Quant temps portes mirant una pantalla avui?

Sigui pel treball, per a mantenir relacions socials, o per a passar el temps, l’ús de les tecnologies de la informació ha tingut un impacte enorme en les nostres vides. En qüestió de pocs anys hem passat a tenir una vida digital on el mòbil s’ha convertit en una part essencial del nostre dia a dia. Cap aspecte de la vida quotidiana s’ha deslliurat totalment de la digitalització, i hi ha qui es passa cada hora connectat a la internet d’una forma o una altra.

Encara que les tecnologies han portat grans avantatges, com qualsevol canvi, porta incògnites, i més quan considerem la velocitat amb què s’han desenvolupat.
La internet és una cosa que existeix des de fa una generació a penes, i des de la seva creació ha continuat evolucionant a un ritme vertiginós. Això comporta nous reptes a l’hora d’educar sobre el seu bon ús. A més aquesta educació no es pot fer des de l’experiència ja que les generacions anteriors no s’han criat amb internet, i per a molts els perills associats poden resultar difícils d’entendre.

Des del camp de la medicina ja s’estan veient patologies i canvis físics creats per l’ús excessiu del mòbil, especialment en el coll, el qual no està preparat per a la postura que solem adoptar en mirar un mòbil quan estem drets. No se saben els efectes a llarg termini perquè encara és aviat per a veure’ls. En l’àmbit psicològic pansa una cosa similar, sabem que l’ús excessiu de la internet afecta a la ment, però no sabem quals són les conseqüències a llarg termini. És habitual trobar-se amb el debat de quina edat deuen els nens començar a usar un mòbil o tauleta. Cadascun té la seva opinió però no hi haurà cap resposta definitiva ja que no hem vist com s’han desenvolupat aquests nens que porten des de la primera infància connectats a una pantalla.

El que sabem són algunes de les conseqüències negatives derivades de l’ús de la internet que ja s’estan manifestant. Moltes venen d’un ús inadequat, però al seu torn atès que tant les xarxes socials com els videojocs estan dissenyats per a maximitzar el seu consum, tampoc es pot culpabilitzar totalment a l’usuari. Al cap i a la fi si un producte és intencionadament addictiu i es comercialitza a menors, de qui és realment la culpa que aquests acabin enganxats?

Una de les àrees més explorades és com les xarxes socials afecten l’autoimatge, i especial en nens i adolescents. Diverses recerques han trobat correlacions clares entre ús de xarxes socials i problemes d’autoimatge i per conseqüència trastorns de l’alimentació, les quals estan tenint cada vegada major taxa d’aparició entre joves. Això no significa que usar una xarxa social crea aquests tipus de problemes, però si els pot empitjorar o ser un indicador de la seva existència.
La visió estèticament idealitzada de les xarxes socials no és totalment nova. Des de fa temps s’han mostrat figures del món del cinema o moda en revistes, i el photoshop no és res nou.
No obstant això, en el passat, les revistes i pel·lícules mostraven actors i models, els quals solien ser majors i en contextos ficticis, a més un podia fàcilment distanciar-se d’aquestes imatges. En el cas de les xarxes socials, els qui apareixen són els iguals: companys de classe, amics, coneguts, i en contextos més familiars. Si mires en les xarxes socials i veus que els teus amics sempre surten bé en les seves fotografies, i no obstant això quan la teva te les fan no sempre salis tan bé, això que et fa pensar? Algunes persones diran que els altres han esborrat les preses dolentes i solo publicat les bones, no obstant això algú amb l’autoestima baixa podria pensar que és l’únic que té fotos dolentes i que els altres són més atractius.
El perill no és tant per als qui estan bé mentalment sinó els qui ja tenen algun problema d’abans, i especialment joves, que solen tenir una autoimatge menys consolidada.
Fins i tot s’han arribat a veure augments en cirurgies plàstiques derivats dels selfies, per a “corregir” les distorsions en la cara que aquest tipus de fotografia produeix.

