En la vida quotidiana, tots hem conegut a persones que semblen tenir una visió desproporcionadament alta de si mateixes, que constantment busquen atenció, validació i admiració. Aquest tipus de comportament, comunament etiquetat com a “egocèntric”, pot tenir moltes manifestacions, des d’actituds subtils fins a accions que ranegen en el narcisisme extrem. Però què significa realment ser egocèntric? És un tret de personalitat estable o una resposta a factors interns i externs? En aquest article explorarem en profunditat què són les personalitats egocèntriques, què les causa, com es manifesten i quin impacte tenen tant en la persona com en el seu entorn.

Què és una personalitat egocèntrica?
El terme “egocèntric” prové del llatí ego (jo) i centrum (centre). Literalment, es refereix a algú que es col·loca a si mateix en el centre de tot. En psicologia, es descriu com una tendència excessiva a considerar el propi punt de vista, desitjos i necessitats com els més importants, ignorant o minimitzant els dels altres.

A diferència del narcisisme, que forma part d’un trastorn de la personalitat definit clínicament, l’egocentrisme no sempre és patològic. De fet, pot considerar-se com un espectre: tots els éssers humans neixen sent egocèntrics i, a mesura que maduren, aprenen a desenvolupar empatia i perspectiva social.

Egocentrisme en el desenvolupament humà

  • Etapa infantil: Jean Piaget, reconegut psicòleg del desenvolupament, va argumentar que els nens petits són inherentment egocèntrics. No perquè siguin egoistes, sinó perquè encara no han desenvolupat la capacitat cognitiva per a entendre que altres persones tenen pensaments, sentiments i percepcions diferents. Aquest egocentrisme infantil és una etapa normal i esperada del desenvolupament.
  • Adolescència: En l’adolescència, sorgeix un altre tipus d’egocentrisme, que David Elkind va denominar “egocentrisme adolescent”. En aquesta etapa, els joves tendeixen a creure que són el centre d’atenció de tots (fenomen del “auditori imaginari”) i que les seves emocions i experiències són úniques (“rondalla personal”). Aquest comportament sol disminuir amb la maduresa emocional i l’experiència social.

Característiques d’una personalitat egocèntrica en adults

Quan l’egocentrisme persisteix més enllà de les etapes evolutives normals, pot configurar un tret de personalitat relativament estable. Les persones egocèntriques adultes poden presentar una o diverses de les següents característiques:

  1. Necessitat constant d’atenció i validació.
  2. Dificultat per a posar-se en el lloc de l’altre (falta d’empatia).
  3. Tendència a monopolitzar converses.
  4. Desdeny per les opinions alienes.
  5. Autoimatge grandiosa o sobrevalorada.
  6. Resistència a rebre crítiques.
  7. Competitivitat excessiva.
  8. Creença que sempre tenen la raó.

Encara que aquests trets poden solapar-se amb el trastorn narcisista de la personalitat, no totes les persones egocèntriques compleixen els criteris clínics per a un diagnòstic.

Causes de l’egocentrisme adult

Les causes de l’egocentrisme adult poden ser diverses, i generalment responen a una combinació de factors biològics, psicològics i socials.

  1. Educació i criança: Un estil de criança excessivament permissiu o centrat en el nen pot fomentar una visió del món en la qual els propis desitjos sempre són prioritzats. Pares que sobreprotegen, que elogien sense mesura o que mai corregeixen poden contribuir al desenvolupament d’un ego inflat.
  2. Inseguretat encoberta: Curiosament, moltes persones egocèntriques tenen una baixa autoestima encoberta. El comportament egocèntric pot ser una defensa psicològica davant sentiments d’inferioritat o temor al rebuig. En enaltir-se a si mateixos, intenten protegir una autoimatge fràgil.
  3. Cultura individualista: Vivim en una societat que en moltes regions (especialment Occident) promou l’individualisme, la competència i l’èxit personal per sobre del benestar col·lectiu. Les xarxes socials, els ideals de “marca personal” i l’obsessió amb la imatge també reforcen comportaments egocèntrics.
  4. Experiències traumàtiques: Persones que han sofert abandó, humiliacions o rebuig en etapes primerenques poden desenvolupar un egocentrisme reactiu com a mecanisme de defensa. Es convencen que només poden comptar amb si mateixes, per la qual cosa col·loquen les seves necessitats per sobre de tot.

