Les relacions de parella són fonamentals en la vida de les persones, afectant de manera significativa el seu benestar emocional, físic i psicològic. Una relació que es considera satisfactòria està relacionada amb majors nivells de felicitat i satisfacció en la vida, mentre que una relació plena de conflictes pot generar estrès, ansietat i altres problemes de salut mental. Per això, és crucial entendre els elements que contribueixen a una relació de parella saludable i els reptes que poden sorgir en el seu manteniment.

Avui dia, el concepte de relació de parella ha canviat, incorporant noves dinàmiques i expectatives. La globalització, els canvis en els rols de gènere i l’accés a la informació han transformat la forma en què les persones es relacionen en els seus vincles amorosos. En aquest sentit, és important analitzar els hàbits que afavoreixen l’estabilitat i satisfacció en la parella.

Les relacions de parella són variades i depenen de factors culturals, socials i personals. Aquesta diversitat es manifesta en diferents estructures i dinàmiques relacionals, com les relacions monógamas, poliamorosas i de convivència sense matrimoni formal, entre altres. Cada tipus de relació té les seves pròpies característiques i desafiaments, i és essencial reconèixer i respectar aquestes diferències per a fomentar relacions saludables.

A més, les expectatives i rols dins de la parella poden diferir considerablement segons el context cultural i social. En algunes cultures es posa èmfasis en la interdependència i el compromís col·lectiu, mentre que en unes altres es prioritza la independència i l’autorealització. Aquestes variacions poden influir en com es percep la satisfacció i l’èxit en la relació.

En el camp de la psicologia, s’ha observat que no existeix un únic model de relació que asseguri la felicitat. Més aviat, la clau està en la compatibilitat entre els membres de la parella i la seva habilitat per a conrear hàbits saludables.

Factors que Influeixen en la Dificultat de Relacions Satisfactòries
Hi ha diversos factors que poden complicar la satisfacció en una relació de parella. Alguns dels més comuns són:

  • Falta de comunicació efectiva: Quan no es produeix un intercanvi clar i obert de pensaments i emocions, poden aparèixer malentesos que generen distanciament. La falta de comunicació pot manifestar-se a evitar converses difícils, a interpretar erròniament les paraules de l’altre o a no poder expressar necessitats i expectatives. A llarg termini, això pot portar a ressentiments acumulats i conflictes no resolts que desgasten la relació. És fonamental fomentar una comunicació assertiva, on tots dos membres se sentin assegurances per a compartir els seus pensaments sense por a judicis o represàlies.
  • Estrès i pressions externes: Les relacions es veuen afectades per factors externs com el treball, la família, les responsabilitats econòmiques i els compromisos socials. L’estrès prolongat pot impactar la capacitat de la parella per a connectar-se emocionalment i resoldre problemes de manera efectiva. Per exemple, una persona que enfronta una càrrega laboral excessiva pot sentir-se esgotada i emocionalment distant, la qual cosa la seva parella podria interpretar com a desinterès. És crucial que les parelles aprenguin a identificar les fonts d’estrès i desenvolupin estratègies per a enfrontar-les juntes, ja sigui a través de la planificació d’activitats relaxants, la delegació de responsabilitats o el suport emocional mutu.
  • Expectatives poc realistes: Moltes persones ingressen a una relació amb idees preconcebudes sobre com hauria de ser la seva parella o la dinàmica de la relació, influenciades per la cultura, els mitjans de comunicació o experiències prèvies. Quan la realitat no coincideix amb aquestes expectatives, poden sorgir sentiments d’insatisfacció i frustració. Per exemple, algú que espera que la seva parella sempre estigui disponible i prioritzi la seva relació per sobre de tot pot sentir-se decebut si el seu company té altres responsabilitats o interessos personals. Per a evitar aquest problema, és important establir expectatives realistes i comunicar-les obertament, entenent que cap relació és perfecta i que el creixement mutu implica adaptació i comprensió.
  • Desigualtat en la relació: Les relacions saludables es construeixen sobre l’equitat i el respecte mutu. Quan un dels membres de la parella assumeix una càrrega desproporcionada de responsabilitats, ja sigui en l’àmbit domèstic, financer o emocional, poden sorgir tensions i sentiments d’injustícia. Per exemple, si una persona és l’única encarregada de la cura de la llar i dels fills mentre la seva parella es desentén d’aquestes tasques, pot experimentar esgotament i ressentiment. La solució radica en la distribució equitativa de responsabilitats, en la negociació d’acords justos i en el reconeixement de l’esforç de tots dos.
  • Falta de suport emocional: Un dels aspectes fonamentals d’una relació satisfactòria és la sensació de seguretat i suport emocional. Quan una persona sent que la seva parella no la comprèn, no l’escolta o minimitza les seves emocions, pot generar un distanciament significatiu. La falta de validació emocional pot portar al fet que un dels membres de la parella busqui suport en altres persones, afeblint el vincle entre tots dos. Per a enfortir el suport emocional, és fonamental practicar l’empatia, demostrar interès genuí en els sentiments de l’altre i validar les seves emocions sense jutjar o restar-los importància. Petites accions, com fer preguntes obertes, expressar afecte verbalment i oferir paraules d’alè en moments difícils, poden marcar una gran diferència en la qualitat de la relació.