L’autoimatge no és l’única cosa que s’està veient afectat per les xarxes socials. En anglès existeix el terme Fear of being left out, o FOMO. Això es tradueix en temor a quedar-se fora. És una sensació que els altres estan fent coses interessants sense tu, i que la teva t’ho estàs perdent. Per descomptat aquest tipus de temor sempre ha existit, però les xarxes socials són una manera d’empitjorar-ho. Normalment la gent publica fotos de si mateix en situacions divertits, de festa, de vacances, gaudint d’una activitat etc. Igual que amb l’autoimatge abans, els teus amics sempre publiquen fotos de si mateixos divertint-se, i el teu veus que no estàs fent coses així, a on va la teva ment? Per a algú amb una alta autoestima, no serà un problema, per a algú que passa un moment de dificultat, pot crear sensació d’inferioritat, enveja, o de desesperança en qüestionar-se què està fent amb la seva vida. A més generalment les persones veuen les xarxes socials en avorrir-se, la qual cosa és el pitjor moment per a veure que els altres es diverteixen.

Hem parlat de com afecta veure contingut dels altres, però no de perquè es publica.
No és patològic pujar fotos, o fins i tot voler documentar la teva vida de manera pública. Per a molts, les xarxes socials són una espècie d’àlbum vital virtual que volen compartir amb els altres. Deixant de costat els perills de ciberseguretat o privacitat que comporta pujar moltes fotos, en l’àmbit psicològic, la qüestió és veure quan pot arribar a ser nociu publicar massa de la vida d’un mateix. Els seguidors, o amics de xarxes socials no tenen perquè ser reals, i els likes tampoc indiquen que alguna cosa agrada als altres. No obstant això ho simulen. És gratificant que algú li agradi o comenti en una publicació teva, d’una manera t’està validant. Aquestes petites validacions no haurien de substituir les connexions reals, però per a alguns són el més pròxim que tenen a això. Mancant algú que somrigui quan conten una història o s’interessa quan parlen del seu cap de setmana, les interaccions en xarxes socials poden ser un substitut. Pensa en tu mateix quan puges una foto, Després comproves qui ha interactuat amb això? Miras quantes persones veuen les teves publicacions? En aquest cas, planteja’t perquè. Respondre si a aquestes preguntes no és necessàriament dolent però és important tenir clar les teves motivacions i saber posar límits.

Fins i tot per a algú que no té cap problema amb l’anterior, la internet pot ser addictiu. Algunes xarxes socials estan transicionando per a convertir-se en pàgines de contingut audiovisual, deixant enrere la part de xarxa social com a tal per a centrar-se més a ser pàgines d’entreteniment. Els reels, vídeos curts de menys d’un minut els quals poden veure’s de manera seguida i il·limitada, són una nova manera de veure vídeos que s’estan popularitzant molt dau la facilitat que tenen per a enganxar a l’usuari, fent-li perdre grans quantitats de temps sense tot just adonar-se. El més probable és que el teu telèfon tingui una opció de mesurar la quantitat diària que passes usandolo i fins et desglossa quines aplicacions uses més t’atreveixes a esbrinar-lo? Si ets usuari de xarxes socials, pot ser molt més del que penses. El manual diagnòstic CIE-11 reconeix l’addicció als videojocs i s’han vist casos de persones que han arribat a morir descurant les seves necessitats físiques per a continuar jugant. Aquests són casos extrems i de moment cap manual diagnòstic reconeix veure contingut en internet ni xarxes socials com una categoria d’addicció, però sí que es poden veure pautes de consum similar a les addiccions en els qui els usen de manera excessiva.

