La violència de gènere és un problema sistèmic arrelat que ocorre a tot el món i en totes les esferes, sense importar l’edat, l’estatus social o la cultura, creant repercussions devastadores en la salut mental de les víctimes.
Aquest tipus de violència es transmet a través de la concepció patriarcal que legitima la violència contra les dones i nenes, acceptant-la i normalitzant-la, sostenint-se sobre unes arrels històriques nocives que determinen els rols pertanyents a cada gènere.

Encara que la lluita a favor de la igualtat ha aconseguit disminuir la diferència entre els gèneres, la presència de les dones en l’esfera social, política i econòmica segueix sense ser equiparable amb la del gènere masculí, ja que l’assumpció d’unes certes funcions, regles i valors establerts diferencien a les dones dels homes, privilegiant-los a ells i anul·lant el gènere femení. El reflex d’això són les taxes de violència física, psicològica, sexual, econòmica, entre altres, que priven a les dones dels drets humans fonamentals, com el dret a la vida, la dignitat, la llibertat i la seguretat, dels quals han de disposar totes les persones.

L’art representa metafòricament un mirall per a les persones, ja que reflecteix les seves emocions, les seves experiències i la seva història amb cada detall que van plasmant en les seves obres. D’aquesta manera, les víctimes poden enfrontar-se a si mateixes, als seus símptomes i al dolor que comporta l’exposició al maltractament, tornant a sentir-se lliures.

Parlant de xifres
Les xifres presentades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE, 2020) quant a la problemàtica de la violència de gènere i la violència domèstica a Espanya, mostren que en 2019 el nombre de víctimes de violència de gènere va aconseguir els 31.911 casos (un 2% més que en 2018), i en el cas de la violència domèstica va haver-hi 7.654 persones afectades (un augment del 3,6% respecte a l’any anterior). Així, en 2019 es va registrar un total de 39,757 víctimes a Espanya, tant de violència de gènere com de violència domèstica. D’aquesta xifra, 36.745 persones la van conformar dones i 3.012 van ser homes.

Segons l’Organització de les Nacions Unides per a la Igualtat de Gènere i l’Apoderament de la Dona (ONU Dones, 2020), el 35% de dones del món han sofert algun tipus de violència, tant física com psicològica, tant de la seva parella o cònjuge, com de la seva exparella o ex cònjuge, i per persones alienes a qualsevol tipus de relació sentimental. En 2017, s’estima que es van produir 87.000 feminicidis a nivell mundial en l’àmbit familiar o íntim, tant de parella com ex parella. Això suposa que unes 137 dones són assassinades diàriament.

En aquest sentit, es fa evident la necessitat immediata de reduir aquestes xifres tan desorbitades i protegir les dones que han sobreviscut a la violència, ja que les víctimes presenten un ampli ventall sintomatológico de trastorns mentals i emocionals derivats de les vivències suportades pel maltractament, i és per això que l’artteràpia és una eina que pot resultar realment útil en la intervenció amb les víctimes de violència de gènere.

Violència de gènere
La Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW), en l’apartat número 19 de les seves recomanacions de l’any 1993, definia que la violència contra les dones o violència de gènere representa una manera de discriminació que entorpeix seriosament el gaudi dels drets i llibertats humans, existint una marcada desigualtat quant als drets de l’home. Aquesta exposició també incorpora la violència lligada al sexe, referida a la violència que s’exerceix cap a la dona pel mer fet de ser dona i d’una manera desmesurada. Així mateix, també concerneix a les accions que causen dolor de caràcter físic, psicològic o sexual, donant-se situacions d’amenaça i coacció que arrabassen a les víctimes la seva llibertat.

Al llarg de la història, el maltractament i la violència en el si familiar s’ha presentat com una cosa pròpia de la convivència i, per tant, acceptat i permès per un llarg transcurs de temps. La concepció del maltractament com una cosa privada ha afavorit al fet que, d’una banda, es fes a l’home posseïdor del poder i el dret sobre la dona, sent legítim l’ús de la violència per a sotmetre-la i, d’altra banda, evolucionant a un pensament que era una cosa que ocorria dins de la família i calia deixar que es resolgués en l’àmbit privat. La qüestió és que, encara que s’hagin aconseguit molts avanços, aquest tipus de pensament encara preval i, de fet, aquest pensament erroni arrelat i perpetrat que dona suport a la resolució del conflicte en la privacitat, és un problema que, avui dia, resulta ser un impediment perquè les víctimes de maltractaments denunciïn la violència i que, a més, l’ocultin.