Hàbits Saludables en la Relació de Pareja
Per a promoure una relació de parella satisfactòria, és essencial conrear hàbits saludables que enforteixin el vincle i millorin la comunicació. Aquests hàbits no sols prevenen conflictes, sinó que també reforcen l’estabilitat emocional i el benestar mutu. Alguns d’aquests hàbits inclouen:

  1. Comunicació oberta i honesta: Compartir pensaments, sentiments i preocupacions de manera sincera i respectuosa enforteix la confiança i prevé malentesos. A més, practicar l’escolta activa i evitar la crítica destructiva afavoreix l’enteniment mutu.
  2. Demostracions regulars d’afecte: Gestos quotidians com a abraçades, petons o paraules afectuoses reforcen la connexió emocional i física entre la parella. L’expressió de l’afecte de manera verbal i no verbal ajuda a consolidar la seguretat i la intimitat.
  3. Temps de qualitat junts: Compartir activitats i interessos comuns enforteix la relació i crea records positius. Planificar cites regulars, viatges o fins i tot activitats diàries simples, com cuinar junts, fomenta la proximitat emocional.
  4. Respecte per la individualitat: Reconèixer i valorar les diferències individuals, permetent espais personals i fomentant el creixement individual, és clau per a evitar la dependència emocional. Fomentar l’autonomia en la parella contribueix a una relació més equilibrada.
  5. Gestió constructiva de conflictes: Abordar els desacords de manera calmada i buscar solucions mútuament beneficioses en lloc d’evitar o intensificar els problemes. Aplicar tècniques de resolució de conflictes, com l’ús d’un llenguatge no violent i la negociació, millora la relació.
  6. Suport emocional constant: El suport i comprensió en moments difícils reforça la confiança i el sentit d’equip en la parella. Validar les emocions de l’altre i oferir un espai segur per a compartir preocupacions és essencial per al benestar relacional.
  7. Flexibilitat i adaptabilitat: Estar disposat a adaptar-se als canvis i desafiaments que sorgeixen en la vida compartida és crucial per a la longevitat de la relació. Les parelles resilients són capaces d’enfrontar situacions difícils sense afectar el seu vincle emocional.
  8. Conrear la intimitat física i emocional: Fomentar la intimitat requereix temps, comunicació oberta i disposició per a compartir vulnerabilitats. La connexió física, combinada amb la intimitat emocional, enforteix el llaç afectiu.
  9. Practicar la gratitud i el reconeixement: Expressar agraïment i valorar els esforços de la parella enforteix el vincle afectiu. Petits gestos de reconeixement diari reforcen l’apreciació mútua i la satisfacció en la relació.
  10. Desenvolupament de projectes en conjunt: Planificar metes i projectes compartits, com a viatges, negocis o el creixement familiar, crea un sentit de propòsit comú i reforça el compromís mutu.

Com Millorar els Hàbits Saludables des de la Psicologia
Des de la psicologia, existeixen diverses estratègies per a enfortir els hàbits saludables en la parella:

