El retard maduratiu (RM) implica un ritme de desenvolupament més lent en àrees com la motricitat, la comunicació, la cognició, la socialització i les activitats de la vida diària. Entre les seves causes destaquen factors genètics, complicacions perinatals, ambientals o desconeguts. La detecció precoç resulta fonamental per a aplicar estratègies d’intervenció eficaces que afavoreixin el desenvolupament integral del nen i previnguin dificultats futures. L’article analitza símptomes d’alerta, models d’intervenció com GAME i NDT, i destaca la importància de la participació familiar i del treball interdisciplinari. Es conclou que una intervenció primerenca i adaptada pot millorar significativament el pronòstic dels nens amb RM.

El desenvolupament infantil és un procés complex i únic per a cada nen. No obstant això, a vegades, alguns petits presenten un ritme de maduració més lent en comparació amb els seus parells, la qual cosa es coneix com a retard maduratiu. Aquest terme s’utilitza quan un nen no aconsegueix les fites del desenvolupament esperats per a la seva edat en àrees com el llenguatge, la motricitat, la socialització i les habilitats cognitives.

Causes del Retard Maduratiu

Les causes del retard maduratiu poden ser diverses i, en molts casos, multifactorials:

  • Factors Genètics: Algunes condicions hereditàries, com la síndrome de Down o la síndrome de X fràgil, poden influir en el desenvolupament del nen.
  • Complicacions Perinatals: Problemes durant l’embaràs o el part, com la prematuritat o infeccions, poden afectar el desenvolupament neurològic del nen.
  • Factors Ambientals: La falta d’estimulació adequada, desnutrició o condicions socioeconòmiques desfavorables poden contribuir a un desenvolupament més lent.
  • Causes Desconegudes: En alguns casos, no s’identifica una causa específica per al retard maduratiu.

Estudis recents suggereixen que una combinació de factors biològics, ambientals i del sistema de salut pot condicionar significativament el desenvolupament infantil. Per exemple, en una revisió realitzada a Singapur, es va trobar que una intervenció primerenca estructurada té un impacte positiu sobre el desenvolupament cognitiu i adaptatiu de nens amb retard maduratiu, especialment quan s’inicia abans dels tres anys.

Símptomes i Senyals d’Alerta

És fonamental que pares i educadors estiguin atents a possibles signes que puguin indicar un retard en el desenvolupament. Els símptomes del retard maduratiu (RM) poden variar segons l’edat i la gravetat del cas, però solen implicar un retard d’almenys un 25% respecte al desenvolupament esperat en una o més àrees: motricitat global i fina, cognitiva, sensorial, comunicativa, social i activitats de la vida diària (Gündoğmuş, Bumin, & Yalçın, 2024).

Motricitat: Els nens amb RM solen mostrar dificultats en:

  • Motricitat global: dificultats per a caminar, córrer, saltar o pujar escales. Aquests retards poden mesurar-se amb proves estandarditzades com la Bayley Scales of Infant Development-II Motor Scale (BSID-II) o la Peabody Developmental Motor Scales, 2a edició (PDMS-2) (Bayley, 1993. En un estudi comparatiu, es va evidenciar que tant els nens amb trastorn de l’espectre autista (TEA) com aquells amb RM sense TEA presentaven retards motors significatius, amb diferències clares respecte als nens amb desenvolupament típic (Provost, Lopez, & Heimerl, 2007).
  • Motricitat fina: problemes per a agarrar objectes petits, manipular joguines o utilitzar utensilis.

Comunicació

Els retards en la comunicació inclouen:

  • Falta de balboteig, gestos o paraules simples després dels 12
  • Dificultats per a seguir instruccions senzilles o expressar necessitats bàsiques.
  • Absència de jocs simbòlics (per exemple, donar menjar a una nina).

Aproximadament entre el 5% i el 12% dels nens presenten problemes de desenvolupament del llenguatge en la primera infància (Gündoğmuş et al., 2024).

Cognició

La disfunció cognitiva pot manifestar-se en problemes d’atenció, resolució de problemes o memòria. Es calcula que prop del 14,3% dels nens de 2 anys presenten disfunció cognitiva (Gündoğmuş et al., 2024).

Desenvolupament sensorial

Els nens amb RM poden tenir alteracions en el processament sensorial: hipersensibilitat a sons o textures, o una resposta limitada a estímuls ambientals. Aquestes alteracions poden identificar-se mitjançant el Infant/*Toddler Sensory Profile 2 (ITSP-2).

Interacció social

Poden aparèixer dificultats per a:

  • Mantenir contacte
  • Compartir
  • Mostrar afecte o interès pels altres.

Activitats de la vida diària

Alguns nens no poden fer tasques pròpies de la seva edat com vestir-se, alimentar-se o usar el bany.