Tipus de violència contra les dones:

  • Violència psicològica: actituds i comportaments intencionats que tenen l’objectiu de minimitzar i causar dolor. Un exemple d’això és el llenguatge emprat, mitjançant el qual es menyscaba a la dona a través d’insults, crítiques, coaccions, amenaces… dins d’una manca de comunicació, un clima hostil, d’aïllament i anul·lació de la víctima.
  • Violència física: acció o conducta que menyscabi la integritat del cos de la víctima o pugui causar-li algun tipus de greuge o malaltia. Un exemple d’això és colpejar directament a la persona amb diferents parts del cos o altres objectes, empènyer-la, fer ús d’armes, tirar-li objectes, bufetejar-la, etc.
  • Violència sexual: obligar a tenir relacions sexuals en contra de la voluntat de l’altra persona o que hi hagi un abús de poder mitjançant coacció, intimidació, engany, amenaça o xantatge, entre altres, que derivin en abús, violació, injúries sexuals, etc.
  • Violència econòmica: sèrie de conductes dutes a terme amb la finalitat d’exercir un control sobre la dona en el seu dret a utilitzar i posseir recursos econòmics, posant en risc la seva estabilitat econòmica i la seva autoeficàcia.

Què és l’art teràpia?
La American Art Therapy Association (AATA, 2021), defineix l’artteràpia com “com una professió en l’àrea de la salut mental que usa el procés creatiu per a millorar i realçar el benestar físic, mental i emocional dels individus sense importar la seva edat”.

L’aplicació de l’artteràpia amb dones que han sobreviscut a la violència de gènere facilita l’expressió emocional mitjançant la implementació de diferents tècniques artístiques com la pintura, el dibuix, el modelaje, el collage, etc., permetent-los trobar eines i aprendre habilitats de superació que els facilitin una introspecció indirecta de les vivències i records que els turmenten i que són tan difícils d’expressar en paraules, podent plasmar-lo en un llenç o en qualsevol tipus de creació pròpia que reflecteixi el seu món interior. Mitjançant l’artteràpia és possible abordar aspectes que van més enllà del físic i mental, ja que permet submergir-se en el món emocional i espiritual de cada individu.

La importància i la novetat d’aquesta mena d’intervenció artística resideix en què es pot dur a terme en diverses esferes i amb diferents grups de població, ja que es tracta d’una eina d’expressió alternativa que aconsegueix a un major nombre de persones: nens i nenes, adolescents, persones discapacitades, persones amb dificultats per a comprendre l’idioma, amb dificultats d’expressió o d’aprenentatge, persones ancianes, o persones amb trastorns psiquiàtrics com la depressió, l’estrès post-traumàtic, l’ansietat, etc

Com s’intervé des de l’artteràpia?
Quant als tipus d’intervenció, donada la problemàtica que aborda aquest treball, a més de les teràpies individuals, són molt recomanables les teràpies grupals, ja que el treball en grup i la presència en aquest permet a les víctimes entendre que no estan soles, que les seves experiències han estat viscudes també per altres dones i que, sabran entendre’s, escoltar-se i secundar-se entre elles. Així, una de les tècniques fonamentals de la teràpia és precisament el treball en grup, que se centra en la disminució dels sentiments d’aïllament, ja que possibilita a les dones identificar les semblances amb les altres i entendre que no és culpa seva, sinó que són conseqüències associades a la societat i la política. Per exemple, si una dona va ser assetjada per un home que li enviava missatges fora de lloc, forma part d’un grup en el qual hi ha dones a les quals li ha passat el mateix, entendrà que aquestes conductes són comportaments comuns dels assetjadors.

Quines tècniques són les més utilitzades?

