Els dibuixos dels nens són una eina d’expressió i comunicació mitjançant la qual els petits comencen a ser capaços de representar el món i la realitat que els envolta. Al principi, el dibuix es presenta com a part del desenvolupament de l’activitat motora, per la qual cosa els dibuixos són una reproducció dels gestos de la mà. Així mateix, existeix una pròxima relació entre el dibuix i el joc, ja que els infants s’ho passen molt bé realitzant aquesta activitat, descobrint i barrejant colors. És per això que en les etapes més primerenques, els nens inverteixen gran part del seu temps a dibuixar com a part del seu temps de joc perquè és una tasca que els resulta molt agradable.

A més, el dibuix influeix en tres regions imprescindibles per al desenvolupament dels petits en la seva infància: la cognitiva, emocional i motora. D’aquesta manera, a nivell cognitiu poden expressar la seva visió de les coses, incrementar la seva imaginació i creativitat; a nivell emocional, poden reflectir el que els angoixa, els seus anhels, interessos i tot allò que resulta complicat descriure amb paraules; i a nivell motor treballen la seva motricitat fina i els moviments que, més endavant, estaran implicats en l’escriptura.

Mitjançant el dibuix, a partir de les primeres mostres i gargots, els petits expressen els seus trets de personalitat, el seu estat emocional, la seva manera de veure el món, el vincle amb els seus pares i, en definitiva, el seu món interior. Per això és que el dibuix és una eina tan important per a entendre què ens volen dir els nens, encara que sempre cal tenir en compte que no són mostres definitives, ja que la interpretació depèn de nombrosos factors i no es pot realitzar de manera aïllada sense valorar un conjunt més extens de variables.

Per tant, cal considerar que la informació que recollim del dibuix de l’infant ens permet entrellucar els problemes que poden existir en la seva cosmovisió, però no tindrem les claus sobre el contingut d’aquests problemes. És per això que es recomana ser molt prudents a l’hora de realitzar observacions dels nens, sobretot si aquests poden patir algun tipus de simptomatologia i, en cas de dubtes, consultar primerament a un professional.

Com interpretar els dibuixos dels nens?
Abans de res, cal entendre que cada nen és diferent, independentment d’estar transitant la mateixa etapa evolutiva que els altres nens. Tots tenen les seves pròpies experiències, un entorn propi, un específic grau de maduresa… I justament per això és pel que és tan important tenir en compte tots aquests factors de la seva vida a l’hora d’analitzar els seus dibuixos. Així, per a realitzar la interpretació cal tenir en compte el següent:

1. La grandesa que se li assigna a les figures i objectes
Per exemple, quant a la distribució del paper, els nens que utilitzen poc espai en el paper acostumen a ser nens insegurs, amb sentiments d’insuficiència i responen de manera controlada a les dificultats de l’entorn. Per contrari, si ocupen molt espai, solen ser nens amb molta imaginació, també poden ser vanitosos i responen de manera agressiva a la pressió de l’entorn.

D’altra banda, normalment, la figura de referència és la primera que es representa, encara que no necessàriament ha de ser així, ja que aquest personatge pot dibuixar-se posteriorment i se li solen incloure un major nombre de detalls o representar-se com una figura de major grandària respecte a la resta d’integrants. De la mateixa manera, si per exemple es dibuixa a un germà molt més petit i amb una quantitat menor de detall que a la resta, pot significar que el nen sent una certa desvaloració per aquest integrant.

Més qüestions de grandària concerneixen a parts del cos, com són les orelles: si el nen les destaca i s’acura en la seva representació, pot interpretar-se com que el preocupa el que la resta pugui pensar o parlar d’ell.

En general si el nen ocupa tota la fulla per a dibuixar, sol significar que es tracta d’un nen que posseeix seguretat en si mateix i, per contrari, si no ocupa una quarta part de la fulla, pot interpretar-se com que presenta signes d’inadequació, retraïment, o que se sent inferior o insuficient.