Risc de problemes de conducta

Els nens amb RM tenen un major risc de presentar problemes socials i emocionals (Gündoğmuş et al., 2024).

Prevalença alarmant

Segons Brian et al. (2019), el 77% dels nens de 3 a 6 anys als Estats Units es trobaven per sota del percentil 25 en competències motores, una dada que suggereix un descens secular preocupant del desenvolupament motor infantil.

Importància de la Detecció Precoç

Identificar primerencament un possible retard maduratiu és essencial per a implementar intervencions efectives. Una avaluació oportuna permet dissenyar programes d’estimulació adaptats a les necessitats específiques del nen, facilitant així el seu desenvolupament i potenciant les seves habilitats.

En un estudi longitudinal amb nens nord-americans, es va destacar que els indicadors conductuals i socials observables durant els primers anys poden servir com a predictors fiables de retards en el desenvolupament, fins i tot abans que aquests es manifestin de manera evident.

Estratègies d’Intervenció

L’abordatge del retard maduratiu ha de ser integral i personalitzat, considerant les particularitats de cada nen. Una intervenció precoç, intensiva i adaptada pot millorar substancialment el desenvolupament dels nens amb RM. Les intervencions més efectives són aquelles de caràcter holístic, que inclouen habilitats motores, cognitives i sensorials (Gündoğmuş et al., 2024).

La intervenció precoç és considerada de vital importància per a nens amb Retard Maduratiu (RM) o Retard en el Desenvolupament (DD, sigles en anglès) per diverses raons:

  • Millora dels resultats del desenvolupament: Abordar els retards del desenvolupament de manera primerenca millora significativament els resultats en salut, benestar i adquisició d’habilitats emergents.
  • Prevenció de problemes futurs: Els nens amb DD persistent tenen major risc de dificultats d’aprenentatge, problemes de conducta i trastorns funcionals a llarg termini. La intervenció primerenca pot mitigar aquestes
  • Suport a diverses àrees del desenvolupament: Encara que tradicionalment els programes s’enfoquen en la motricitat, és fonamental incloure components sensorials i cognitius. L’evidència mostra que intervencions multicomponent milloren significativament múltiples dominis del desenvolupament (Gündoğmuş et al., 2024).
  • Remediació del DD: S’ha demostrat que el retard motor pot abordar-se eficaçment mitjançant currículums estructurats i diaris impartits per professionals formats.
  • Suport a factors de risc diversos: El DD pot afectar nens de qualsevol sexe, raça, estatus socioeconòmic o índex de massa corporal, per la qual cosa és essencial garantir l’accés universal a serveis d’intervenció precoç (Brian et al., 2019).
  • Importància en el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA): Atès que molts nens amb TEA presenten retards motors, la detecció i abordatge primerenc de la funció motora és clau (Provost et al., 2007).

MODELS D’INTERVENCIÓ

Model GAME (Goal Activity and Motor Enrichment)

Aquest model combina:

  • Entrenament motor intensiu enfocat en objectius
  • Educació parental
  • Enriquiment ambiental

S’ha aplicat amb èxit en nens amb RM, millorant significativament totes les àrees del desenvolupament (Bayley III, ASQ, ITSP-2, PICCOLO) (Gündoğmuş et al., 2024).

NDT (Teràpia Neurodesarrollamental): Se centra en millorar el control postural i els patrons de moviment funcionals mitjançant la facilitació de moviments adequats i la inhibició d’aquells anòmals. Aquest model treballa a través de la interacció entre el terapeuta i el nen, guiant el cos del menor per a fomentar respostes motores més eficients. L’objectiu és augmentar la independència en activitats diàries, millorar la mobilitat i facilitar la participació activa del nen en el seu entorn.

Encara que és àmpliament utilitzada, la seva eficàcia pot augmentar quan es combina amb altres enfocaments com el model GAME o programes domiciliaris.

SPEEDI i IBAIP

Aquests enfocaments també prioritzen l’educació parental i l’enriquiment ambiental, amb bons resultats en la millora de la funcionalitat global dels nens.

ACTIVITATS ESPECÍFIQUES

  • Integració Sensorial (ASI): Dirigida a hipersensibilitats i hiposensibilidades. Millora l’autoregulació emocional i la participació en activitats diàries (Ayres & Robbins, 2005).
  • Activitats cognitives: Com a jocs de memòria, classificació d’objectes i resolució de problemes. Estudis han demostrat millores en l’atenció i la planificació motora (Gündoğmuş et al., 2024).
  • Entrenament motor: Enfocat en objectius concrets establerts juntament amb les
  • Educació parental: Fonamental per a millorar les interaccions entre pares i fills i assegurar la continuïtat de la intervenció en la llar. El model PICCOLO permet monitorar aquestes interaccions amb gran fiabilitat.
  • Programes combinats clínic-domiciliaris: Són més efectius que els programes exclusivament domiciliaris, especialment quan hi ha un seguiment professional.

