Tenir una relació de parella és tot un repte que ens pot portar a viure emocions d’alta intensitat, creences que no havíem tingut abans, expectatives noves, plans de futur… En les parelles, com en totes les relacions, existeix una distribució de poder. Però, què significa realment aquest poder i com influeix en la dinàmica de la relació?. Comprendre com es configura el poder en una relació és essencial per a fomentar un vincle sa, basat en el respecte i l’autonomia de cada persona. En aquest article explorarem què significa el poder en la parella, els diferents tipus de relacions de poder, les conseqüències del desequilibri i com treballar per a aconseguir una relació més equitativa i satisfactòria.

Definició de relació de poder en la parella
La parella s’ha d’entendre com una societat composta per dues persones amb maneres de funcionar diferents que constantment evoluciona, per la qual cosa és constantment canviant. Per a aconseguir una bona gestió entre totes dues parts de la parella és indispensable establir una correcta relació de poder.
El poder, en un una relació, es defineix com la distribució d’influència, control i presa de decisions entre els membres. Aquest poder s’influencia per molts factors tant externs com interns: cultura, educació, economia, gènere, expectatives de cada persona…

Quan parlem de poder, intervenen qüestions com la presa de decisions, la iniciativa quant a les proposades organització o activitats, la influència sobre l’altre i la disponibilitat d’espais propis individuals anés de la parella.

En una relació, l’habitual és que el poder es reparteixi per esferes en les quals un dels membres de la parella se sent més capaç o simplement té preferència per prendre decisions en aquest àmbit. Per tant, en qualsevol relació convé organitzar-se de manera que tots dos surtin afavorits.

Tipus de relacions de poder
Es poden distingir, principalment, tres tipus de relacions de poder.

D’una banda, està el poder equilibrat. El poder equilibrat es basa en una relació on tots dos membres tenen un nivell similar de decisió i autonomia. La comunicació és oberta, es respecten les opinions i es prenen decisions de manera conjunta. És a dir, la relació està establerta per unes bases comunicatives on totes dues parts tenen un rol important en la presa de decisions i tots dos es tenen en compte. Aquest tipus de poder és al que, comunament, es diu una relació “50 – 50”.

D’altra banda, existeix el poder desigual. El poder desigual es dona en una relació de parella quan un dels dos membres té major control sobre l’altre. És a dir, és qui pren les decisions sobre aspectes clau com l’economia, les decisions familiars o les relacions socials de manera unilateral i sense tenir en compte a l’altra persona. Això pot sorgir de diferències econòmiques, culturals o de personalitat. Aquestes situacions de desigualtat poden desencadenar en l’altra persona situacions de baixa autoestima, no sentir-se valorada, no voler generar conflicte per les conseqüències que pot portar… El que sol derivar a problemes greus.

Finalment, existeix el poder coercitiu o abusiu. Aquest tipus de poder ocorre quan un dels membres recorre a la manipulació, control emocional o violència per a dominar a la parella. És a dir, en un inici seria una relació de poder desigual i, si aquesta s’incrementa, acabaria derivant a una relació de poder coercitiu o abusiu. Aquest tipus de relacions solen derivar a problemes greus per a la víctima a nivell psicològic.

El desequilibri en les relacions de poder i les seves conseqüències
El desequilibri en les relacions de poder de parella ocorre quan un dels membres té més control sobre aspectes clau de la relació, com la presa de decisions, les finances, les relacions socials o les emocions, mentre que l’altre té una influència limitada o nul·la. Aquesta desigualtat pot ser explícita, quan hi ha imposició directa, o implícita, quan es dona de manera subtil o culturalment acceptada.

Algunes dels senyals que poden mostrar desequilibri en la relació són:

  • Control excessiu sobre les finances, les amistats, el temps lliure, vestimenta…
  • Manipulació emocional com a xantatge, culpa, victimització…
  • Faltes de respecte com a crítiques constants, desvaloració, humiliació…
  • Aïllament, influenciant a la parella perquè s’allunyi de la seva família i amics.
  • Presa de decisions unilaterals, és a dir, quan un membre de la parella pren decisions que impliquen els dos sense comptar amb l’opinió de l’altre.