2. Distribució dels objectes i les persones
Per a començar, la part esquerra de la fulla representa el passat, el centre és el present i la zona dreta és el futur.

Si el nen dibuixa els personatges en la part superior de la fulla, sol representar que són molt imaginatius, que tenen moltes idees, espirituals. També que tenen metes que són difícils d’aconseguir o que senten que estan realitzant un sobreesforç en alguna cosa.

Al seu torn, si representen el seu dibuix en la part inferior esquerra, solen ser nens realistes i concrets, que tenen per objectiu enfocar-se en el tangible i sòlid. Alhora, s’observa majoritàriament en nens propensos a la introversió i també a conductes impulsives. Pot considerar-se la tendència al fet que aquests nens s’enfoquin cap a les vivències que els han succeït en el passat.

Cal prestar molta atenció cap als nens que poden acabar el seu dibuix en la taula per la part inferior, ja que pot significar que estigui tenint sentiments depressius i de gran malestar.

Els nens que plasmen el seu dibuix en la part central són els que presenten un gran afecte. Diguem que utilitzen la “part del cor” del paper, la qual cosa també pot indicar seguretat.

Si ens fixem en la proximitat existent entre els integrants del dibuix pot simbolitzar algun tipus de relació especial entre dites integrants segons el punt de vista del nen. Així, si per exemple el nen representa a la seva germana enmig de tots dos progenitors, potser percep que ella pot estar rebent més atenció o afecte per part d’aquests. Si hagués fet el contrari, posant-se a ell en el seu lloc, podria interpretar-se com que busca cert suport i protecció per part seva. Així mateix, normalment en els dibuixos es poden trobar dos tipus d’aproximació entre els personatges, la pròxima i la distant, encara que a vegades no es percebi d’una manera dràstica. D’aquesta manera, si estan molt separats entre ells, pot indicar que físicament el nen sent que no li dediquen molt temps, que no es comuniquen molt o que existeix distància emocional i/o sentimental entre ells. En casos més extrems, si el nen dibuixa a cada membre o integrant de la família en una cantonada de la fulla, implicaria que probablement hi ha molta distància emocional entre tots ells, gran dèficit de comunicació, falta de vincles o activitats en comú.

3. Ordre de representació dels personatges
La primera persona a la qual dibuixarà el nen es considera la més important per a ell, per la qual cosa, aquest personatge representaria a la persona que el nen més vol o admira, tem o enveja. D’aquesta manera, si es dibuixa a si mateix primer, podria significar que té un alt nivell d’egocentrisme, però aquest hauria de diluir-se en les primeres fases de la infància.

En quan a l’individu que pugui dibuixar en últim lloc, això també és molt rellevant, ja que és la persona a la qual menys importància li dona. Així, si és la seva mare o el seu pare, pot significar que el desvalora o si el nen es dibuixa a ell en últim lloc és perquè no sent molta estima per si mateix.

4. Omissió d’algun element en l’àmbit familiar
Eliminar a un integrant és el nivell màxim d’infravaloració cap a aquesta persona, per la qual cosa si el nen decideix suprimir a algun membre de la seva unitat familiar, significaria que hi ha un grau de conflicte important respecte a aquest individu. En aquest sentit, com el nen no vol enfrontar el sentiment incòmode que li provoca la relació amb aquesta persona, decideix evitar incloure’l en el seu dibuix. Al seu torn, també existeix la possibilitat que sí que ho inclogui, però en el seu lloc suprimeixi la seva cara perquè el dibuixi d’esquena, o el tapi d’alguna manera.

Un altre element important en quan a la seva presència o absència són les mans, ja que si aquestes es representen amagades o absents per complet és un signe que el nen es troba mancat d’afecte. Les mans representen el contacte, l’òrgan mitjançant el qual s’acaricia, es donen mostres d’afecte, aprovació, proximitat… pel que si no són presents en el dibuix caldria valorar que existissin dificultats en la seva relació amb la seva família i el seu entorn.

