La identitat de gènere és un aspecte fonamental del desenvolupament humà, influenciat per factors biològics, psicològics i socials. En el cas de les persones transgènere, aquest procés pot ser particularment complex, ja que implica una exploració personal profunda i, en molts casos, un procés de transició per a alinear la identitat amb l’expressió de gènere. Comprendre aquest camí des d’una perspectiva psicològica és clau per a brindar suport adequat i fomentar el benestar emocional. En el present article del nostre blog, ens endinsem en l’assumpte de la identitat de gènere i en la seva expressió, de cara a poder comprendre de forma més detallada en què consisteix aquest procés i com podem ajudar a les persones que es troben en aquest.

Què és la identitat de gènere?

La identitat de gènere es refereix a la vivència interna i subjectiva del gènere d’una persona, que pot o no coincidir amb el sexe assignat en néixer, és a dir, amb l’expressió que el nostre cos ofereix sobre aquest assumpte. Amb això, és important entendre el concepte d identitat en si mateixa. La identitat es refereix als aspectes o característiques de les persones que fan que ens puguem diferenciar els uns dels altres, i alhora situar-nos com a part d’un grup que reconeix en nosaltres trets o comportaments de referència i que són comunes entre els nostres iguals. Erikson (1968) va ser un dels primers a abordar el concepte d’identitat, definint-se com la integració de la identitat personal i cultural d’un individu. Des d’aquesta perspectiva, s’entén el desenvolupament de la identitat de les persones com un procés prolongat que comença en la infància, es torna crucial en l’adolescència i continua evolucionant al llarg de la vida.

En el cas de les persones transgènere, la seva identitat de gènere no s’alinea amb les característiques biològiques assignades, la qual cosa pot generar desafiaments emocionals i socials. El procés de construcció de la identitat trans es basa en l’autoexploració, el reconeixement i la validació, tant interna com externa. És un viatge únic per a cada individu, que pot incloure canvis en l’expressió de gènere, en el nom i pronoms, així com intervencions mèdiques o quirúrgiques en alguns casos.

Etapes del procés de creació d’identitat en persones transgènere

El procés de creació i afirmació de la identitat en persones transgènere és un recorregut complex i profundament personal que implica l’exploració, acceptació i expressió de la pròpia identitat de gènere. Aquest procés sol travessar cinc etapes principals, que es descriuen a continuació en el present article:

  • Autoexploració: L’etapa d’autoexploració és fonamental en la formació de la identitat de gènere. Des d’edats primerenques, moltes persones experimenten una sensació d’incongruència entre la seva identitat de gènere i el sexe assignat en néixer. Aquest sentiment, conegut com a disfòria de gènere, pot generar confusió, ansietat i malestar emocional. Alguna persones poden suprimir aquests sentiments a causa de factors socioculturals, mentre que unes altres comencen a explorar-los més obertament. En aquesta etapa, és comuna que les persones trans busquin informació sobre el gènere, interactuin amb comunitats trans i reflexions sobre la seva identitat.
  • Acceptació personal: Acceptar la identitat de gènere pròpia pot ser un desafiament, especialment si existeixen creences internalitzades negatives o por al rebuig social, o si dins de l’entorn de la persona es detecta un rebuig a aquesta situació. Per tant, l’autoacceptació és un procés gradual complex, en el qual la persona reconeix la seva identitat com a vàlida i legítima, deixant enrere la culpa o l’autonegació. En aquest punt, és molt important per al procés d’acceptació de la identitat de gènere trobar suport en els iguals, els quals poden dur a terme un acompanyament òptim i genuí a la persona que es troba immers en aquest procés. D’altra banda, pot ser d’ajuda el fet de disposar d’accés a informació fiable sobre l’assumpte. Amb això, assistir a teràpia psicològica és clau de cara a poder resoldre molts assumptes complexos sobre la identitat de les persones.
  •  Una vegada que la persona ha acceptat la seva identitat i ha estat capaç de tornar a situar-la en si mateixa, és comuna que en aquest punt s’explori la seva expressió de gènere. l’expressió de gènere és coneguda com la forma en què una persona comunica i manifesta la seva identitat de gènere a través d’aspectes externs i comportaments socialment interpretables. Això pot incloure la manera de vestir, el pentinat, els gestos, la postura, el to de veu, els accessoris i altres elements culturals que solen associar-se amb el masculí, femení o una combinació de tots dos modificant la seva vestimenta, comportament o llenguatge corporal per a reflectir la seva identitat de manera més autèntica. És important destacar que l’expressió de gènere no sempre coincideix amb el gènere assignat en néixer o amb la identitat de gènere de la persona. Com a exemple, podem trobar una persona que s’identifica com a dona i pot preferir roba tradicionalment associada amb el gènere masculí, o per contra, podem trobar amb una persona no binària que opti per una expressió andrògina, combinant tant elements masculins com femenins. Per tant, és clau entendre que l’expressió de gènere és diversa i personal, per la qual cosa no existeix una única forma “correcta” d’expressar el gènere. Cadascun de nosaltres té la llibertat de poder presentar-se al món d’una forma autèntica segons com se senti mes còmoda. Per això, l’expressió de gènere no determina l’orientació sexual de les persones, és a dir, no està relacionat amb el gènere del qual se sent atreta/o/e. A més, és curiós considerar com el que en aquest moment es contempla dins del concepte masculí o més propi del femení va canviant segons les diferents cultures o amb el pas del temps. És important destacar que l’expressió de gènere és una part fonamental de la individualitat i del dret a l’autodeterminació de les persones.

