El dol és definit com un procés pel qual les persones responen davant una pèrdua d’una relació pròxima, sent aquest procés entès com la reacció emocional que sorgeix en l’individu després d’una pèrdua. (Neimeyer, 2007). Aquest procés és considerat una resposta emocional normal davant una pèrdua, la intensitat de la qual depèn de nombrosos factors personals i ambientals. Entre ells cal destacar les circumstàncies que van precedir a la pèrdua, la inclinació de la persona malalta amb el mort i els trets de personalitat que manifesti l’individu (Echeburúa i Herrán, 2007). En aquest capitulo del blog, conceptualitzem el suïcidi i el dol, abordant el dol per suïcidi intra.

Suïcidi
El suïcidi és considerat un fenomen universal present des dels inicis de la història de l’ésser humà, manifest en diferents cultures i èpoques. (Montalbán, 1998). S’estima que cada any 800.000 persones es lleven la vida en el món i almenys 16.000.000 persones ho intenten. Això significa que en el món cada 40 segons, algú decideix suïcidar-se. El nombre de suïcidis l’any 2020 només a Espanya va ser de 3.941, passant així a ser la primera causa de mort externa al nostre país. De mitjana se suïciden a Espanya 11 persones al dia. En concret l’any 2020 el nombre de defuncions per suïcidi va augmentar en 270 persones, la qual cosa implica un 7,4% més que l’any 2019. D’aquesta manera l’any 2020 ha estat en el qual s’han registrat més morts per suïcidi de la història d’Espanya des de 1906. (Defuncions segons causa de mort, 2021)

Durant tota la història del suïcidi i llegint a diferents autors, podem comprovar com des de fa molts segles el suïcidi ha estat condemnat. Des de la sociologia, s’explica el suïcidi sobre la base de la taxa de suïcidis de les diferents societats donada per diferents variables, així i tot, no li dona sentit per què aquestes variables afecten més uns individus que a uns altres. Per part seva, la perspectiva psiquiàtrica, aborda el suïcidi des de l’àmbit més individual de les persones, deixant sense explicació per quin solo alguns malalts mentals arriben a consumar el suïcidi. Finalment, des de l’orientació psicològica, són considerades variables psicològiques importants per a la prevenció i el tractament de les conductes autodestructives. No obstant això, aquesta perspectiva tampoc deixa clar per quins subjectes amb característiques psicològiques semblants consumen el suïcido i altres no presenten cap intenció de dur a terme algun acte autodestructiu. (Gallego, 1983)

Els factors precipitantes al suïcidi són entesos com a circumstàncies o situacions que són probables que succeeixin de manera prèvia al suïcidi i que mantenen amb l’acte suïcida una possible relació causal. Entre aquestes destaquen els problemes socioeconòmics i professionals, malalties físiques i mentals, conflictes interpersonals, pèrdua de cònjuge, disgustos familiars, separacions i dissolucions del nucli familiar (Montalbán, 1998).

El suïcidi d’un ser estimat és una de les experiències més devastadores que una família pot enfrontar. Quan la defunció ocorre dins del nucli familiar i es dona per aquest motiu, els sentiments de dolor, culpa i confusió dins de la família augmenten significativament, complicant el procés d’elaboració de dol.

El dol
El dol és el procés natural d’adaptació emocional, cognitiva i física davant una pèrdua significativa. Worden (2013) classifica les conductes normals i típiques d’un dol natural, dividint-les en quatre categories: sentiments, sensacions físiques, cognicions i conductes.

Sensacions físiques:

  • Buit en l’estómac
  • Opressió en el pit
  • Opressió en la gola
  • Hipersensibilitat al soroll
  • Sensació de despersonalització
  • Falta d’aire
  • Feblesa muscular
  • Falta d’energia
  • Sequedat bucal

Sentiments:

  • Tristesa
  • Empipament
  • Culpa i autoretregui
  • Ansietat
  • Fatiga
  • Soletat
  • Shock
  • Impotència
  • Anhel
  • Emancipació
  • Alleujament
  • Insensibilitat

Cognicions:

  • Incredulitat
  • Confusió
  • Preocupació
  • Sentit de presència
  • Al·lucinacions