5. Pressió en el traç del dibuix
Quan parlem de pressió ens referim al moment en què s’esborra el llapis, però el traç no desapareix del tot o si es deixa marca en la fulla de sota (en cas d’haver-la).

Si la pressió del llapis o del material que s’estigui utilitzant és molt fort, podria significar que el nen es troba tibant o enfadat. A vegades aquesta pressió es pot veure sobre algun personatge en concret en el dibuix i no en uns altres, amb la qual cosa aquests sentiments tindrien a veure amb aquesta figura en particular.

Si el traç és curt o discontinu, amb figures sense acabar, probablement es tracta d’un nen impulsiu, ja que li costa acabar el dibuix perquè es distreu o vol començar a dibuixar el següent. Si per contrari es tracta d’un traç més llarg, parlaríem de nens més tranquils i amb major autocontrol.

Al seu torn, si el traç resulta poc marcat i tremolós, pot reflectir una personalitat insegura, que busca l’aprovació de la resta.

6. L’esborrat dels dibuixos
Normalment si el nen esborra moltes coses del seu dibuix sol ser indicador de conflictes emocionals, perfeccionistes, personalment insatisfets, insegurs… de la mateixa manera, si utilitza molt l’ombreig, podria estar expressant ansietat o angoixa emocional. Fins i tot poden arribar a arrugar el dibuix i començar un nou veient que han esborrat moltes vegades i queden les marques.

7. Elecció dels colors
Els colors són el millor reflex de com percep el món el nen. Per exemple, si utilitza molts colors, pot tractar-se d’un nen que se sent molt feliç, que és alegre, curiós, motivat… i si, per contra, utilitza sempre els mateixos colors i amb poca varietat, pot significar una certa inseguretat o tristesa.

De la mateixa manera, els nens amb més entusiasme i extraversió buscaran colors més vius i càlids, encara que si són nerviosos o irritables, poden barrejar molt els colors i fins i tot arribar a superposar-los fins a fer-los irrecognoscibles.

També, d’una banda, els nens més emocionals i sensibles, solen triar colors més freds i foscos. D’altra banda, si es tracta de nens que presenten pors i preocupacions, solen evitar els colors en els dibuixos i, finalment, els nens amb tendències obsessives trien molt bé els colors que utilitzaran i tracten de no sortir-se de la línia quan acoloreixen.
De nou, cal destacar que totes aquestes referències són aproximacions i tendències, per la qual cosa no es tracta d’afirmacions absolutes sobre com són els nens. L’anàlisi dels dibuixos és una eina molt valuosa per a poder descobrir aquests detalls de la vida dels més petits que caldria atendre en cas de trobar signes d’alarma.
De totes maneres, tal com s’esmentava l’inici, en cas de tenir algun tipus de dubte o sospita sobre el benestar del nen, és millor acudir a un professional de la salut. És per això que, des del Centre de Psicologia Canvis tendim la mà als petits i a les seves famílies ja que disposem de professionals especialitzats en l’àrea infantojuvenil que poden oferir una atenció personalitzada en cas que necessitin ajuda i suport.

Referències Bibliogràfiques
Jiménez, C. E., Mancinas, R. i Martínez, I. (2008). La societat del futur: una mirada a través del dibuix infantil. Perspectives de la comunicació, 2, 7-16
López Chao, V. (2019). La rellevància del dibuix com a element de creativitat i expressió plàstica: la concepció dels futurs mestres d’Educació Infantil. Creativitat i societat, 29, 227-250.
Molina-Jiménez, A. (2015). El dibuix infantil: Traços, colors i històries que ens fan reflexionar i aprendre. Revisa electrònica Eduqués, 1, 167-182.
Puleo Rojas, E. M. (2012). L’evolució del dibuix infantil. Una mirada des del context sociocultural merideño. Educere, 53, 157-170.