Què és la funció paterna?
La funció paterna des del vocabulari psicoanalític té un significat diferent del significat més comú. Des del Centre de Psicologia Canvis a Barcelona, us parlarem de totes dues perspectives d’una manera unificada.

Per a la psicoanàlisi, la funció paterna facilita la separació entre el biològic i el pulsional, és a dir, dels instints. D’aquesta manera, s’afavoreix l’accés al simbòlic. És una funció afectiva sociocultural, de caràcter real i simbòlic que transcendeix les funcions que pot exercir individualment un pare (Arvelo, 2001). Ordena l’estructura psíquica amb caràcter simbòlic.

Així doncs, la funció paterna no necessàriament ha de ser complerta pel pare real, perquè el realment important és que es compleixi amb l’objectiu de la funció paterna, que no és un altre que transmetre al fill que no podrà ser-ho tot per a la mare, no tindrà exclusivitat per al fill. Per tant, veiem el simbolisme d’aquesta funció, que vol distanciar a la mare i el fill. Aquest és el nus de molts subjectes neuròtics al no resignar-se a aquesta renúncia (Rosso, 1998).

La funció paterna constitueix un epicentre crucial en l’estructuració psíquica del subjecte (Dor, 1989 citat en Sánchez, 2015). El fet que l’home no sigui una dona, l’impossibilita de poder-se quedar embarassat, i això és un limitant biològic que fa que l’home pugui agafar l’important rol d’interlocutor de l’eix diàdic mare-fill. És a dir, pot exercir la funció d’impedir la fusió mare-fill i evitar la relació incestuosa per l’altra (Arvelo, 2001).

La funció del pare estarà basada a separar a la mare del fill: d’una banda, el nen deixarà de veure a la mare com un objecte de desig i, d’altra banda, la mare deixarà de veure al fill com a “fal·lus”, que no ho sigui tot per a la mare. El pare serà el que saca al nen de la relació diàdica amb la seva mare i el situa en un nou paradigma triangular.

La importància de la funció paterna durant el desenvolupament del fill/a 

Desde Canvis, sempre explorarem la història del pacient i totes les seves etapes de desenvolupament seran importants per a poder construir el context. Per aquest motiu, per a Canvis és important explicar-vos la importància que té la funció paterna durant el desenvolupament del nen o nena. Aberastury (1974) va observar que la funció paterna té una rellevància molt important al llarg de la vida del subjecte, però més en aquests moments:

  • Des del naixement: la mare i el pare han de presentar un model d’identificació per a la nena o nen. Han d’anar de bracet en les decisions i han de participar tots dos en les cures del petit des d’un principi. És important que no es produeixin diferenciacions significatives entre totes dues implicacions.
  • Durant el primer any de vida: perquè el pare pugui elaborar la seva posició femenina, ha de fer tasques que estan relacionades socialment amb les dones (no hauria de ser així) com pot ser canviar els bolquers, cuidar-ho afectivament, donar-li menjar, etc. La voluntat del pare serà imprescindible per a poder aconseguir aquest objectiu.
  • Durant el segon any de vida: el rol del pare ha d’anar destinat al fet que el nen i la mare es puguin separar i no depenguin tant l’u de l’altre. Una manera d’aconseguir està separació serà a través del joc. El pare ha de proposar jocs i resoldre la relació diàdica amb la mare (Fernández, 2008). D’aquesta manera, el nen podrà construir un vincle a través del joc i separar-se en un entorn de confiança de la mare. És important que pugui explorar des d’una zona de confort la separació de la mare, i el joc pot donar aquesta situació.
  • Etapa escolar: el pare ha de prendre un rol important, ha d’estar implicat en el procés educatiu del seu fill, mostrant interès i ajudant-lo sempre que sigui necessari. Que el nen o nena percebi aquest suport, serà clau per a una bona funció paterna.
  • Adolescència: en aquesta etapa és important que el pare aprengui a tolerar la frustració. La frustració que genera veure que el fill va guanyant autonomia i ja no el necessita tant. Durant aquests anys, la funció paterna haurà de ser capaç de tolerar els qüestionaments que arribin per part del fill i entendre’ls. Serà important entendre que el creixement del fill comporta la caiguda del pare, caldrà saber tolerar-lo, acceptar-lo i fins i tot potenciar-ho. Si no es respecta aquest procés, el nen pot créixer amb una dependència que no li permeti potenciar la seva autonomia, fet que pot fer créixer una baixa autoestima quan hagi d’afrontar problemes i no els pugui resoldre sense l’ajuda del seu pare.

La presencialitat del pare
Així doncs, veiem com el pare té un paper molt rellevant al llarg del procés evolutiu del nen o la nena, la seva presència és molt important i el rol que ha d’executar, encara més. Si el pare no és present, o ho està d’una manera disfuncional, pot ser molt determinant per al desenvolupament psíquic del fill.

En els primers anys de vida, la mare i el pare tenen molta responsabilitat, són les dues persones que més temps han de passar amb el nounat, i ha de ser un temps de qualitat. Diverses recerques han demostrat que el pare pot desenvolupar una funció de figura d’inclinació donis del naixement, és apte per a donar efecte i cobrir les necessitats d’un bebè de manera correcta (Arvelo, 2001).

Per què es produeixen diferències a l’hora de criar al fill? Moltes vegades per construccions socials, que expliquen que les mares són les cuidadores primàries i els pares els cuidadors secundaris, fet que cal evitar. Com s’ha comentat anteriorment, un aspecte que pot potenciar el vincle pare-fill és el joc. El joc del pare, compleix un paper molt important en el desenvolupament integral del nen.