  • Dibuix i pintura: possibilitat de jugar amb els colors, les textures, el farciment; realitzar gestos manuals i corporals; resseguir, pintar, pressionar, afluixar, girar; fer olor els materials i tocar-los… el que permet transportar a les dones a un lloc segur, còmode i ple de serenitat, on dona lloc l’alliberament dels sentiments i emocions.
  • La música: es pot escoltar música, tocar instruments, cantar… sense necessitat de tenir coneixements musicals, ja que l’objectiu és reconèixer en les pacients les seves emocions, sentiments i desitjos que no són fàcils d’expressar verbalment.
  • La dansa: mitjançant el moviment s’aconsegueix integrar les emocions amb el cos de manera física. El ball se submergeix en zones de la ment on la comunicació verbal no pot accedir i és mitjançant la dansa que es poden traduir les emocions que s’oculten baix clau.
  • El teatre: la representació teatral permet connectar amb l’autoconeixement del món interior. Amb això es treballa l’autoestima, el tenir veu i protagonisme, l’acceptació individual i les relacions interpersonals. I, mitjançant la improvisació, és molt interessant observar els personatges inconscients que es poden crear.

En els casos de violència de gènere les dones es troben en una situació en la qual no aconsegueixen afermar i enfortir el seu autoconcepte i autoestima, havent-hi mancances en la seva formació i solidesa, quedant profundament danyats i limitats. En aquest sentit, l’haver passat per situacions de violència de gènere està vinculat amb la percepció, la imatge i l’estima que tenen d’elles mateixes i els rols que prenen dins del vincle afectiu i relacional, sentint-se inferiors, dependents, infravalorades i anul·lades.

L’art és alliberador i els brinda a les víctimes l’oportunitat de sanar d’una forma única mitjançant l’ús dels seus sentits. L’artteràpia proporciona estratègies d’afrontament; el control, la comprensió i l’evocació de les emocions; desfer-se de la vergonya i de la culpa; l’augment de la seguretat i de l’autoestima; un enfocament més positiu cap al futur i l’establiment d’objectius de creixement i apoderament personal; la reducció de la simptomatologia ansiosa, depressiva i de les somatizaciones físiques derivades del maltractament, etc.

Finalment, l’amor és el que enforteix a les persones, el que crea vida i li dona més sentit a aquesta. A vegades, la destrucció es disfressa de blanc i es fa passar per aquest amor que moltes persones van buscant, sense comprendre que no els falta res i que tot el que creuen mancada es troba dins d’elles mateixes.

L’amor, igual que l’art, neix a l’interior de cada individu i és per això que, creant, s’aprèn i es recorda com és voler-se. Moltes persones anhelen trobar en l’exterior aquest amor que les ompli i les sadolli com una font. No obstant això, a vegades es transforma en un paisatge de descuits, desgana, dolor i desemparament.

Si tu també estàs en una situació similar o coneixes a algú que ho estigui, des del Centre de Psicologia Canvis oferim ajuda i suport per a aquest col·lectiu vulnerable.

Referències Bibliogràfiques

Backos, A. y Samuelson, K. W. (2017). Projective Drawings of Mothers and Children Exposed to Intimate Partner Violence: A Mixed Methods Analysis. Art Therapy, 34(2), 58-67. https://doi.org/10.1080/07421656.2017.1312150

Fernández de Juan, T. (2016). Music therapy for women survivors of intimate partner violence: An intercultural experience from a feminist perspective. Elsevier. The Arts in Psychotherapy, 48, 19-27.

Guiote González, A. (2013). Arteterapia como acompañamiento para la construcción y empoderamiento de la subjetividad femenina. Investigaciones Feministas, 4, 171-199. https://doi.org/10.5209/rev_INFE.2013.v4.43888

Regev, D. y Cohen-Yatziv, L. (2018). Effectiveness of Art Therapy With Adult Clients in 2018—What Progress Has Been Made? Frontiers in Psychology, 9, 1531, 1-19. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2018.01531

Van Lith, T. (2016). Art therapy in mental health: A systematic review of approaches and practices. Elsevier. The Arts in Psychotherapy, 47, 9-22. https://doi.org/10.1016/j.aip.2015.09.003

Wheat, L. (2020). Feminist Informed Art Therapy Program for Survivors of Domestic Violence [Tesis de Maestría, Indiana University-Purdue University of Indianapolis]. Repositorio Insititucional – University-Purdue University of Indianapolis.