El joc ha estat una activitat humana des de temps immemorials, la qual ens ha proporcionat entreteniment, emoció, suport en les nostres relacions socials i, en alguns casos, fins i tot beneficis econòmics. No obstant això, per a algunes persones, el joc deixa de ser una activitat recreativa, divertida i lúdica i es converteix en una conducta addictiva que impacta negativament en la seva vida personal, familiar, laboral i financera. Aquesta problemàtica és coneguda com a ludopatia o trastorn per joc patològic, en el present article del blog aprofundirem en aquesta mena de conducta addictiva.

Què és la Ludopatia?

La ludopatia és un trastorn del control d’impulsos caracteritzat per la incapacitat de resistir la necessitat de jugar, fins i tot quan aquesta conducta genera conseqüències negatives en múltiples aspectes de la vida de la persona. Aquest problema no es limita únicament al desig d’apostar, sinó que involucra una sèrie de patrons de pensament i comportament que reforcen el cicle addictiu. La sensació d’eufòria o alleujament és momentània i instantània en dur a terme l’acció de jugar, seguida de la desesperació i culpa, acompanyada de la constant necessitat de recuperar les pèrdues. Totes aquestes accions són les que mantenen a la persona atrapada en un cercle viciós del qual resulta difícil sortir sense ajuda professional.

Segons el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5), la ludopatia és classificada dins dels trastorns addictius a causa de les seves similituds amb la dependència a substàncies, com l’activació anòmala del sistema de recompensa del cervell, la tolerància progressiva i la pèrdua de control sobre la conducta. De la mateixa manera que ocorre amb les addiccions químiques, les persones amb addicció al joc experimenten una forta compulsió per jugar, la qual cosa les porta a prendre decisions impulsives i a assumir riscos cada vegada majors, moltes vegades sense mesurar les conseqüències.

L’impacte de la ludopatia no es limita a l’esfera individual, sinó que afecta profundament l’entorn pròxim de la persona. Les dificultats econòmiques derivades del joc compulsiu poden portar a l’acumulació de deutes, pèrdua de béns materials i fins i tot situacions de frau, morositat o robatori per a obtenir diners amb el qual continuar apostant. A nivell emocional, la persona pot experimentar sentiments de culpa, vergonya i ansietat el que reforça la necessitat de jugar com una via de fuita al seu malestar.

A més, les relacions interpersonals solen veure’s greument deteriorades a causa de la desconfiança, els conflictes constants i la falta d’estabilitat emocional. Els problemes de parella i familiars són freqüents, ja que el jugador compulsiu tendeix a ocultar el seu problema, a mentir o minimitzar la gravetat de la seva conducta, la qual cosa genera tensions i ruptures en el seu entorn. En l’àmbit laboral, la ludopatia també pot portar conseqüències greus, com a disminució del rendiment, ausentismo, distracció i fins i tot la pèrdua de l’ocupació deguda a problemes financers o legals relacionats amb el joc.

Símptomes i Criteris Diagnòstics

Perquè es consideri el trastorn d’addicció al joc com a tal, han de presentar-se almenys quatre dels següents símptomes en un període de 12 mesos:

  • Necessitat d’apostar quantitats cada vegada majors per a aconseguir l’excitació desitjada.
  • Inquietud o irritabilitat quan s’intenta reduir o detenir el joc.
  • Repetits intents infructuosos per controlar, reduir o detenir el joc.
  • Preocupació constant pel joc (reviure experiències passades, planificar la pròxima aposta, pensar en com obtenir diners per a jugar).
  • Jugar com una manera d’escapar de problemes o alleujar estats emocionals negatius (ansietat, depressió, estrès).
  • Perdre diners en el joc i tornar l’endemà per a intentar recuperar-lo (conegut com “perseguir pèrdues”).
  • Mentir a familiars, terapeutes o altres persones per a ocultar el grau d’implicació amb el joc.
  • Arriscar relacions significatives, treball, estudis o oportunitats a causa del joc.
  • Dependre d’uns altres per a obtenir diners amb la finalitat d’alleujar problemes financers causats pel joc.

Causes de la Ludopatia

La ludopatia és una addicció d’origen multifactorial, en la qual intervenen aspectes biològics, psicològics i socials que influeixen en l’aparició i manteniment del trastorn. No es tracta simplement d’una falta d’autocontrol o d’una feblesa de caràcter, sinó d’una condició amb bases neurobiològiques i emocionals que requereix un enfocament integral per al seu tractament.

Factors Biològics

Nombrosos estudis en neurociència han demostrat que la ludopatia està relacionada amb alteracions en el sistema de recompensa del cervell, particularment en la regulació de la dopamina, un neurotransmissor fonamental en la sensació de plaer i reforç. Això significa que quan una persona juga i obté un guany, la mateixa actua com recompensa positiva. Per això el seu cervell allibera dopamina, generant una sensació plaent que reforça la conducta i la impulsa a repetir-la.