La relació entre la veu interior i el nostre pare
Si ets adult, sabràs que tenim una veu interior amb la qual a vegades tenim converses, que ens porta la contrària, que ens fa fer unes certes coses quan faríem les contràries, etc. És a dir, tenim una veu interior que ens acompanya i amb la qual podem interactuar.

Saps d’on surt aquesta veu? T’ho havies preguntat alguna vegada?

Està veu també té la seva pròpia personalitat i ha estat una personalitat construïda. Concretament, el 50% de la teva veu interior es construeix durant els primers 6 anys de vida. Els materials amb els quals es construeix són: la manera en com ens parlaven els nostres pares, com es comportaven entre ells i com parlaven de nosaltres. Informació que afirma l’important que són les figures cuidadores en els primers anys de vida, i cal destacar que no sols ens pot condicionar la nostra manera de ser i fer la relació que estableixen amb nosaltres, sinó també la relació que estableixen entre ells.

Després, l’altre 25% de la nostra veu interior es forma dels 6 als 12 anys i es fonamenta en com ens parla i ens tracta el nostre entorn. Per això, els pares han d’estar atents en l’etapa escolar i mostrar-se com una pota fonamental d’ajuda cap als seus fills. Si aquests tenen problemes a l’escola, s’ha d’escoltar el fill i contenir-lo i recollir-lo emocionalment. S’ha de sentir acompanyat, encara que a vegades el seu comportament dificulti aquesta conducta. El 25% restant es forma al llarg de la vida, i també ho construeix la manera en com ens parlen i ens tracten els altres.

Acceptació, autoestima i funció paterna
Des de Canvis, considerem que potenciar l’acceptació d’un mateix i l’autoestima és vital per a l’èxit terapèutic. La nostra veu interior pot determinar la manera en com ens tractem a nosaltres mateixos, és a dir, la nostra autoestima. D’altra banda, també determina la nostra seguretat en la presa de decisions.

Aquests dos factors influiran directament en la validació o el rebuig del nostre comportament. Si hi ha una autoestima forta amb una seguretat en la presa de decisions, llavors validaràs/acceptaràs la teva pròpia conducta, encara que després no t’hagi donat resultats. En canvi, si no hi ha autoestima ni seguretat en la presa de decisions, llavors confrontaràs les teves conductes, no les acceptessis i les rebutjaràs. Com hem vist, gran part de la responsabilitat de la construcció de l’autoestima del subjecte té l’origen en la relació amb les seves figures cuidadores, de la funció materna i paterna.

Vols estar tota la vida rebutjant les teves pròpies conductes? Donis de Canvis t’ajudarem al fet que això no sigui així. Ho podrem treballar de moltes maneres, i una d’elles serà mitjançant l’estabilitat emocional.

Estabilitat emocional
L’estabilitat emocional dels fills depèn molt de l’estabilitat emocional que tinguin els pares. És important conèixer les emocions per a saber identificar-les i entendre-les en nosaltres mateixos i en els altres. D’aquesta manera, podrem gestionar molt millor els estímuls externs, la qual cosa ens vingui del món exterior a nosaltres. Poder tenir una bona gestió de les emocions ens ajudarà a afrontar donis de l’estabilitat situacions que abans ens podien activar de manera poc funcional. Un exemple de situació complexa és la solitud.

Soledad i funció paterna
En un estudi realitzat per l’ajuntament de Barcelona a mitjan 2021 es va identificar que el 26,5% dels joves d’aquesta ciutat afirmen sentir-se sols, percentatge que supera al de les persones de més de seixanta-cinc anys, que és del 18,7%. Les conseqüències dels sentiments de solitud poden ser greus, i no sols en l’àmbit mental, sinó també en el físic. De fet, un estudi recent de l’Associació Americana de Piscología ha conclòs que sentir-se només equival als efectes que et pot donar fumar quinze cigars al dia. Donis d’un punt de vista cerebral i mental, la sensació de solitud durant la infància i l’adolescència pot afectar molt a l’autoestima i propiciar la manifestació d’ansietat i depressió; els principals factors de risc són les relacions familiars, especialment amb els principals cuidadors, els pares.

Després d’haver llegit el contingut de l’article, i concretament aquest últim paràgraf, algú dubte de la importància que tenen els pares en el procés de criança dels seus fills?

El rol de la mare té importància, però el del pare també. La funció paterna si no està ben exercida pot ser un factor de risc per al fill, però si està ben exercida pot ser n factor de protecció, més si el suport emocional és de qualitat. Qui té la responsabilitat? L’adult.

Des del centre de psicologia Canvis podrem tractar tots els temes exposats, i podrem ajudar-te a exercir la funció paterna o per exemple a orientar-te sobre com gestionar no haver tingut aquesta funció paterna, entre moltes altres coses. En definitiva, estarem a la teva disposició.

Bibliografia

Arvelo, L. (2001). La masculinidad y la función paterna. Otras miradas. 1(1), pp 43-52. Recuperado de: https://www.redalyc.org/pdf/183/18310106.pdf

Bueno, D. (2022). El cervell d’un adolescent. Barcelona: Penguin Random House Grupo Editorial.

Rojas, M. (2021). Troba la teva persona vitamina. Barcelona: Columna.

Sánchez, P. (2015). Psicoanálisis y función paterna: el parricidio del cabo lorite. Ajayu. 13(1), pp 76-97. Recuperado de: http://www.scielo.org.bo/pdf/rap/v13n1/v13n1a05.pdf