Diferències amb el narcisisme i l’egoisme

És important diferenciar l’egocentrisme de conceptes afins com l’egoisme i el narcisisme:

  • Egoisme: es refereix al comportament que busca el propi benefici sense considerar als altres. És una actitud més conductual que estructural.
  • Narcisisme: implica una necessitat patològica d’admiració i falta d’empatia, i pot constituir un trastorn mental.
  • Egocentrisme: és una manera de pensar i percebre el món que situa al “jo” com a centre, encara que no sempre implica menyspreu pels altres.

Impacte de l’egocentrisme en les relacions

Les personalitats egocèntriques tendeixen a tenir dificultats en les seves relacions interpersonals, ja sigui de parella, familiars, laborals o d’amistat. Aquestes són algunes de les conseqüències més comunes:

  1. Relació de parella: Una persona egocèntrica en una relació pot ser dominant, poc atenta a les necessitats de la seva parella i poc disposada a cedir. Això genera desequilibri, ressentiment i, sovint, ruptures.
  2. Amistats superficials: Tendeixen a envoltar-se de persones que els admirin o que no desafiïn la seva visió del món. Les relacions tendeixen a ser unilaterals i poden deteriorar-se quan els altres perceben falta de reciprocitat.
  3. Ambients laborals difícils: En el treball, una persona egocèntrica pot acaparar el crèdit, evitar la crítica i sabotejar el treball en equip. Encara que poden destacar individualment, la seva falta d’empatia els converteix en líders poc eficaços o companys conflictius.

Com bregar amb una personalitat egocèntrica

Relacionar-se amb persones egocèntriques pot ser esgotador, però hi ha maneres de manejar aquestes interaccions amb intel·ligència emocional:

  • Estableix límits clars. No temis dir “no” o expressar les teves pròpies necessitats.
  • Evita la confrontació directa. Moltes persones egocèntriques reaccionen malament a les crítiques. En el seu lloc, usa la comunicació assertiva.
  • No personalitzis la seva actitud. Recorda que el seu comportament diu més d’ells que de tu.
  • Fomenta l’empatia. A vegades, un enfocament pacient i empàtic pot obrir espai per al canvi.
  • Valora el teu benestar emocional. Si la relació és tòxica o et fa mal, allunyar-te també és una opció vàlida.

Egocentrisme en l’era digital

Les xarxes socials han exacerbat uns certs trets egocèntrics. El “jo digital” cerca likes, seguidors i validació constant. Aquesta exposició constant a la comparació i al judici aliè pot enfortir comportaments egocèntrics fins i tot en persones que abans no els mostraven.

Fenòmens com el “main character syndrome” o l’obsessió amb la imatge personal estan alimentant noves formes d’egocentrisme que, si no es manegen amb consciència, poden afectar la salut mental i les relacions humanes.

Egocentrisme en figures públiques i líders

L’egocentrisme és especialment visible en uns certs entorns on el poder, la fama i l’exposició constant són presents. En figures públiques com a celebritats, influencers i líders polítics, aquest tret pot exacerbar-se per l’entorn que els envolta.

Política i poder

Els líders polítics, particularment aquells amb ideologies autoritàries o populistes, sovint mostren trets marcadament egocèntrics. La creença de ser “el triat” o l’únic amb la capacitat de guiar al poble reflecteix una cosmovisió centrada en el jo. Això es relaciona amb el fenomen conegut com a “síndrome de Hubris”, estudiat pel neuròleg David Owen, que descriu com el poder prolongat pot alterar la percepció del jo i generar comportaments egocèntrics o fins i tot messiànics.

Fama i narcisisme mediàtic

La fama pot convertir-se en una lupa que distorsiona la percepció de la realitat. Persones que constantment reben afalacs, atenció i admiració poden perdre el sentit de proporció i desenvolupar una imatge inflada de si mateixes. Les xarxes socials, especialment, ofereixen una plataforma per a l’autoexaltació i la validació constant, la qual cosa pot fomentar una personalitat més centrada en l’ego.

