En aquesta entrada del blog del Centre de Psicologia Canvis abordarem un concepte que al nostre parer està cobrant cada vegada més importància i hem cregut necessari dedicar-li el seu espai.

Ens referim a la necessitat de satisfacció immediata. Com exposarem més endavant, aquest és un concepte inherent a la condició humana, més en els últims anys i a causa de l’auge exponencial dels avanços tecnològics, podem percebre que aquesta situació s’ha incrementat en l’actualitat.

No ha sentit mai la necessitat de comprar alguna cosa i no esperar fins que fos la data indicada? O començar a picar entre hores sense esperar-se al menjar, visitar més d’una vegada seguida aquesta xarxa social de la teva preferència a l’espera que hi hagi nou contingut, mirar el mòbil contínuament a l’espera d’un missatge o com aquestes moltes situacions més amb les quals ens podem veure reflectits. Aquesta necessitat imperiosa d’aconseguir els nostres desitjos i veure impossible o angustiante l’espera.

Com comentàvem dos paràgrafs enrere, dèiem que aquests impulsos són parcialment, part de la condició humana, i és així, encara haver evolucionat cultural i socialment no hem d’oblidar que el nostre cervell és el mateix que el dels primers humans, de fet, hi ha estudis que es van plantejar aquesta pregunta, si el cervell humà havia canviat al llarg dels anys. Com estaràs possiblement pensant, el cervell és un òrgan tou i en la descomposició dels cossos no queden restes que ens permetin estudiar i comparar-los. Però per això va aparèixer una branca de la neurociència, sobrenomenada paleoneurología, que estudia el volum del cervell en l’antiguitat. Els estudis que et comentàvem abans afirmen que almenys en 30.000 anys el volum del cervell humà no ha variat. És a dir, tenim el mateix cervell (o molt semblant) als humans que van viure abans de les antigues civilitzacions, la mateixa que els egipcis, els senyors feudals en l’edat mitjana o un obrer de la revolució industrial.

Amb això volem dir que el nostre cervell en segons quins aspectes ha variat poc i els instints de supervivència que teníem abans d’establir-nos com a societats jerarquitzades ens ha continuat acompanyant en l’actualitat. Amb això ens referim al fet que està programat per a suplir les nostres necessitats bàsiques, és a dir, menjar, descansar, relacionar-se, etc. Sadollar-les ens dona plaer i per contra reprimir-les causa sofriment. El nostre cervell està preparat per a fer sobreviure a l’espècie i és per això que en la mesura que pugui intentarà sadollar aquestes necessitats de la forma que sigui.

A més, el plaer és un gran motor motivacional, sinó el més important ja que en sentir plaer reforcem una conducta o acció. Així es van plantejar molts dels models inicials en la psicologia sobre com propiciar conductes en els altres, un recurs que encara avui dia s’usa, com el premi i el càstig. El plaer és el motor més potent que existeix per a fer repetir una acció i al seu torn en crear aquesta expectativa per a tornar-lo a sentir escurces el temps d’espera.

Per això és important assenyalar, que existeix una base biològica clarament establerta darrere de tot el que acabem d’explicar, l’alliberament de mediadors químics/hormones com la dopamina, serotonina, oxitocina i sobretot les endorfinas, aquestes últimes denominades com les hormones de la felicitat, ja que tenen un efecte analgèsic i generen una sensació de benestar. Per aquest motiu, cada vegada que sentis plaer, i s’alliberin aquestes substàncies, voldràs repetir-ho al més aviat possible.

Enllaçant amb el que comentàvem de les necessitats bàsiques, hi ha una teoria, la piràmide del psicòleg Abraham Maslow, que és una concepció sobre la motivació i què impulsa les conductes humanes. Ell postula que les motivacions humanes estan ordenades jeràrquicament en forma d’una piràmide, començant per sota de tot en la base, aquests són els que s’intenten satisfer primer i així fins al cim. A mesura que cada tram de la piràmide està reeixit, la persona pot passar al següent. En ordre de baix a dalt serien els desitjos primaris o fisiològics que hem comentat abans, menjar, descansar, sexe. Després vindria el desig de seguretat, ja sigui física, tenir una llar, salut, una família, etc. Seguidament hi ha el sentiment de filiació, relacions amb els altres, sentiment de pertinença (amistats, relacions íntimes, afecte, afecte, …). Li seguiria el nivell del reconeixement, amb valors com el respecte i la confiança, l’èxit, i per a acabar amb el vèrtex trobaríem l’autorealització, ser conscient d’un mateix i ser conscients de les opinions dels altres, abasta també tot el relacionat amb la moralitat, la creativitat, etc.

Perquè és important aquest concepte?, per a ser conscients que ens motiva a cadascun i en què nivell de la piràmide es troba cadascun. Vaga dir que per molt que ens podem trobar en el nivell més alt això no vol dir que en algun punt alguna necessitat nostra quedi descoberta i canviem de nivell. No és una idea fixa que només puguem anar cap amunt ja que s’adapta a nosaltres i les diferents situacions.

Un altre concepte que ens sembla interessant explicar en aquest blog és la idea de la modernitat líquida encunyada pel sociòleg Zygmun Bauman. El cap a ús d’aquest terme per a relatar la realitat en la qual ens trobem, amb una societat cada vegada menys estable i incerta, i on el temps s’està convertint en moneda de canvi degut a aquesta inseguretat. Ell en el seu llibre al·ludeix a una paràbola de Rousseau que explica que si una partida de caçadors pot aguaitar un ren (animal difícil de caçar, però que els donarà carn per a molt de temps) o un parell de conills (animal més fàcil de caçar, però del qual s’extreu menys aliment), l’home acostuma a triar la segona opció, perquè aconsegueixen el menjar més ràpid, encara que els vagi a durar menys temps.