En les persones amb ludopatia, aquest sistema de recompensa funciona de manera disfuncional. Recerques amb neuroimatgeria han evidenciat que aquestes persones presenten respostes cerebrals similars a les dels qui pateixen addiccions a substàncies, com l’alcohol o les drogues. A mesura que l’addicció avança, el cervell s’adapta, s’habitua a rebre aquesta recompensa i requereix apostes més freqüents o sumes més elevades per a experimentar la mateixa sensació de plaer, la qual cosa porta al jugador compulsiu a assumir riscos cada vegada majors, en moltes ocasions sense tenir en compte la conseqüència d’aquestes conductes.

A més, alguns estudis suggereixen que uns certs factors genètics poden influir en la predisposició a desenvolupar addicció al joc. S’ha trobat que algunes persones tenen una menor sensibilitat a la dopamina de manera natural, la qual cosa les fa més propenses a buscar activitats altament estimulants, com el joc d’atzar o conductes de consum, per a compensar aquesta deficiència.

Factors psicològics

A nivell psicològic, la ludopatia està fortament relacionada amb uns certs trets de personalitat i amb la presència d’altres trastorns mentals. Entre els trets de personalitat que poden predisposar a una persona al joc patològic es troben:

  • Impulsivitat: Les persones amb addicció al joc tendeixen a prendre decisions precipitades sense considerar les conseqüències a llarg termini. La urgència d’apostar i recuperar el perdut és un clar exemple d’aquesta impulsivitat.
  • Baixa tolerància a la frustració: La dificultat per a acceptar pèrdues o situacions adverses pot fer que el jugador continuï apostant amb l’esperança de recuperar el perdut, entrant en un cicle compulsiu.
  • Cerca de sensacions fortes: Algunes persones gaudeixen de l’adrenalina i l’emoció que genera el risc, la qual cosa els fa més propensos a desenvolupar addicció al joc.

A més, molts individus amb ludopatia presenten trastorns emocionals subjacents, com a ansietat o depressió. Per a ells, el joc pot convertir-se en una via de fuita davant sentiments de tristesa, estrès o desesperança. En aquests casos, el joc no sols es torna una font de plaer, sinó també un mecanisme d’afrontament disfuncional que agreuja el malestar emocional en lloc d’alleujar-lo.

Les distorsions cognitives també juguen un paper important en la ludopatia. Les persones amb aquest trastorn solen tenir creences errònies sobre l’atzar i les probabilitats de guanyar, com la “il·lusió de control” (pensar que poden influir en els resultats del joc) o la “fal·làcia del jugador” (creure que després de diverses pèrdues, una victòria és imminent). Aquestes creences reforcen la conducta de joc i dificulten el reconeixement del problema.

Factors socials i ambientals

L’entorn en el qual es desenvolupa una persona també té un impacte significatiu en l’aparició d’una possible addicció al joc. Existeixen diversos factors socials i culturals que poden augmentar el risc de desenvolupar aquesta addicció, entre ells:

  • Accés fàcil a jocs d’atzar: En l’actualitat, la proliferació de cases d’apostes i plataformes de joc en línia ha facilitat que cada vegada més persones tinguin l’oportunitat d’apostar en qualsevol moment i lloc. Això ha incrementat considerablement els casos de ludopatia, especialment entre els adolescents i adults joves.
  • Normalització del joc en la societat: En molts entorns, el joc d’atzar és vist com una activitat inofensiva o fins i tot com una forma d’entreteniment socialment acceptada. En alguns països, les apostes són promogudes com a part de la cultura, la qual cosa pot fer que les persones subestimin els riscos associats.
  • Publicitat i estratègies de màrqueting agressives: La indústria del joc inverteix grans sumes de diners en campanyes publicitàries dissenyades per a atreure jugadors, moltes vegades utilitzant missatges que minimitzen els riscos del joc i exageren les possibilitats de guanyar. A més, la introducció de bons, promocions i recompenses en els jocs en línia reforça el comportament d’aposta.

L’entorn familiar i social també pot influir en la predisposició a la ludopatia. Créixer en un ambient on les apostes són comunes i habituals o tenir models pròxims que practiquen el joc compulsiu, augmenta el risc de desenvolupar el trastorn en etapes com l’adolescència i l’adultesa jóven. Amb tot això, les persones que enfronten dificultats econòmiques poden veure en el joc una oportunitat d’obtenir diners ràpids i així poder solucionar dificultats econòmiques del moment, sense considerar les conseqüències a llarg termini.