Influencers i “jo digital”

En l’era dels “influencers”, on la visibilitat digital equival a valor social, moltes persones modelen la seva identitat en funció del que projecten en internet. Aquest fenomen ha donat lloc al terme “egocentrisme performatiu”, on el jo es converteix en una marca, un producte que ha de generar contingut, ser admirat i mantenir-se en el centre d’atenció.

Egocentrisme en la cultura popular i mitjans

El cinema, la televisió i la literatura han retratat figures egocèntriques des de diversos angles, a vegades de manera crítica i altres de manera glamorosa.

Cinema i televisió

  • Tony Stark (Iron Man): Encara que el seu personatge evoluciona, en els seus inicis representa clarament una personalitat egocèntrica. La seva necessitat de destacar, la seva arrogància i la seva visió centrada en sí mateix es transformen en una lliçó de responsabilitat.
  • Jordan Belfort en El Llop de Wall Street: Un exemple extrem d’hedonisme, narcisisme i egocentrisme desenfrenat que, si bé està basat en fets reals, va ser estilitzat al cinema de manera fascinant.
  • Gregory House (Dr. House): Un metge brillant, però arrogant, que mostra com la genialitat i l’egocentrisme poden conviure en tensió constant.

Literatura

Des de personatges clàssics com Narcís en la mitologia grega fins al capità Ahab en Moby Dick, la literatura ha explorat l’impacte destructiu d’una visió del món centrada en el jo. En molts casos, l’egocentrisme no sols és un defecte de caràcter, sinó una força que impulsa el conflicte narratiu.

Egocentrisme i salut mental

Encara que no tot egocentrisme és patològic, uns certs nivells sí que poden estar relacionats amb trastorns psicològics. Aquí esmentem alguns vincles comuns:

  1. Trastorn narcisista de la personalitat (TNP): El TNP inclou una visió grandiosa del jo, fantasies d’èxit il·limitat, necessitat d’admiració constant i falta d’empatia. És important notar que no tota persona egocèntrica és narcisista, però tota persona narcisista sí que presenta egocentrisme intens.
  2. Trastorns d’ansietat i autoestima baixa: En alguns casos, l’egocentrisme actua com un mecanisme de defensa enfront de la inseguretat. Persones amb ansietat social, per exemple, poden semblar egocèntriques en parlar sol de si mateixes, però en realitat estan intentant protegir-se del judici extern.
  3. Trastorn límit de la personalitat (TLP): Encara que no és egocentrisme en sentit clàssic, el TLP pot involucrar una preocupació excessiva per les pròpies emocions, dificultats per a considerar les perspectives alienes i una necessitat extrema de validació.

Estratègies terapèutiques per a tractar l’egocentrisme

Superar o reduir l’egocentrisme requereix una combinació d’autoconsciència, voluntat de canvi i, en molts casos, guia professional. Aquestes són algunes de les estratègies utilitzades en l’àmbit clínic:

  1. Teràpia cognitiu-conductual (TCC): La TCC ajuda a identificar patrons de pensament disfuncionals. En persones egocèntriques, pot utilitzar-se per a qüestionar creences com “la meva opinió sempre és la correcta” o “els altres estan equivocats si no m’admiren”.
  2. Teràpia basada en la compassió: Aquest enfocament ajuda a conrear empatia, autocompassió i consciència del sofriment aliè. La pràctica activa de posar-se en el lloc de l’altre és un antídot poderós contra l’egocentrisme crònic.
  3. Entrenament en habilitats socials: Persones amb dificultats empàtiques poden beneficiar-se de l’aprenentatge estructurat d’habilitats com l’escolta activa, la validació emocional i l’assertivitat.
  4. Mindfulness i meditació: L’entrenament de l’atenció plena permet prendre distància del jo narratiu i observar els pensaments sense identificar-se amb ells. Això ajuda a trencar amb el patró del “jo com a centre de l’univers”.