Això són només alguns exemples, encara que existeixen molts altres. El desequilibri de poder pot generar diverses conseqüències, tant a nivell individual com en la relació en general:

1. Conseqüències emocionals i psicològiques:

  • Baixa autoestima: La persona amb menys poder pot sentir-se incapaç de prendre decisions o expressar els seus desitjos, la qual cosa afecta la seva confiança en si mateixa.
  • Ansietat i estrès: La falta d’autonomia i la por a la reacció de l’altre poden generar alts nivells d’ansietat.
  • Simptomatologia depressiva: Si la persona sent que no té control sobre la seva vida dins de la relació, pot desenvolupar sentiments de tristesa profunda i desesperança.
  • Dependència emocional: El membre amb menys poder pot tornar-se dependent de l’altre, fins i tot si la relació li fa mal.

2. Conseqüències en la relació:

  • Conflictes constants: La desigualtat genera ressentiment, la qual cosa pot portar a discussions freqüents.
  • Falta de satisfacció en la parella: Quan un dels membres sent que no és escoltat ni valorat, la relació es torna frustrant.
  • Infidelitat o distanciament: Algunes persones busquen fora de la relació l’equilibri i el respecte que no troben en la seva parella.
  • Risc de violència de parella: En els casos més greus, el desequilibri de poder pot derivar en abús psicològic, econòmic o físic.

3. Conseqüències socials i econòmiques:

  • Aïllament social: La persona amb menys poder pot allunyar-se del seu cercle social a causa del control de la seva parella.
  • Limitació en el desenvolupament personal i professional: Si la parella no dona suport al creixement de l’altre, pot impedir que estudiï, treballi o persegueixi les seves metes personals.
  • Dependència econòmica: En relacions on una persona controla els ingressos, l’altra pot veure’s obligada a quedar-se en la relació per falta de recursos per a independitzar-se.

Les conseqüències del desequilibri en la parella poden arribar a ser molt greus no sols per a la relació sinó per al benestar emocional de la víctima, d’aquí la importància de la detecció dels desequilibris i la cerca de solucions a temps.

Com aconseguir una relació de poder equilibrat

Per a arribar a establir una relació de poder equilibrat serà indispensable haver construït una dinàmica basada en el respecte mutu, l’equitat en la presa de decisions i l’autonomia individual.

Per a això, un dels principals aspectes a treballar és la comunicació assertiva. Una comunicació assertiva es pot resumir en el fet que la persona pugui expressar els seus pensaments, necessitats i preocupacions sense por de les represàlies o judicis que pugui tenir, sempre expressant-se de manera respectuosa. Alguns de les estratègies per a millorar la comunicació en la parella són:

  • Expressar opinions amb respecte, evitant tons agressius o passiu-agressius.
  • Practicar l’escolta activa, mostrant interès genuí pel que l’altra persona sent.
  • Evitar les suposicions i fer preguntes quan alguna cosa no és clar.
  • Resoldre conflictes des d’una perspectiva de solució, no de competència.

Una altra de les característiques per a tenir una relació de poder equilibrat és la presa de decisions equitativa. El poder en la parella no significa que totes dues persones hagin d’estar d’acord en tot, però sí que ambdues tinguin l’oportunitat d’influir en les decisions importants. Per aquest mateix motiu és important tenir en compte l’opinió de l’altra persona per a prendre una decisió. Això enriquirà la relació perquè farà a totes dues parts sentir-se valuosos. Algunes estratègies per a aconseguir-ho són:

  • Establir acords sobre com es prendran les decisions (per consens, torns, segons l’àrea en la qual cadascun s’especialitzi).
  • Reconèixer que algunes decisions poden ser més importants per a un que per a l’altre.
  • Evitar que una sola persona imposi el seu criteri en totes les àrees de la relació.

Un altre dels aspectes claus i que sovint s’oblida en les relacions és la independència. Una relació sana no significa dependre completament de l’altre, sinó que tots dos membres mantinguin la seva individualitat i autonomia personal. Per a això, alguns aspectes clau són: fomentar que cada persona tingui el seu propi espai, entreteniments i interessos, respectar la privacitat i la necessitat de temps tot sol i donar suport al creixement personal i professional de l’altre. Que cada membre de la parella pugui tenir el seu temps i el seu espai enriquirà la relació de tots dos.

