjecte. En aquest moment comencen a explorar-se situacions que puguin revertir la situació de dol.
4. Etapa de depressió: a mesura que la pèrdua s’interioritzi pot generar problemes emocionals als pacients. Aquest punt suposa un estat racional i emocional on la pèrdua s’ha de treballar. Aquesta fase es caracteritza per pena, tendència a l’aïllament social, i pèrdua d’interès per tot el que embolica al pacient.
5. Etapa d’acceptació: és l’etapa final i suposa l’arribada de la comprensió de la pèrdua. És important remarcar que el procés de dol és un professo personal i individual, i cada pacient pot trigar un temps determinat a aconseguir aquesta etapa.

Quan anar al psicòleg per dol
És important acudir a teràpia en cas que alguns dels símptomes anteriorment comentats com la tristesa, o l’apatia afectin la teva vida diària o no et vegis capaç d’afrontar la pèrdua per tu mateix i requereixis suport.

Hi ha processos en els quals la persona desplaça la seva ràbia i pena, a altres persones o cases, en els quals les respostes emocionals esperables es desconnecten de la pròpia pèrdua i la persona segueix la seva vida com si no hagués ocorregut res. Aferrar-se a la negació de la mort, eludir la renúncia en ser perdut, negar els diferents aspectes de l’absències, dolors o complicacions poden donar lloc a un duel patològic o complicat.

Un especialista pot ajudar-te a trobar l’equilibri que requereixes.

Tractaments per al dol
És convenient realitzar teràpia en aquells casos de dol complicat, en la qual la persona requereixi assistència per a completar el procés de duel. L’objectiu general consisteix a ajudar a resoldre qualsevol aspecte no resolt amb el mort i encoratjar al malalt a dir un adeu final.

Quant al tractament per al dol:

  • S’informarà sobre el dol complicat i com és el seu tractament
  • S’exploraran uns certs temes relacionats amb el dol, simptomatologia, adaptació a la pèrdua soferta.
  • Explorar i processar pensaments i emocions.
  • Millorar estratègies per a afrontar situacions.
  • Reduir sentiments de culpabilitat.
  • Afavorir que el pacient redueixi comportaments desadaptativos que obstaculitzen l’adaptació a la nova situació.
  • Ajudar el supervivent a discriminar i exterioritzar les emocions transferides pel sofriment per la pèrdua.

Factors de risc del dol
Com a factors de risc podem trobar:

  • Mort inesperada o violenta.
  • La mort d’un nen/a.
  • Una relació a prop o de dependència amb la persona morta.
  • Aïllament social.
  • Antecedeixes de depressió.
  • Experiències traumàtiques durant la infància.Dificultats econòmiques importants.
  • Pèrdua relació conjugal
  • Falta de suport social
  • Dol anticipatori
  • Simptomatologia depressiva i ansiosa

Quant dura la teràpia per al dol?
Els processos de dol solen tenir una durada variable, en funció del subjecte. No obstant això, segons els últims estudis el dol pot durar entre un i dos anys, fins a arribar a la fase d’acceptació del dol.

Quin resultat esperar de la teràpia?
La teràpia psicològica pot donar-te suport a superar el procés de dol, on no et sentiràs jutjat. Serà un espai on podràs conèixer-te i ser conscient de com et sents. D’altra banda, podràs rebre ajuda per a gestionar les teves emocions, i conèixer eines que et serveixin en el teu dia a dia a superar les situacions que puguin causar-te malestar.

Conseqüències de no tractar el dol
En cas de no tractar correctament el procés de duel pot donar lloc a:

  • Depressió
  • Ansietat
  • Alteracions significatives del somni
  • Pensaments i conductes suïcides

Bibliografia
– Barreto, P. i Soler, M.C. (2007). Mort i duel. Madrid: Síntesi.
– Miaja, M. i De la Rossa, J. M. (2013). El significat psicològic de les cinc fases del duel proposades per Kübler-*Ross mitjançant les xarxes semàntiques naturals. Psicooncologia, 10(1), pàg. 109-130.
– Millán-González, R. i Solano-Medina (2010). Duel, duel patològic i teràpia interpersonal. Revista Colombiana de Psiquiatria, 39(2), pàg. 375-388.
– Oviedo, S.J., Parra, F.M., Marquina, M. (2009). La mort i el duel. Infermeria Global, 15.