En les últimes dècades, l’avanç imparable de la tecnologia ha transformat la vida quotidiana, i les famílies no han quedat alienes a aquests canvis. Si bé la tecnologia ha facilitat la comunicació i ha permès noves formes d’interacció, també ha introduït desafiaments significatius per a les relacions familiars.

Els dispositius mòbils, les computadores, i les xarxes socials s’han convertit en elements centrals en la vida dels membres de la família, des dels més joves fins als més adults.

La tecnologia pot ser una eina valuosa per a mantenir-nos connectats i organitzats, no obstant això, també pot interrompre les interaccions cara a cara, alterar el desenvolupament emocional dels nens i crear tensions entre els membres de la família.

Aquest article analitza com els dispositius digitals i les xarxes socials impacten les interaccions familiars, els efectes que tenen sobre els diferents membres de la família, i com es pot trobar un equilibri saludable entre l’ús de la tecnologia i la convivència familiar.

La connexió digital i la comunicació familiar

Un dels majors avanços de la tecnologia és la possibilitat de connectar-nos amb uns altres en temps real, sense importar la distància. En aquest context, les plataformes de missatgeria instantània i les vídeo anomenades han estat essencials per a mantenir les relacions familiars a través de fronteres geogràfiques. Aquest tipus de connectivitat és especialment útil per a famílies amb membres que viuen lluny, ja sigui per treball, estudis o migració. La comunicació per WhatsApp, Zoom o Skype facilita el contacte regular, fent possible veure i parlar amb els sers estimats de forma gairebé immediata.

Per exemple, en famílies que viuen en diferents països, les vídeo anomenades permeten als avis, ties, oncles i altres familiars i/o amics a participar d’esdeveniments importants com a aniversaris o graduacions, la qual cosa ajuda a preservar els llaços o vincles familiars. A més, l’ús de dispositius mòbils facilita l’organització de tasques quotidianes, com coordinar horaris, compartir informació escolar dels nens o fins i tot realitzar compres de manera conjunta.

No obstant això, malgrat els avantatges que ofereix la tecnologia per a la connexió, també presenta desafiaments. Les constants notificacions de dispositius mòbils poden interrompre l’atenció plena durant les interaccions familiars.

En moltes llars i fins i tot en els mateixos restaurants, s’ha tornat comú veure als membres de la família, amics etc., concentrats en els seus telèfons mentre comparteixen el menjar o realitzen activitats conjuntes, la qual cosa pot generar desconnexió emocional i dificultar la creació de records significatius. Segons estudis recents, aquest fenomen pot afectar la qualitat de les relacions, especialment quan es realitzen interaccions superficials en lloc de converses profundes i significatives.

A més, la tecnologia pot dificultar el desenvolupament d’habilitats socials en els nens. Els experts en psicologia infantil han assenyalat que l’excessiva dependència de la tecnologia per a comunicar-se pot disminuir la capacitat dels nens per a interactuar cara a cara i resoldre conflictes sense la mediació d’una pantalla.

Un estudi realitzat per la Universitat d’Harvard, va trobar que les famílies que dediquen temps a activitats sense dispositius, com sopar junts sense telèfons, tenen relacions més fortes i duradores que aquelles on els dispositius són presents en la taula. Aquest tipus d’interaccions més profundes contribueix al benestar emocional i a l’enfortiment dels llaços familiars.

El paper de les xarxes socials en la dinàmica familiar

Les xarxes socials han afegit una nova capa a la forma en què les famílies interactuen. Plataformes com Facebook, Instagram i TikTok permeten als membres de la família compartir moments importants, des de vacances fins a celebracions quotidianes, la qual cosa pot ajudar a generar una sensació de proximitat malgrat la distància. A més, aquestes plataformes poden ser un espai per a mantenir-se al dia amb les activitats d’altres membres de la família, compartir interessos comuns o fins i tot crear grups privats per a esdeveniments familiars.