Transició social i/o mèdica

Com hem vingut anunciant, la transició de gènere és un procés profundament personal que varia d’una persona a una altra. No existeix un únic camí ni una forma correcta de transitar la identitat de gènere, ja que cada individu té necessitats, circumstàncies i desitjos distints.

Respecte a la transició social, es refereix als canvis que a nivell social són notables. Aquest procés és el primer, i en moltes ocasions l’únic pas que es pren en el procés de les persones transgènere. La transició social pot incloure el canvi de nom i pronoms amb els quals les persones s’identifiquen, modificacions en la forma d’expressió de gènere i informar l’entorn, com a família, amics, companys de treball o d’estudi, sobre la seva identitat de gènere. Aquesta part és fonamental per a poder aconseguir el benestar emocional de moltes persones trans, ja que els permet començar a veure resultats sobre la seva identitat, sense necessitat d’intervencions mèdiques. Sense embrago, tot aquest procés presenta nombrosos desafiaments a nivell social, com la falta d’acceptació en uns certs entorns, la discriminació o la por al rebuig per aquestes circumstàncies. Per a això, és vital comptar amb xarxes de suport i espais segurs on trobin el lloc on poder expressar-se lliurement.

Respecte a la transició mèdica, es refereix als diferents procediments quirúrgics als quals algunes persones trans poden accedir amb l’objectiu de canviar la seva imatge física i alinear a la seva identitat de gènere. Algunes de les opcions disponibles mes comunes són:

  • Teràpia hormonal: ús d’hormones (estrògens, testosterona o blocadors hormonals) per a desenvolupar característiques físiques més concordes amb la identitat de gènere.
  • Cirurgies d’afirmació de gènere: procediments quirúrgics com la mastectomia (cirurgia de pit), feminització facial, cirurgia de reassignació genital, entre altres.
  • Tractaments complementaris: com a teràpia vocal, depilació làser o empelts capil·lars, depenent de les necessitats individuals de cadascuna de les persones.

És important assenyalar que no totes les persones trans desitgen o poden accedir a una transició mèdica com desitjarien. Factors com la disponibilitat de serveis mèdics públics, el cost d’aquests serveis en la medicina privada, la situació legal al seu país respecte a l’assumpte de transicionar de gènere o simplement la preferència personal poden influir en aquesta decisió de forma completament diferent.

Cal assenyalar que cada procés de transició és vàlid, és a dir, no hi ha un requisit únic per a validar la identitat trans. Algunes persones trans se senten completes només amb la transició social, mentre que unes altres busquen intervencions mèdiques que puguin fer que es vegi d’una forma més alineada l’expressió de gènere amb la seva identitat. Cap d’aquestes experiències és més vàlida que l’altra, aquesta afirmació és clau de cara a respectar a cadascuna de les persones que ens envolten.

És essencial reconèixer i respectar la diversitat dins de la comunitat trans. La identitat de gènere no està determinada per l’aparença física, les modificacions mèdiques, intervencions quirúrgiques o l’aprovació externa, sinó per la vivència personal i el dret a ser reconegut com realment s’és.

El rol de la salut mental i el suport en el procés d’identitat

La transició de gènere, tal com hem vingut comentant en el blog, és un procés complex que pot generar una varietat de reaccions psicològiques en les persones trans. A nivell clínic, s’observa una major prevalença de símptomes d’ansietat i depressió, moltes vegades vinculats a la disfòria de gènere, l’estrès de minoria i la discriminació estructural. Les principals simptomatologies presents en el procés es presenten en la següent taula:

  • Disfòria de gènere: pot manifestar-se com un profund malestar psicològic a causa de la incongruència entre la identitat de gènere i les característiques sexuals assignades en néixer. S’associa amb símptomes depressius, ansietat, aïllament social i, en casos severs, ideació suïcida.
  • Trastorns d’ansietat: l’exposició a entorns hostils, la por al rebuig social o familiar i la incertesa sobre el procés de transició poden contribuir a trastorns d’ansietat generalitzada, atacs de pànic i fòbies socials.
  • Depressió i símptomes afectius: la discriminació, l’estigma i la falta de suport social poden generar sentiments de desesperança, baixa autoestima i anhedonia. En poblacions trans, la taxi de depressió major és significativament més alta que en la població cisgénero.
  • Estrès posttraumàtic (TEPT) i trauma complex: les persones poden estar exposades a experiències de violència física, emocional o sexual, la qual cosa incrementa el risc de desenvolupar TEPT o símptomes de trauma complex.

