En els últims anys, el nombre de persones que mostren diferents formes de “trastorns de la conducta alimentària altament sensibles” s’ha incrementat. Entre ells, es troba la Ortorexia Nerviosa, un trastorn relativament nou que es caracteritza per una obsessió per l’alimentació “sana i neta” amb la finalitat d’aconseguir el major grau de salut possible. La restricció es dona sobre aquells aliments que contenen qualsevol substància no natural o grassa, additius, conservants i/o colorants i es preocupen en excés per les tècniques i materials emprats en l’elaboració dels aliments. El terme ortorexia prové del llatí “orthos”, que significa precís, recte, correcte, i “orexsis”, que significa fam. Aquest terme s’utilitza per a definir a la “obsessió de la nutrició sana i adequada”. Encara que és un quadre que no s’ha reconegut com a trastorn d’alimentació oficialment i no apareix com a entitat pròpia en els manuals de diagnòstic dels trastorns mentals.

La societat actual exigeix un cos i un estat de salut ideal el que comporta que moltes persones arribin a fregar el límit del saludable sobretot quant a la dieta i a l’exercici físic. S’ha vist una evolució quant a l’alimentació passant de dietes altament restrictives centrades en la quantitat a dietes on el que preval és la qualitat de l’aliment que mengem. En aquest canvi de motlle quant a l’alimentació és en el qual es presenta la ortorexia.

Símptomes característics de la ortorexia:

• Necessitat de dedicar més de 3 hores al dia a pensar en una dieta sana.
• Pensaments obsessius per la qualitat i tipus dels aliments més saludables i disminució del plaer en consumir-los.
• Alteració de la imatge corporal.
• Afectació en la qualitat de vida (tant social, laboral o familiar), pèrdua d’interessos focalitzant exclusivament en l’alimentació.
• Sentiment de culpa quan no es compleixen amb les creences dietètiques.
• Planificació excessiva del que ingerir l’endemà que comporta una dieta estricta i desequilibrada.
• Rituals alimentosos relacionats amb la preparació del menjar.
• Por irracional a l’efecte de determinats aliments.

Conseqüències per a la salut:

Les conseqüències de la ortorexia nerviosa impliquen malnutrició, sobretot de caràcter energètic-proteic i immunològic. Aquest trastorn pot englobar un ampli rang de problemes de salut, que influeixen tant en l’aspecte físic com psicològic. Des d’un punt de vista físic, pot aparèixer un excés o defecte de vitamines, escassetat de calci, ferro o presència d’excessives quantitats de suplements nutricionals que no poden ser absorbits per l’organisme. Altres conseqüències que poden generar aquests trastorns són els problemes cardiovasculars, sent freqüent la hipotensió. A més, en prescindir del sucre en la majoria dels menjars, es produeix inestabilitat, palpitacions, nerviosisme i ansietat. Algunes de les malalties associades a aquest aspecte són: la desnutrició, anèmia, hipervitaminosi o hipovitaminosis en defecte d’això, osteoporosi. Finalment, des d’un punt de vista psicològic, les conductes obsessives fan que aquestes persones tendeixin a l’aïllament i perdin part de la seva xarxa de suport. També, quan no poden complir amb les dietes interioritzades i planificades, breguen amb el sentiment de culpa i es tornen menys tolerants a les crítiques. Algunes malalties associades són: la depressió, l’ansietat, els trastorns obsessivocompulsius i la hipocondria.

Diferència amb altres Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA):

En la pràctica clínica s’ha de diferenciar la ortorexia del:

  • Menjar selectiu/exigent. Síndrome descrita com a trastorn alimentari del lactant i del pre-escolar. És comú en nens amb pes normal que mengen aliments molt limitats presentant dèficit de nutrients i mostrant falta de voluntat per a provar nous i practicant patrons alimentaris aberrants. Poden arribar rebutjar aliments d’una textura, consistència, color o olor determinats, conducta que pot arrossegar-se fins al segon i sisè any de vida, que pot veure’s reduïda gradualment, i no tots els casos arribaran a l’adultesa. No té per què donar-se un baix pes ni deficiències nutricionals necessàriament. En adults es dona una deterioració de la qualitat de vida i pot arribar a semblar ansietat social en relació amb la ingesta d’aliments.
  • Trastorn evitativo/restrictiu de la ingesta alimentària. Existeix evitació o falta d’interès per menjar o alimentar-se a causa de les característiques dels aliments (ex. color, textura, olor, etc.), amb preocupació sobre les conseqüències de l’acció de menjar. Comporta un incompliment de les necessitats nutritives i pèrdua de pes rellevant amb interferència en el funcionament psicosocial per a participar en la vida quotidiana a causa de la vergonya, l’ansietat o les seves conseqüències.
  • Trastorns de l’espectre psicòtic. Pacients amb esquizofrènia, trastorn delirant, o altres quadres psicòtics, poden arribar a presentar comportaments com a evitació d’uns certs aliments a causa de creences delirants (per ej: preocupació per les conseqüències negatives d’ingerir-los).
  • Al·lèrgia alimentària/Intolerància alimentària. Resposta immunològica adversa a una proteïna alimentària específica que provoca molèsties gastrointestinals inespecífiques, fatiga, malestar general i migranyes.

