Un de les principals troballes és que el grau de conflicte interparental percebut pels adolescents té un impacte directe i significatiu sobre el seu benestar emocional. Els resultats suggereixen que els fills que perceben un major nivell de conflicte entre els seus pares experimenten majors nivells d’angoixa emocional. Aquest conflicte s’associa amb símptomes interns, com l’ansietat i la depressió, així com amb conductes externes, com a agressivitat o delinqüència. D’acord amb les teories que aborden els efectes del funcionament familiar, es reforça la idea que no sols el conflicte interparental en si mateix, sinó també les interaccions hostils o conflictives entre els pares i els fills, contribueixen significativament al malestar emocional en els adolescents (Cosgaya et al., 2008).

Des d’un enfocament ecològic, la família es considera el primer context educatiu de l’individu, i la seva influència és decisiva en el desenvolupament social i emocional dels fills. Seguint el model ecològic de Bronfenbrenner, es reconeix que la família actua com un sistema dinàmic d’interacció constant entre els seus distints anivellis —microsistemes, mesosistemas i macrosistemes—. En aquest marc, la relació conjugal entre els pares adquireix una rellevància especial, perquè la seva qualitat repercuteix directament en l’estabilitat emocional del nen o adolescent. Les tensions maritals, especialment quan són intenses i persistents, es converteixen en un factor crític de vulnerabilitat emocional (Ramírez, 2004).

Un aspecte clau és que, quant a la percepció dels conflictes familiars, tant els pares com els adolescents coincideixen que la freqüència dels conflictes és baixa. Aquest resultat s’alinea amb estudis previs, que assenyalen que les relacions entre pares i fills adolescents solen ser harmonioses i satisfactòries. Malgrat aquesta percepció generalitzada de poca freqüència en els conflictes, els temes comuns de discussió inclouen les tasques de la casa, les tasques escolars, l’ús dels diners, la televisió, els amics, i el consum de tabac, alcohol o drogues. Els conflictes més freqüents entre mares i adolescents sorgeixen per les feines de casa, mentre que els conflictes amb els pares se centren en les tasques escolars. A més, tots dos, pares i fills, coincideixen que els conflictes relacionats amb temes com la desobediència, els videojocs i les baralles entre germans són motiu de preocupació. Això ressalta la importància d’entendre les dinàmiques familiars específiques que alimenten aquests conflictes (Motrico et al., 2001).

L’evidència assenyala que els conflictes entre els pares es relacionen no sols amb problemes de conducta externs —com l’agressivitat o la conducta antisocial—, sinó també amb alteracions internes com l’ansietat, la baixa autoestima i la depressió. L’exposició constant a discussions intenses dins de la llar pot desregular les emocions del nen o adolescent, afectant la seva capacitat d’adaptació social i la seva salut mental en general. A més, els processos d’imputació en la parella, on cada progenitor justifica les seves accions i responsabilitza a l’altre, intensifiquen els conflictes i deterioren encara més l’entorn familiar (Ramírez, 2004).

En termes de les relacions familiars, es mostra que les actituds hostils dels pares, en particular les de les mares, són un factor de risc clau per al malestar emocional dels adolescents. Específicament, les conductes hostils de les mares s’associen amb un major malestar emocional en els fills, la qual cosa es tradueix en símptomes d’ansietat, depressió, comportaments agressius i una major tendència a buscar atenció. A pesar que les relacions basades en l’afecte i l’amor poden tenir un impacte protector, les anàlisis multivariades suggereixen que aquestes dinàmiques afectives no sempre contraresten els efectes negatius del conflicte interparental i l’hostilitat parental, especialment quan es compara amb la influència de l’hostilitat materna (Cosgaya et al., 2008).
Aquest impacte negatiu s’intensifica quan els conflictes entre els pares ocorren en presència dels fills. L’observació directa de desacords maritals sense resolució saludable pot induir en els menors patrons d’afrontament disfuncionals, interiorització de la culpa i dificultats per a desenvolupar relacions socials estables. A llarg termini, aquesta situació incrementa el risc de desenvolupar trastorns emocionals persistents (Ramírez, 2004).

S’observa també que els adolescents tenen una major freqüència de conflictes amb les seves mares que amb els seus pares, la qual cosa podria explicar-se per una major implicació de les mares en la vida quotidiana dels adolescents. Aquesta diferència de percepció és especialment significativa en els conflictes sobre les tasques escolars, on les mares tendeixen a percebre més discussions que els seus fills, mentre que els adolescents senten que els conflictes amb les mares se centren més en temes relacionats amb l’ús dels diners i el comportament en general. Aquest fenomen podria estar relacionat amb les expectatives dels pares, especialment les mares, cap als seus fills, que són més exigents en uns certs aspectes de la vida quotidiana, com les tasques domèstiques o el rendiment escolar (Motrico et al., 2001).