No obstant això, l’impacte de les xarxes socials no és exclusivament positiu. Les plataformes socials, en promoure la idea de “compartir el millor de les nostres vides”, tendeixen a mostrar sol moments feliços o aspectes de la vida idealitzada, la qual cosa pot generar una percepció distorsionada de la realitat. Les famílies poden sentir-se pressionades a viure segons les expectatives dels altres, la qual cosa pot desencadenar comparacions socials. Aquesta constant exposició a les “vides perfectes” d’uns altres, sense la visibilitat de les seves dificultats, pot generar ansietat, frustració i fins i tot conflictes interns.

Segons un informe de l’Institut de Recerca no Partidista i sense fins de lucre (Pew Research Center) dels Estats Units, el 69% dels adolescents han indicat que les xarxes socials augmenten la pressió social i l’ansietat, especialment quan comparen les seves pròpies vides amb les quals veuen en línia. Aquesta pressió també es reflecteix en les famílies, que poden sentir-se jutjades o insuficients a causa de la constant necessitat de compartir i comparar la seva vida privada (Pew,2018)

A més, les xarxes socials han incrementat la preocupació per la privacitat, especialment en relació amb els joves. Molts adolescents no comprenen completament els riscos de compartir informació personal en línia, la qual cosa pot generar preocupacions per als pares sobre la seguretat i el benestar dels seus fills.

Efectes en els nens i adolescents

L’impacte de la tecnologia en els nens i adolescents és un dels aspectes més crítics en la discussió sobre la dinàmica familiar. A mesura que els nens creixen en un entorn on la tecnologia és present des d’una edat primerenca, es fa necessari avaluar els efectes que l’ús de dispositius digitals i xarxes socials pot tenir en el seu desenvolupament emocional, cognitiu i social.

L’exposició primerenca a pantalles pot interferir en el desenvolupament d’habilitats socials. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els nens menors de dos anys no haurien d’estar exposats a pantalles per més d’una hora al dia, ja que l’excés de temps enfront de dispositius pot afectar el desenvolupament de l’atenció i les habilitats comunicatives.

Per als adolescents, la tecnologia també planteja riscos relacionats amb el ciberassetjament, l’addicció digital i l’exposició a contingut inapropiat. No obstant això, l’ús responsable de la tecnologia també té els seus avantatges, com la millora en habilitats cognitives i l’accés a recursos educatius.

En el cas dels adolescents, l’ús de xarxes socials és un factor important en la construcció de la seva identitat (Regalado,2022). La necessitat de validació a través de “likes” i seguidors pot influir en la seva autoestima, i la cerca constant d’acceptació en línia pot generar problemes de salut mental, com a ansietat o depressió (Manzanero,2022). A més, el temor a perdre’s d’una cosa important (Fear of Missing Out, FOMO) ha augmentat entre els joves a causa de la constant connexió en plataformes socials.

Un estudi publicat per la revista JAMA Pediatrics, va trobar que els adolescents que passen més de tres hores al dia en xarxes socials tenen un major risc d’experimentar símptomes de depressió. Els pares, per tant, han d’estar atents a com els seus fills interactuen en línia i fomentar un ús equilibrat de la tecnologia.

Desafiaments per als pares en l’era digital

La tasca dels pares en l’era digital és complexa, ja que han d’equilibrar l’ús de la tecnologia en la llar i garantir que els seus fills desenvolupin una relació saludable amb ella. Molts pares se senten insegurs sobre com establir límits amb la tecnologia, especialment quan ells mateixos són usuaris freqüents de dispositius. La clau per als pares és no sols educar-se sobre els riscos de la tecnologia, sinó també ser models a seguir quant a l’ús responsable.

El control del temps de pantalla és una de les preocupacions més freqüents entre els pares. No obstant això, imposar restriccions estrictes pot generar conflictes, especialment en l’adolescència, quan els fills busquen major autonomia.

D’altra banda, la falta de supervisió pot donar lloc a conductes problemàtiques, com l’accés a contingut inapropiat o l’aïllament social.