Qui té major risc de sofrir ortorexia nerviosa?
Des de fa uns anys, la societat occidental s’ha preocupat en excés per l’alimentació i la salut arribant fins i tot a obsessionar-se amb un prototip ideal. La informació que ens bombardeja per diferents vies telemàtiques anuncia noves troballes sobre molts aliments catalogats d’altament perillosos com, per exemple, els greixos trans o saturats, així com sucres refinats entre altres. L’obesitat està catalogada de pandèmia de tipus no infecciós a nivell mundial per l’OMS, incitant a la població a dietes molt restrictives. Qualsevol persona pot estar exposada a la ortorexia, però s’han detectat grups de població major probabilitat de patir-la:

  • Perfil de personalitat molt exigent i perfeccionista. Que tendeixen a la planificació i control excessiu sobre la seva vida i les seves activitats quotidianes (tal com ocorre amb els trastorns de conducta alimentària: anorèxia i bulímia)
  • Les persones esportistes formen un altre grup important de risc pel fet que cuiden i mesuren especialment la seva alimentació.
  • Persones amb antecedents d’altres trastorns alimentaris (per exemple: anorèxia nerviosa) que, després d’un temps de recuperació, adquireixen patrons d’alimentació centrats en aliments d’origen natural, probiòtic, conreats ecològicament, sense greix o sense substàncies químiques que puguin danyar el seu propi organisme.
  • Finalment, tenen major predisposició de patir ortorexia dones (sobretot joves) amb nivells alts de preocupació i cura per la seva imatge corporal.

Tractament per a la Ortorexia:
El tractament de la ortorexia dependrà de diferents factors entre els quals es troben el grau d’afectació de cada pacient. Per a això serà imprescindible la presència d’un equip multidisciplinari que consti de psicòlegs, metges i nutricionistes que realitzin una valoració de la situació inicial de cada persona.

  • Tractament farmacològic: Pot ser necessari en alguns casos especialment si apareixen símptomes com estrès o ansietat associats al trastorn ortoréxico. Entre els diferents fàrmacs emprats es troben: citalopram, fluoxetina o paroxetina. Aquests medicaments presenten resultats segurs i donen evidència d’efectes positius sobre la depressió, l’ansietat i la psicopatologia alimentària.
  • Tractament psicològic: La intervenció de la ortorexia estarà centrada en la intervenció dels aspectes que han pogut influenciar en l’aparició i manteniment d’aquesta. La teràpia cognitiu-conductual se centra en el canvi d’hàbits de la persona per a anar tractant els conflictes i les conductes nocives autoimposades plantejant noves vies d’afrontament. No s’ha especificat fins al moment un tractament diferent del de la resta dels Trastorns de Conducta Alimentària.

– La psicoeducación sobre nutrició i salut permet canviar idees errònies sobre l’alimentació i modificar determinats patrons de conducta que no estan sent adaptatius ni saludables.
– L’objectiu principal de la teràpia psicològica estarà centrat en que la persona aconsegueixi major flexibilitat quant a les creences alimentàries que mantenen la simptomatologia i reduir la necessitat d’utilitzar el menjar com a sistema de control.
– Centrar-se en la desmitificación d’aquells mites i creences que s’han anat adquirint entorn a la conducta de prohibició i restricció d’uns certs aliments.
– Abordar l’entorn immediat dels pacients i promoure l’educació nutricional primerenca són complements imprescindibles per a aconseguir la solució definitiva al problema.
• Tractament nutricional: Serà important concretar una dieta equilibrada que aportació tots els nutrients necessaris per a l’organisme, sense deixar de ser una dieta combinada d’aliments saludables. Així doncs, serà primordial restablir i perfilar una dieta equilibrada i completa de manera gradual que permeti a l’organisme l’adaptació de la ingesta d’aliments que en el seu moment van ser prohibits o reduïts.
Si reconeixes algunes d’aquestes conductes en algú del teu entorn o en tu, pots consultar amb el nostre equip de psicòlegs del Centre de Psicologia Canvis a Barcelona on ofereix la possibilitat de realitzar un procés terapèutic individual que t’ajudarà a localitzar aquells aspectes que et poden estar generant malestar, així com treballar-los i reduir-los, a través d’un tractament personalitzat i dirigit a cada persona en concret.

Referènciaes bibliogràfiques:

Ayllón, B. (2021). La ortorexia nerviosa ¿otro nuevo trastorno? Revista digital de medicina Psicosomática y Psicoterapia. 11 (2).

Aranceta, J. (2007). Ortorexia o la obsesión por la dieta saludable. Archivos latinoamericanos de nutrición. 57 (4).

Muñoz, R. & Martínez, A. (2007). Ortorexia y Vigorexia ¿nuevos trastornos de la conducta alimentaria? Trastornos de la conducta alimentaria. 5. 457-482.

Grupo de trabajo de la Guía de Práctica Clínica sobre Trastornos de la Conducta Alimentaria. Guía de Práctica Clínica sobre Trastornos de la Conducta Alimentaria. Plan de Calidad para el Sistema Nacional de Salud del Ministerio de Sanidad y Consumo. Agencia de Evaluación de Tecnología y Recercas medicas de Cataluña; 2009. Guías de Práctica Clínica en el SNS: AATRM Núm. 2006/05-01. Madrid; 2009