Amb tot això, comptar amb suport psicològic i xarxes de suport segures pot marcar una gran diferència en el seu benestar. Des de la teràpia, és fonamental acompanyar a les persones trans des d’un enfocament afirmatiu, validant la seva identitat sense imposar expectatives ni judicis. Brindar eines per a afrontar els desafiaments emocionals i socials que puguin sorgir és clau per a ajudar-los a viure la seva identitat amb major seguretat i plenitud.

Integració i construcció d’una identitat positiva. Factors que influeixen en el procés

Una vegada completades les etapes anteriors exposades, moltes persones trans experimenten un sentit d’estabilitat i autenticitat sense precedents en la seva història vital. La integració de la identitat trans en la vida quotidiana permet construir una autoestima saludable i relacions interpersonals satisfactòries. No obstant això, aquest procés no és lineal. Al llarg del temps, poden sorgir desafiaments relacionats amb la discriminació, l’acceptació social o l’autoimatge, sobretot sobrevinguts d’agressions o comentaris externs sobre la seva identitat de gènere.

Respecte als factors que mantenen una influència significativa en el procés de creació d’identitat en les persones transgènere, es concentren en aspectes psicològics, socials, culturals, mèdics i biològics. En primer lloc, a nivell psicològic, l’autoestima, la resiliència i la regulació emocional juguen un paper clau en la construcció de la identitat trans. Les persones que han crescut en entorns que reprimeixen l’expressió de gènere poden desenvolupar inseguretats i fins i tot simptomatologia ansiosa o d’alta gravetat. Respecte als factors socials, l’acceptació familiar influeix directament en l’experiència de la creació d’identitat de gènere. En societats amb major obertura cap a la diversitat de gènere, el procés pot ser més segur i afirmatiu. En canvi, en entorns hostils, la discriminació i l’estigma poden generar barreres significatives que afectin la salut de les persones transgènere. En relació als factors mèdics i biològics, l’accés als tractaments mèdics destinats a la transició de gènere pot ser limitat per qüestions econòmiques, polítiques o de salut. És fonamental que els sistemes de salut proporcionin opcions accessibles i segures per a aquelles persones que desitgen realitzar modificacions físiques en la seva transició.

Com pot ajudar-me la teràpia en el meu procés de creació d’identitat sent persona transgènere?

La teràpia psicològica pot ser un recurs adequat per a l’acompanyament del procés de construcció d’identitat en persones transgènere. Alguns dels beneficis inclouen:

  • Validació emocional i reducció de l’estrès associat a la disfòria de gènere.
  • Desenvolupament d’estratègies per a afrontar la discriminació i el rebuig social.
  • Millora de l’autoestima i construcció d’una identitat positiva.
  • Acompanyament en la presa de decisions sobre la transició social o metgessa.
  • Suport en la gestió de relacions familiars i socials.

El camí cap a l’autenticitat pot ser desafiadora, però no has de recórrer-ho només/a/e. La teràpia pot brindar-te eines per a enfortir la teva identitat, afrontar desafiaments i construir una vida plena i autèntica. Des de Canvis, podem ajudar-te en tot aquest procés si asi ho desitges.
Recorda: la teva identitat és vàlida i mereixes viure amb respecte, dignitat i felicitat. Atreveix-te a fer el primer pas cap al benestar emocional i l’autoacceptació!

Referències
Godoy, G. C. (2015). La Llei d’Identitat de Gènere i la construcció d’identitats trans. Quaderns de Psicologia, 17(3). https://doi.org/10.5565/rev/qpsicologia.1288
Terán Cruz, M. (2021). Autoconcepte en persones trans al llarg de procés d’afirmació de gènere [Treball de fi de màster, Universitat d’Oviedo]. Repositori Institucional de la Universitat d’Oviedo. http://hdl.handle.net/10651/60272
Chávez Turello, A. L., & Arce Rudón, E. (2022). Identitat trans-formativa. El cas d’un adolescent transgènere i TEA, des de l’abordatge terapèutic de la Teràpia Alfa. Revista d’Estudis Socioeducatius. ReSed, 1(10). Recuperat d’https://revistas.uca.es/index.php/resed/article/view/8619