Un estudi realitzat per la Universitat de Washington, va analitzar les regles tecnològiques establertes en 249 famílies dels EUA amb nens de 10 a 17 anys. Les troballes suggereixen que les regles que prohibeixen l’ús de dispositius en contextos específics (com durant els menjars) són més difícils de seguir i fer complir que les regles que prohibeixen l’ús d’unes certes aplicacions o plataformes (com Snapchat). A més, tant pares com fills van coincidir que els pares també haurien de desconnectar-se quan passen temps en família. (Hiniker, 2016)

La importància de l’equilibri i la convivència sense pantalles

Encara que la tecnologia té els seus avantatges, és crucial trobar un equilibri en la llar per a evitar que els dispositius interfereixin en la convivència familiar. La clau està a dedicar temps a activitats que no involucrin pantalles, com a jocs de taula, caminades a l’aire lliure o fins i tot projectes de diversa índole. Aquestes activitats no sols permeten que els membres de la família interactuin cara a cara, sinó que també fomenten la cooperació i el treball en equip.

Els estudis han demostrat que les famílies que passen temps de qualitat juntes, sense la interferència de dispositius, tendeixen a tenir relacions més fortes i satisfactòries. De fet, algunes recerques suggereixen que les famílies que adopten hàbits com “no dispositius durant el sopar” o “una nit sense pantalles” experimenten una major satisfacció en les seves relacions.

Conclusió

L’impacte de la tecnologia en la dinàmica familiar és innegable i multifacètic. Si bé la tecnologia facilita la connexió i l’organització, també pot crear desafiaments significatius, com la disminució de la qualitat del temps en família i l’augment de problemes de salut mental. Per a garantir que la tecnologia sigui una eina positiva en la vida familiar, és fonamental establir un equilibri, promovent l’ús responsable i fomentant interaccions cara a cara.

Si tu o algú del teu entorn necessiten major informació sobre aquest tema, pots sol·licitar una primera sessió informativa en el Centre de Psicologia Canvis de Barcelona. Disposem d’un equip de Psicòlegs que poden ajudar-te.

 Bibliografia

American Academy of Pediatrics. Mitjana and Children. Pediatrics, 2016.

Common Sense Mitjana. The Impact of Digital Devices on Children and Families. 2017. Hiniker, A., Schoenebeck, S. I., & Kientz, J. A. (2016). Not at the Dinner Table:

Parents’ and Children’s Perspectives on Family Technology Rules. En Proceedings of the 19th ACM Conference on Computer-*Supported Cooperative Work & Social Computing (pàg. 1376-1389). ACM.

E., Whaite, E. O., Lin, L., Rosen, D., Colditz, J. B., Radovic, A., & Miller, E. (2017). “Mitjà social Usi and Perceived Social Isolation Among Young Adults in the O.S.” JAMA Pediatrics,
171(3), 278-285. https://doi.org/10.1001/jamapediatrics.2016.4105

Manzanero Díaz, S. (2022). Impacte de les xarxes socials en la salut mental dels adolescents i com afecta a diferents variables psicològiques [Treball de fi de grau, Universitat     Europea  de Madrid]. Titula. https://titula.universidadeuropea.es/handle/20.500.12880/3193

Pew Research Center. (2018). Teens, Mitjà social & Technology 2018. Pew Research Center. Recuperat d’https://www.pewresearch.orgPrimack, B. A., Shensa, A., Sidani, Przybylski, A. K., & Weinstein, E. A. “Ca you connect with em now? How the presence of mobile communication technology influences face-*to-*face conversation quality.” Journal of Social and Personal Relationships, 2013.

Regalado Chamorro, M., Medina Gamero, A., & Tello Cabello, R. (2022). La salut mental en adolescents: Internet, xarxes socials i psicopatologia. Atenció Primària, 54(10), 102256. https://doi.org/10.1016/j.aprim.2022.102256

Rosen, Larry D. The Distracted Mind: Ancient Brains in a High-*Tech World. MIT Press, 2016.

Turkle, Sherry. Alone Together: Why We Expect Habiti from Technology and Less from Each Other. Basic Books, 2011.