FACTORS PROTECTORS

  • Inici precoç de la intervenció
  • Compromís familiar
  • Accés a serveis especialitzats
  • Entorn enriquit i estimulador

L’estudi de Gündoğmuş et al. (2024) va demostrar que la coordinació interdisciplinària millora significativament els resultats en nens amb RM.

A més, segons un estudi de revisió sistemàtica, les intervencions que inclouen múltiples components i que són consistents en el temps tenen majors taxes d’èxit, especialment si s’apliquen en contextos naturals com la llar i l’escola (Larson et al., 2013).

Conclusió

El retard maduratiu representa un desafiament important en l’àmbit del desenvolupament infantil, però també una oportunitat per a intervenir i transformar el pronòstic de molts nens. Tal com s’ha evidenciat al llarg d’aquest treball, les causes del retard maduratiu són diverses i abasten des de factors genètics fins a condicions socioambientales. La complexitat d’aquesta condició exigeix una comprensió profunda i una resposta professional adequada, centrada en la detecció precoç i la intervenció primerenca.

Detectar els senyals d’alerta des dels primers anys de vida permet actuar amb major eficàcia. Les dificultats en la motricitat global i fina, el llenguatge, la cognició, la interacció social i les activitats de la vida diària han de ser identificades amb rigor, utilitzant eines estandarditzades i l’observació clínica. Aquests indicadors, si s’aborden adequadament, permeten orientar programes terapèutics eficaços que contemplin el desenvolupament integral del nen.

Les estratègies d’intervenció precoç han demostrat ser fonamentals. No sols permeten millorar els resultats del desenvolupament en diferents àrees, sinó que també prevenen l’aparició de problemàtiques futures associades a l’aprenentatge, el comportament i la salut mental. Models com GAME, NDT o programes com SPEEDI i IBAIP exemplifiquen com un enfocament centrat en el nen i la seva família, en combinació amb activitats estructurades i contextos enriquits, pot marcar una diferència real en la vida del menor.

És necessari subratllar la importància dels factors protectors, com el compromís familiar, l’accés a serveis especialitzats i la creació d’entorns estimuladors. De la mateixa manera, la participació activa d’un equip interdisciplinari resulta clau per a garantir que totes les necessitats del nen siguin ateses des d’una mirada global.

A més, l’evidència científica més recent, com l’aportada per Gündoğmuş et al. (2024) i Brian et al. (2019), recolza l’efectivitat dels enfocaments integrals i personalitzats. Aquestes recerques coincideixen a destacar que la intervenció precoç no sols afavoreix el desenvolupament infantil, sinó que també millora la qualitat de vida de les famílies i optimitza l’ús dels recursos del sistema de salut i educació.

En definitiva, abordar el retard maduratiu des d’una perspectiva preventiva, multidisciplinària i centrada en el nen no sols és una resposta professionalment responsable, sinó també una aposta per una infància més plena, autònoma i amb majors oportunitats d’integració social. Per això, és essencial continuar promovent la formació de professionals, l’accés equitatiu a serveis de qualitat i la sensibilització de tota la comunitat per a garantir que cap nen quedi enrere en el seu procés de desenvolupament.

Si vostè o algú del seu entorn necessiten major informació sobre aquest tema, pot sol·licitar una primera sessió informativa en el Centre de Psicologia Canvis de Barcelona. Disposem d’un equip de psicòlegs experts que poden ajudar-te si és el cas.

Referències

Ayres, A. J., & Robbins, J. (2005). Sensory integration and the child: Understanding hidden sensory challenges (25th anniversary ed.). Western Psychological Services.

Bayley, N. (1993). Bayley Scales of Infant Development-II: Manual. Psychological Corporation.

Bellman, S., Byrne, O., & Sege, R. (2013). Developmental assessment of children. BMJ, 346, e8687. https://doi.org/10.1136/bmj.e8687

Brian, A., Goodway, J. D., Logan, S. W., & Sutherland, S. (2019). Motor competence levels and developmental delay in early childhood: A multicenter cross-sectional study conducted in the USA. Human Movement Science, 64, 101315. https://doi.org/10.1016/j.humov.2019.101315

Gündoğmuş, F., Bumin, G., & Yalçın, S. (2024). The GAME-*based early intervention program for children with developmental delay improves developmental domains and parent–*child interactions. Research in Developmental Disabilities,   139,https://doi.org/10.1016/j.ridd.2024.104599

Provost, , Lopez, B. R., & Heimerl, S. (2007). A comparison of motor delays in young children: Autism Spectrum Disorder, Developmental Delay, and Developmental Concerns. Journal of Autism and Developmental Disorders, 37(2), 321–328. https://doi.org/10.1007/s10803-006-0170-6