Conseqüències de la Ludopatia

La ludopatia té efectes devastadors en múltiples àrees de la vida de la persona afectada. Aquestes conseqüències afecten tant la persona que sofreix el trastorn com al seu voltant. Les conseqüències derivades d’aquesta addicció es presenten de la manera següent:

  • Conseqüències financeres: Les pèrdues econòmiques són un dels primers i més notoris signes de la ludopatia. Les persones amb aquesta addicció poden arribar a perdre sumes importants de diners en poc temps, i fins i tot poden arribar a trobar-se en situació de carrer. Per a obtenir recursos i continuar apostant, molts recorren a préstecs bancaris, obstinacions d’objectes de valor i fins i tot a activitats il·legals com a robatoris o fraus, en moltes ocasions cap a persones del seu entorn, com a familiars o amistats. La incapacitat per a controlar l’impuls d’apostar porta a l’endeutament crònic i, en casos extrems, a la fallida personal.
  • Conseqüències psicològiques: Les persones amb ludopatia experimenten alts nivells d’ansietat i estrès constant a causa de les pèrdues acumulades i la incapacitat per a deixar de jugar. La culpa i la vergonya són emocions comunes, especialment quan el jugador pren consciència de l’impacte negatiu del seu comportament. A llarg termini, aquestes emocions poden derivar en quadres depressius severs, aïllament social i, en situacions extremes, pensaments o temptatives suïcides.
  • Conseqüències familiars i socials: Les relacions interpersonals solen deteriorar-se greument a causa del comportament del jugador compulsiu. La ludopatia genera un cicle de mentides, promeses incomplertes i conflictes familiars recurrents. Les parelles i familiars solen enfrontar traïcions financeres i emocionals, la qual cosa porta al distanciament, ruptures matrimonials i, en casos més greus, a la violència domèstica. A més, la persona amb ludopatia tendeix a aïllar-se socialment, perdent amistats i afeblint les seves xarxes de suport.
  • Conseqüències laborals i acadèmiques: El joc patològic també afecta la vida laboral i acadèmica dels qui el pateixen. L’obsessió per apostar pot portar al ausentismo laboral, baixa productivitat, descuit de tasques importants i fins i tot a la pèrdua de l’ocupació. En l’àmbit acadèmic, s’observa un descens en el rendiment, abandó d’estudis o dificultats per a concentrar-se en les activitats educatives. La prioritat del joc sobre les responsabilitats quotidianes agreuja encara més la situació.

Tractament de la Ludopatia

La bona notícia és que la ludopatia és un trastorn tractable. Existeixen diverses estratègies terapèutiques que poden ajudar la persona a recuperar el control sobre la seva vida. En primer lloc, la teràpia cognitiu conductual és un dels enfocaments més eficaços per a tractar la ludopatia. En aquest procés, s’ajuda la persona a identificar i modificar els pensaments irracionals relacionats amb el joc, desenvolupar estratègies per a controlar la impulsivitat i aprendre habilitats d’afrontament per a manejar l’estrès i l’ansietat. Una altra manera d’intervenir consistent en els seus resultats són la teràpia de grups de suport, on diferents organitzacions proporcionen un espai segur i confidencial format per persones que presenten diferents addiccions on poden compartir les seves experiències, rebre suport i seguir un programa estructurat de recuperació de manera conjunta. Sol ser d’ajuda establir un aprenentatge en educació financera, on s’adquireixen estratègies de gestió financera, la qual cosa resulta fonamental per a evitar recaigudes i recuperar l’estabilitat econòmica.

En casos d’addicció al joc, el tractament pot ser beneficiós si és combinat, la qual cosa vol dir que el procés terapèutic es veu beneficiat en els seus avanços si és acompanyat d’un tractament farmacològic. Aquests medicaments, com els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS) o els estabilitzadors de l’ànim, contribueixen a ajudar a controlar els símptomes de la ludopatia, especialment quan existeixen trastorns comórbidos com a depressió o ansietat.

Quan Buscar Ajuda Professional?

Si sents que el joc està afectant el teu benestar emocional, la teva economia o les teves relacions personals, és moment de buscar ajuda. La ludopatia no és una qüestió de falta de voluntat; és un trastorn que requereix intervenció professional per a superar-se.

Superar la ludopatia no és fàcil, però amb el suport adequat és completament possible. La teràpia psicològica pot ajudar-te a            entendre les arrels del teu problema, desenvolupar estratègies per a resistir la compulsió de jugar i recuperar el control de la teva vida. No esperis que les conseqüències siguin irreversibles. Cerca ajuda avui mateix i comença el teu camí cap a la recuperació!

Si necessites orientació o estàs buscant un especialista en addiccions, no dubtis a posar-te en contacte amb un professional de la salut mental en el nostre centre. El teu benestar és el més important.

Referències

Jiménez-Murcia, S., Fernández-Aranda, F., & Granero, R. (2014). Joc patològic: Conceptualització, avaluació i tractament. Editorial Síntesi.
American Psychiatric Association. (2013). Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM-5) (5a ed.). Editorial Mèdica Panamericana.
Becona, E. (2016). Psicologia del joc: Característiques i tractament del joc patològic. Edicions Piràmide.