Finalment, l’usar una pantalla durant moltes hores també suposa exposar-se a una gran quantitat de llum d’aquest. Aquesta llum té una alta concentració d’ones d’alta freqüència en la gamma del blau i violeta. Aquest tipus d’ona afecta al cicle circadiari, ja que en la naturalesa les ones d’alta freqüència venen del sol, i per tant en el nostre cos indiquen que és de dia. Per això no es recomana usar el telèfon mòbil de nit ja que pot dificultar la conciliació del somni i interrompre el cicle natural del somni. No obstant això, moltes persones no tenen en compte el telèfon a l’hora de dormir i l’usen just abans de ficar-se al llit. Els telèfons més moderns tenen filtres de llum blava, i també existeixen aplicacions que canvien el to de la pantalla, però no és suficient, ja que continua sent un focus important de llum, el qual dificulta el somni. No és inusual que persones diguin que es passen hores mirant el seu telèfon a la nit, i que la seva motivació per mirar-lo és majora que la motivació per dormir. Això passa especialment en aquelles persones que pel motiu que siguin no vulguin haver d’enfrontar-se l’endemà. Per exemple en una persona que té ansietat pel treball, el telèfon suposa una via de fuita no sols per l’entreteniment que dona, sinó perquè també retarda el somni i d’aquesta manera “retarda l’haver de despertar-se”. Això és una combinació molt perillosa podent arribar a crear coses d’insomni importants.

A tot això, sorgeix el dubte de com saber si l’ús d’internet és poc saludable. Això és una pregunta complexa i si hi ha sospita d’addicció real, és important parlar amb un professional. A grans trets cal veure tres coses: si el consum que fas de la internet és alguna cosa et causa malestar, si t’ocupa més temps del que deuria, o del qual vols que ocupi, i si pots reduir el teu consum sense problema. Aquestes són tres àrees molt subjectives i cadascun ha de valorar a la seva manera si es compleixen o no. Com a prova ràpida i amb poca validesa pots veure quan temps dediques a estar en internet (obviant per motius laborals) i si això encaixa amb la quantitat de temps que vulguis dedicar a això; desconnectar totalment de la internet durant un temps determinat i veure com t’enquestes durant aquest període; plantejar-te com t’afecta anímicament el teu ús d’internet (després de veure aquesta pàgina, em sento millor o pitjor que abans de veure-ho?)

Definitivament les noves tecnologies han portat millores importants en les nostres vides. Tasques que abans eren molt complexes ara es realitzen amb un parell de tocs. No obstant això és difícil fer una adaptació de la nostra ment a la nova realitat de manera sana. Moltes vegades l’ús inadequat de la tecnologia amaga una problema major, mancances emocionals que es tapen a força de publicar en xarxes socials, perdre temps navegant per a no enfrontar-se a l’estrès de la vida real, o falses relacions que simulen ser reals.
Si veus que alguna de les situacions anteriors resulta familiar o tems que la teva relació amb la tecnologia no és sana, tal vegada és hora de buscar algun canvi.

No és sempre fàcil mantenir una relació sana amb la internet. En ser inevitable el contacte amb això, fa falta entendre el motiu dels problemes i treballar-los a nivell intern. Per això, si creu que alguna cosa de l’escrit pot encaixar les seves vivències, vol més informació o desitja començar un procés terapèutic, pot contactar amb el centre de psicologia Canvis.

Referències bibliogràfiques:

Lin M-P. Prevalence of Internet Addiction during the COVID-19 Outbreak and Its Risk Factors among Junior High School Students in Taiwan (2020). International Journal of Environmental Research and Public Health. 2020; 17(22)

Yong Hui, F. & Yutong, M. (2019). The Relationship Between Adolescents’ Stress and Internet Addiction: A Mediated-Moderation Model. Frontiers in psychology, vol 04,

Yuan-Chien P., Yu-Chuan C,(2020) Systematic review and meta-analysis of epidemiology of internet addiction, Neuroscience & Biobehavioral Reviews, Vol. 118,

Zainab A, Chung-Ying L, et al (2019), Internet addiction and sleep problems: A systematic review and meta-analysis, Sleep Medicine Reviews, Vol. 47