Un altre aspecte crucial és el paper dels estils de criança i les actituds dels pares en la gestió dels conflictes interparentals. La recerca revela que el control excessiu o la disciplina estricta, encara que també poden contribuir al malestar emocional, no tenen el mateix pes que l’hostilitat oberta dels pares cap als seus fills. La disciplina autoritària, encara que influent, sembla ser menys perjudicial que les mostres d’hostilitat, les quals estan estretament relacionades amb el malestar emocional dels fills. A més, les relacions d’afecte i amor s’identifiquen com a protectores, però, en el context del conflicte interparental, el seu impacte és menys rellevant quan s’avaluen en conjunt amb altres factors familiars (Cosgaya et al., 2008).

Els adolescents majors (de 15 a 17 anys) tenen més conflictes amb tots dos pares que els adolescents més joves (de 12 a 14 anys). Això suggereix una evolució dels conflictes a mesura que els adolescents s’enfronten a desafiaments més complexos relacionats amb l’autonomia, les relacions de parella i les expectatives sobre el seu futur. La freqüència dels conflictes augmenta a mesura que els adolescents es fan majors, especialment pel que fa a temes com les tasques escolars, les relacions amb els amics i el consum de substàncies. Aquest patró coincideix amb estudis previs que suggereixen que els conflictes familiars augmenten durant l’adolescència primerenca i es mantenen al llarg de l’adolescència mitjana (Motrico et al., 2001).

És necessari considerar també el context social més ampli: l’article revisat apunta a un increment de separacions i divorcis en els últims anys, amb un impacte directe sobre l’entorn emocional dels fills. Aquesta inestabilitat conjugal crea un clima d’incertesa que afebleix la funció educativa i contenidora de la família. En aquest marc, es torna essencial enfortir xarxes de suport i implementar intervencions que promoguin l’estabilitat emocional dins de la llar (Ramírez, 2004).
També es ressalta la importància dels factors sociodemogràfics, com l’edat i el sexe dels adolescents, en la manifestació de malestar emocional. Els adolescents de major edat i les dones semblen ser els més afectats pel conflicte interparental, mostrant respostes emocionals més intenses, com a tristesa, enuig i por. Aquesta troballa està en línia amb recerques prèvies que indiquen que les filles, particularment les de major edat, són més vulnerables a experimentar reaccions emocionals complexes davant el conflicte marital entre els seus pares (Cosgaya et al., 2008).
És fonamental assenyalar que, encara que les troballes són reveladores, han d’interpretar-se amb cautela a causa de les limitacions inherents al disseny de la recerca, que és transversal i correlacional. Si bé les associacions observades entre el conflicte interparental, els estils de criança i el malestar emocional són significatives, no es pot establir una relació causal directa. A més, la mostra utilitzada mostra una percepció relativament baixa de

conflicte interparental, la qual cosa podria influir en la interpretació dels resultats (Cosgaya et al., 2008).
Malgrat aquestes limitacions, les troballes tenen implicacions pràctiques importants. Comprendre la influència del conflicte interparental i els estils de relació parental sobre el benestar emocional dels adolescents és essencial per al disseny d’intervencions que puguin prevenir o mitigar els efectes negatius dels conflictes familiars. Les estratègies d’intervenció han de centrar-se no sols en la resolució del conflicte entre els pares, sinó també a millorar la relació i la comunicació entre pares i fills, fomentant un entorn familiar més saludable. En particular, se suggereix que la reducció de l’hostilitat materna i el foment de relacions afectives i de suport poden ser clau per a millorar el benestar emocional dels adolescents (Cosgaya et al., 2008).

Finalment, es proposa una valorització renovada del rol educatiu de la família com a nucli formador de valors i actituds. La implementació de programes psicopedagògics dirigits tant a pares com a fills, enfocats en la resolució de conflictes, la gestió emocional i l’enfortiment de vincles afectius, podria contribuir significativament a reduir l’impacte dels conflictes interparentals en el desenvolupament infantil i adolescent (Ramírez, 2004).

Si tu o algú del teu entorn necessita major informació sobre aquest tema pots sol·licitar una primera sessió informativa en el Centre de Psicologia CANVIS de Barcelona. Disposem d’un equip de psicòlegs que poden ajudar-te.

Bibliografia

Cosgaya, L., Nolte, M., Martínez-Pampliega, A., Sanz, M., & Iraurgi, I. (2008).
Conflicte interparental, relacionis pares-fills i impacte emocional en els fills. International Journal of Social Psychology, 23(1), 29–40. https://doi.org/10.1174/021347408783399561
Motrico, E., Fonts, M. J., & Bersabé, R. (2001). DISCREPÀNCIES EN LA PERCEPCIÓ DELS CONFLICTES ENTRE PARES I FILLS/AS Al llarg de
L’ADOLESCÈNCIA. Anals de Psicologia / Annals of Psychology, 17(1), 1–13. Recuperat a partir d’https://revistas.um.es/analesps/article/view/29041
Ramírez, A. M. (2004). Conflictes entre Pares i Desenvolupament dels Fills.
Convergència. Revista de Ciències Socials, 11(34), 171-182.