Recerques científiques sobre egocentrisme

La ciència ha estudiat l’egocentrisme des de diferents angles, amb troballes interessants:

  1. Estudis de Daniel Batson sobre empatia: Batson va demostrar que, quan les persones es posen en les sabates d’uns altres, el seu comportament es torna més altruista. Això suggereix que l’egocentrisme no és inamovible, sinó que pot modificar-se activament mitjançant la perspectiva empàtica.
  2. Estudis neurològics: Imatges per ressonància magnètica funcional (fMRI) han mostrat que l’egocentrisme excessiu està vinculat a una activació anòmala de la xarxa per defecte (una xarxa cerebral activa quan pensem en nosaltres mateixos). En persones amb alta empatia, altres àrees, com el solc temporal superior, s’activen més quan pensen en uns altres.
  3. Recerca sobre xarxes socials i autoestima: Estudis recents han mostrat que l’ús freqüent de xarxes socials correlaciona amb un augment en comportaments egocèntrics i narcisistes, particularment en adolescents. Publicacions centrades en l’autoimatge, ús compulsiu de filtres i obsessió amb els “likes” alimenten una cultura de l’ego reforçat.

Egocentrisme col·lectiu: pot una societat ser egocèntrica?

Més enllà dels individus, també és possible parlar d’egocentrisme cultural o col·lectiu. Aquest fenomen ocorre quan un grup humà (país, cultura, empresa) adopta una visió del món centrada únicament en els seus propis interessos, valors o creences.

Exemples comuns:

  • Nacionalismes extrems que creuen que el seu país és superior per dret diví.
  • Religions que consideren invàlides totes les altres creences.
  • Empreses que s’enfoquen exclusivament en els seus guanys, ignorant l’impacte ambiental o social.

Aquest tipus d’egocentrisme col·lectiu pot derivar en discriminació, guerres, exclusió social i altres conflictes greus. Combatre-ho requereix promoure valors de pluralisme, respecte intercultural i responsabilitat global.

Egocentrisme vs. amor propi saludable

Un dels errors més comuns és confondre egocentrisme amb autoestima o amor propi. La diferència radica en la direcció de l’enfocament:

  • Amor propi saludable: implica acceptar-se, cuidar-se i valorar-se sense necessitat de comparar-se, dominar o invalidar a uns altres.
  • Egocentrisme: necessita sobresortir, rebre validació constant i moltes vegades depèn de l’aplaudiment extern.

Una persona amb alta autoestima no necessita imposar el seu valor a uns altres; simplement sap qui és i actua des de la seguretat interior. En canvi, l’egocèntric busca reforçar la seva vàlua a través de la dominació o admiració dels altres.

Com fomentar una societat menys egocèntrica

Si volem viure en entorns més sans i connectats, és important fomentar valors que contrarestin l’egocentrisme des de la infància i en tots els nivells socials. Algunes accions concretes inclouen:

  • Educar en empatia des de les escoles, incloent-hi dinàmiques on els nens practiquin la perspectiva aliena.
  • Promoure el diàleg i el respecte per opinions diverses.
  • Reforçar la humilitat com a virtut, no com a feblesa.
  • Fomentar el treball comunitari i voluntari, on el focus està en les necessitats col·lectives.
  • Qüestionar el model d’èxit basat en l’individualisme extrem, i promoure nocions d’èxit més integradores i sostenibles.

Conclusió final

L’egocentrisme és un fenomen psicològic i cultural profundament humà, que pot manifestar-se de formes subtils o evidents. No és un defecte absolut, però quan es converteix en l’eix de la personalitat, pot danyar relacions, frenar el creixement emocional i perpetuar dinàmiques destructives.

En entendre les seves arrels, diferenciant-ho d’altres trets i treballant activament per a desenvolupar empatia, humilitat i consciència social, és possible transformar una personalitat egocèntrica en una més equilibrada. I en un món cada vegada més interconnectat, conrear aquesta transformació es torna no sols desitjable, sinó urgent.

Perquè quan deixem de mirar-nos només a nosaltres mateixos, descobrim una cosa molt més gran: la capacitat de veure, comprendre i connectar profundament amb els altres.