Tenir una repartició de responsabilitats equitativa i equilibri econòmic serà un altre dels aspectes clau. Per a mantenir l’equilibri en aquests àmbits serà important, en la llar, repartir les tasques domèstiques de manera equitativa perquè no recaiguin únicament en una única persona. Quant al treball, si totes dues persones treballen s’hauran de distribuir les despeses de manera justa, segons les possibilitats i els recursos de cadascun. En el cas que només treballi un membre, caldrà acordar un sistema que no generi dependència econòmica total per a una de les dues parts. Per a això es poden arribar a pactes temporals i, posteriorment, per exemple, quan la situació laboral de la persona canviï arribar a sistemes compensatoris ja pactats prèviament.

Un dels aspectes més importants perquè la relació sigui equilibrada és evitar dinàmiques de control i manipulació. Alguns senyals que indiquen aquests aspectes són: xantatges emocionals per a aconseguir alguna cosa que li interessa a la persona, imposar regles sense consens, minimitzar les opinions o sentiments de l’altre, fer sentir culpa o inseguretat en la persona per a influir en el seu comportament… Podent així deixar de ser una relació de poder equilibrada per a convertir-se en una desigual o abusiva. Algunes maneres de prevenir-ho és: ser consent dels propis patrons de control o manipulació i corregir-los, fomentar la confiança i el respecte en la relació i, sobretot, establir límits saludables i respectar-los.

Per a finalitzar, un aspecte clau després de tots els comentats és l’anàlisi i ajust constant de la relació. Les dinàmiques de poder poden canviar amb el temps degut a factors com la paternitat, canvis laborals o problemes personals. És important que la parella faci revisions periòdiques de la seva relació i ajust allò que sigui necessari. Algunes de les estratègies per a això són: tenir converses regulars sobre la relació i el seu balanç de poder, ús de la comunicació assertiva, adoptar una posició empàtica, buscar suport extern si hi ha conflictes difícils de resoldre (teràpia de parella), adaptar-se als canvis sense perdre l’equitat…

En definitiva, l’equilibri de poder en una relació no significa que tots dos tinguin exactament la mateixa influència en tot, sinó que existeixi un respecte mutu, oportunitats equitatives i decisions compartides.

Conclusió
En conclusió, l’equilibri de poder en una relació és fonamental per a garantir una convivència sana i satisfactòria per a totes dues parts. La distribució del poder influeix en la presa de decisions, l’autonomia individual i el benestar emocional dels membres de la parella.

Existeixen diferents tipus de relacions de poder: equilibrat, desigual i coercitiu. Mentre que el poder equilibrat afavoreix la comunicació i el respecte mutu, el poder desigual i el coercitiu poden generar conseqüències negatives com a baixa autoestima, conflictes constants i, en els casos més greus, abús emocional o físic.

Els senyals d’un desequilibri de poder inclouen el control excessiu, la manipulació emocional, la falta de respecte i la presa de decisions unilaterals. Aquestes dinàmiques poden afectar no sols la relació en si, sinó també el benestar psicològic, social i econòmic de la persona amb menys poder.

Per a aconseguir una relació de poder equilibrat, és clau fomentar la comunicació assertiva, la presa de decisions compartida, el respecte per la independència de cada persona i una distribució justa de responsabilitats. A més, és important evitar dinàmiques de control i manipulació, establint límits saludables i ajustant constantment la relació als canvis que puguin sorgir amb el temps.
En definitiva, una relació de parella saludable no implica que tots dos tinguin la mateixa influència en tot, sinó que existeixi un respecte mutu, oportunitats equitatives i un balanç de poder que permeti a tots dos sentir-se valorats i escoltats.

Si vostè o algú del seu entono necessita ajuda amb la seva relació de parella, no dubti a sol·licitar una primera visita informativa amb nosaltres, en el Centre de Psicologia CANVIS de Barcelona disposem d’un equip de psicòlegs que poden acompanyar el seu procés.

Bibliografia
Alemany Falcón, J. A., & Llana Biurrun, L. (2013). Les relacions de poder en parelles multiculturals i els seus efectes en el context familiar. IPSE-*ds, 6, 55-67. https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4678982.pdf
Herrera, R. J., & Melo, S. L. (2009). Característiques i dinàmica de l’exercici del poder en una parella durant el desenvolupament de la mediació relacional simbòlica. Universitat del Rosari. https://repository.urosario.edu.co/bitstream/handle/10336/1879/0294741b-5e93-4119-b050-b860dac8dce2.pdf