Aquestes metàfores s’han adaptat a temps moderns i continua sent el mateix, en aquest cas es planteja que, si t’ofereixen 150 euros ara mateix o 200 dins d’un mes, la majoria de les persones triaria la primera opció pesi que esperant-se un mes rebrien 50 euros més. Zygmun expressa que la manera de triar avui dia és aconseguir la gratificació més immediata intentant evitar les conseqüències i responsabilitats de la seva elecció, no adonant-se que el que acaben fent és condemnar d’aquesta manera les seves eleccions en el futur.

Vivim en un moment de la història on el temps és considerat un bé limitat i el futur és incert és per això que les persones intenten evitar el comprometre’s i que les coses durin un temps prolongat és vist algunes vegades com a dolent, no per això la gent canvia el mòbil cada 2-4 anys, es compra roba habitualment o altres conductes semblants i el mateix es pot dir de les relacions amb els altres, costa més vincular-se amb els altres i crear relacions estables en tots els nivells.

Un altre psicòleg que va treballar amb aquest tema, la satisfacció i la força de voluntat per a esperar davant alguna cosa plaent va ser Walter Mischel, ell va fer una recerca per a provar en nens la seva força de voluntat. Els nens es trobaven en una habitació tenien una taula davant i en ella l’investigador deixava una llaminadura del seu grat, llavors els deia que ell marxaria de l’habitació durant 15 minuts i si ells eren capaços de no menjar-se el dolç llavors serien recompensats amb un altre dolç a part del qual tenien davant.

Els resultats van ser heterogenis, però va servir per a començar a traçar els inicis del concepte de gratificació retardada o endarrerida, aquest seria l’antítesi de la satisfacció immediata. Avui dia es continua estudiant aquest fet i s’ha realitzat des de diferents enfocaments, l’anomenat autocontrol, paciència, o també anomenat control d’impulsos vist des de la branca psicoanalista.

La impulsivitat que respondria a la falta de control d’aquests desitjos de satisfacció pot ser en algunes ocasions parteix de la simptomatologia d’algun trastorn psicològic, vegi ser el TDAH, el TOC, ansietat, o algun trastorn de la personalitat, entre altres.

No per això vol dir que tenir poc autocontrol sigui una qualitat no modificable. En les diferents recerques s’han observat diferents maneres d’abordar-ho i des de les diferents branques de la psicologia s’han desenvolupat diverses formes per a treballar l’autocontrol.

Una de les formes us la comentem a continuació, és l’ús de tècniques de distracció, apartar de la ment la imatge d’aquesta temptació que puguem tenir, pensar en una altra cosa o pensar en això, però d’una manera objectiva i racional. És a dir, si estem pensant, com els nens de l’experiment, que tenim davant algun menjar que ens agrada molt, no pensarem en la seva olor, sabor, etc., aquestes són les anomenades qualitats “càlides”, (les que es relacionen amb els 5 sentits) per contra si usem les qualitats “fredes” (forma, color, quantitat) és més probable resistir als impulsos.

Per a finalitzar aquesta entrada del blog de Canvis comentar i recordeu que aquesta dificultat per a controlar els nostres impulsos existeix des de fa molt temps, existeixen tècniques i teràpies per a treballar-lo, però en els últims anys ha aparegut un nou factor que juga en contra a aquest autocontrol i estimula la satisfacció immediata. Parlem de les noves tecnologies, la missatgeria instantània i les xarxes socials. És un factor a tenir molt en compte, aquesta a l’abast de tots i ja estan programades precisament per a incentivar aquesta necessitat de satisfer els teus impulsos el més ràpid possible. És un factor a tenir en compte i amb el qual cada vegada haurem de treballar més.

Bibliografia:
Escacena, M. (2022, 11 maig). L’experiment del malvavisco i l’autocontrol. Criar amb Sentit Comú. https://www.criarconsentidocomun.com/el-experimento-del-malvavisco-y-la-capacidad-de-autocontrol/

Bauman, Z. (2004). Liquid Modernity (3.a ed.). FCE, l’Argentina.

BarrancoBarcelona, J. (2017, 9 gener). Però, què és la modernitat líquida? La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/cultura/20170109/413213624617/modernidad-liquida-zygmunt-bauman.html

Institut Europeu de Postgrau. (2019, 26 setembre). Les 5 fases de la piràmide de Maslow – Institut Europeu de Postgrau. Institut Europeu de Postgrau – Institut Europeu de Postgrau. https://www.iep.edu.es/las-5-fases-de-la-piramide-de-maslow/

redòlar, D. (2022, 20 novembre). Els mecanismes del plaer en el cervell. Salut amb Ciència. https://blogs.uoc.edu/cienciasdelasalud/los-mecanismos-del-placer-en-el-cerebro/

Gratificació immediata: el descompte hiperbòlic ho explica tot. (s. f.). EGADE. https://egade.tec.mx/es/egade-ideas/opinion/gratificacion-inmediata-el-descuento-hiperbolico-lo-explica-todo

col·laboradors de Wikipedia. (2022, 8 febrer). Gratificació ajornada. Wikipedia, l’enciclopèdia lliure. https://es.wikipedia.org/wiki/gratificaci%C3%B3n_ajornada

Kerfant, A. (2014, 15 setembre). Satisfacció immediata o visió a llarg termini? Crear la meva Empresa. https://crearmiempresa.es/satisfaccion-inmediata-o-vision-a-largo-plazo.html

El problema de la cerca de la satisfacció immediata. (2019, 11 abril). L’Inversor de Temps. https://elinversordetiempo.com/el-problema-de-la-busqueda-de-la-satisfaccion-inmediata/