  • Reestructuració cognitiva: Aquesta tècnica, empleada en la teràpia cognitiu-conductual, ajuda a identificar pensaments negatius o irracionals sobre la relació i a substituir-los per interpretacions més realistes i positives. Per exemple, si un dels membres de la parella sol pensar “la meva parella ja no m’estima perquè no em va enviar un missatge avui”, la reestructuració cognitiva permet qüestionar aquesta creença i considerar alternatives més saludables, com “potser va tenir un dia ocupat i això no significa que el seu amor hagi canviat”. Modificar aquests patrons de pensament pot disminuir l’ansietat, millorar la comunicació i augmentar la satisfacció en la relació.
  • Pràctiques de regulació emocional: L’habilitat per a manejar emocions intenses és essencial per a evitar conflictes destructius. Tècniques com la respiració diafragmàtica, la meditació guiada i l’escriptura emocional ajuden les persones a processar els seus sentiments abans de reaccionar de manera impulsiva. Per exemple, algú que se sent frustrat després d’una discussió pot escriure en un diari sobre les seves emocions abans de tornar a parlar amb la seva parella. Això facilita una comunicació més clara i redueix la probabilitat que les emocions negatives dominin la interacció.
  • Reforç de la connexió emocional: Amb el temps, les parelles poden caure en la rutina i descurar els petits gestos que reforcen el vincle afectiu. Per a evitar això, es recomana realitzar exercicis com el “diari de parella”, en el qual tots dos membres escriuen una cosa positiva sobre l’altre cada dia. A més, compartir experiències noves junts, com aprendre un nou hobby, viatjar a un lloc desconegut o simplement sorprendre amb detalls inesperats, ajuda a mantenir l’emoció i la connexió emocional.
  • Treball en valors compartits: Els valors personals influeixen en la forma en què una persona experimenta la relació. Quan els valors fonamentals de la parella no estan alineats, poden sorgir conflictes recurrents. És útil que tots dos reflexionin i dialoguin sobre les seves prioritats en la vida, com la família, la carrera professional, l’espiritualitat o l’estil de vida. Definir metes compartides en funció d’aquests valors enforteix el sentit d’unitat i propòsit dins de la relació.
  • Teràpia basada en la compassió: L’autocompassió i la compassió cap a la parella són elements clau per a construir una relació resilient. Sovint, les parelles cauen en el parany de la crítica constant, la qual cosa erosiona la confiança i l’afecte. La teràpia basada en la compassió ensenya a desenvolupar una actitud més amable i comprensiva, reduint l’autoexigència i el judici cap a l’altre. Per exemple, en lloc de recriminar a la parella per un error, es fomenta la comprensió i el diàleg obert sobre com millorar en conjunt.
  • Exercicis d’escolta activa: La comunicació efectiva va més enllà de simplement parlar; requereix una escolta atenta i empàtica. L’escolta activa implica validar els sentiments de l’altre, evitar interrupcions i demostrar interès genuí en el que la parella expressa. Una tècnica útil és la “paràfrasi”, en la qual una persona repeteix amb les seves pròpies paraules el que la seva parella ha dit per a assegurar-se que ha entès correctament. Això redueix els malentesos i reforça la sensació de ser escoltat i valorat.
  • Pràctiques d’autoafirmació: La seguretat i el benestar personal tenen un impacte directe en la relació de parella. Les persones que tenen una autoestima saludable són menys propenses a interpretar les accions de la seva parella de manera negativa o a dependre excessivament del reconeixement extern. Practicar afirmacions positives, reconèixer els propis assoliments i establir límits personals són formes efectives d’enfortir l’autoestima. Una persona amb alta autoconfiança és més capaç de brindar amor i suport sense esperar validació constant.
  • Rutines de benestar compartides: El benestar físic i mental influeix en la qualitat de la relació. Realitzar activitats saludables junts, com fer exercici, practicar ioga, sortir a caminar o cuinar menjars nutritius, fomenta hàbits positius i proporciona temps de qualitat en parella. A més, l’activitat física allibera endorfinas, la qual cosa pot reduir l’estrès i augmentar la sensació de felicitat en la relació.

Conclusió
Els hàbits saludables són essencials per a construir relacions de parella satisfactòries. Mitjançant estratègies psicològiques recolzades per l’evidència, es pot millorar la qualitat de la relació i enfortir el vincle emocional. L’adopció d’aquests hàbits i el compromís mutu són fonamentals per a mantenir una relació estable i harmoniosa amb el temps.

El treball en la relació de parella és un procés continu que requereix esforç i dedicació de tots dos. La implementació d’estratègies psicològiques, l’autoconeixement i el creixement personal poden ser eines valuoses per a desenvolupar i mantenir relacions satisfactòries al llarg del temps.

Si tu o algú del teu entorn necessita major informació sobre aquest tema pots sol·licitar una primera sessió informativa en el Centre de Psicologia CANVIS de Barcelona. Disposem d’un equip de psicòlegs que poden ajudar-te.

Referències Bibliogràfiques
Fincham, F. D., & Bradbury, T. N. (1987). The assessment of marital quality: A reevaluation.
Psychological Reports, 61(2), 527-534. https://doi.org/10.2466/pr0.1987.61.2.527
Gottman, J. M., & Silver, N. (2014). The seven principles for making marriage work: A practical guide from the country’s foremost relationship expert. Harmony Books. https://books.google.es/books?hl=ca&lr=&id=esubbqaaqbaj
Smith, R., & Jones, K. (2020). Communication patterns and relationship satisfaction: A meta-analytic review. New Journal of Psychology Research, 5(2), 69-85.
https://njpsyresearch.com/ojs3/index.php/njopr/article/view/69
Johnson, S. M. (2021). The role of emotional connection in long-*term relationship satisfaction: An attachment perspective. Revista Colombiana de Psicologia, 30(1), 10-25.http://www.scielo.org.co/scielo.php?pid=s0124-01372021000100001&script=sci_arttext
Halford, W. K. (2023). Marriage and relationship education: What works and how to provide it. Guilford Press. https://books.google.es/books?hl=ca&lr=&id=eg_jeaaaqbaj