Conductes:

  • Trastorns del son
  • Trastorns alimentaris
  • Conducta distreta
  • Aïllament social
  • Somiar amb el mort
  • Evitar recordatoris del mort
  • Buscar i cridar en veu alta
  • Sospirar
  • Hiperactivitat desassossegada
  • Plorar
  • Visitar lloc o portar objectes que li recorden al mort
  • Atresorar objectes pertanyents al mort

És necessari comprendre que segons la posició en la qual es trobin les persones respecte al concepte de mort, el dol per aquesta pèrdua serà més o menys complicat. És a dir, depèn de com s’accepti la mort i com s’entengui la mateixa, el procés de dol de la persona malalta serà diferent. En l’actualitat, la nostra societat no experimenta la mort com una etapa més de la vida, sinó viu la mort com un succés horrible i del qual ningú parla, la qual cosa genera actituds d’ocultació sobre el procés del dol. En l’antiguitat, les persones morien a les seves cases, sent conscients del que estaven experimentant, envoltades per la seva família i amics més pròxims. Actualment, la manera de morir és diferent, on la majoria de les persones prefereixen morir sense ser conscients d’això (Cabodevilla, 2007)

El dol que genera una mort per suïcido és de manera qualitativa molt més diferent que la resta de tipus de dols, sent un dels més difícils d’afrontar. (Acinas, 2014). La mort d’un ser estimat ocasiona en les persones pròximes un sofriment fort a molts nivells. Les persones que passen per un procés de dol per suïcidi es troben esgotades pel fet de no comprendre l’ocorregut, se senten culpables per no haver-se donat compte de la situació que vivia la persona que volien i per no haver-li parat els peus a temps. Així mateix, aquest tipus de mort no dona lloc a un tancament de la relació, un comiat, ni a resoldre algun conflicte pendent, la qual cosa fa que aquest procés de dol es compliqui i intensifiqui. La profunditat de l’acte de suïcidi sotmet al cercle de persones pròxim a l’individu suïcida a viure reaccions emocionals d’alta intensitat, que ocasionen estats de xoc, atordiment i desconcert. Viuen a partir d’aquest succés en una cerca constant d’una explicació racional a l’ocorregut, la qual en la majoria dels casos mai arriba i fa que la desesperació i el dolor augmentin (Soro, 2019)

Quan la causa de la mort és el suïcidi, el procés de dol com hem esmentat pot tornar-se més complex. Existeixen diverses raons per a això:

  • Culpa i acte-retregui: Els familiars poden preguntar-se si podrien haver evitat la tragèdia. Pensaments com “si hagués prestat més atenció” o “deguí haver fet alguna cosa” són freqüents i poden obstaculitzar el procés de sanació.
  • Estigma social: Encara persisteixen prejudicis i tabús entorn del suïcidi, la qual cosa pot fer que els malalts se sentin aïllats o incompresos. En algunes cultures, parlar de suïcidi continua sent un tema prohibit, la qual cosa incrementa la dificultat de processar la pèrdua.
  • Impacte en la dinàmica familiar: La pèrdua pot generar tensions, canvis en els rols familiars i dificultats en la comunicació. Alguns membres poden sentir-se distants, mentre que uns altres busquen major proximitat.
  • Dubtes i incertesa: Moltes preguntes poden quedar sense resposta, augmentant el sofriment emocional. El desconeixement dels motius o la impossibilitat de comprendre la decisió del ser estimat poden fer que el dol es prolongui més de l’habitual.

Etapes de dol per suïcido en la família

El model de les cinc etapes del dol d’Elisabeth Kübler-*Ross és sovint citat, però en casos de suïcidi intrafamiliar, aquestes etapes poden presentar-se de manera més intensa o desordenada:

  • Negació: Al principi, pot ser difícil acceptar que la pèrdua ha ocorregut. Es poden experimentar sentiments d’irrealitat o esperar que la persona torni.
  • Ira: Sentiments d’enuig cap a la persona morta, cap a un mateix o fins i tot cap al sistema de salut. Es poden presentar pensaments com “Per què ho va fer?” o “Per què no ens va avisar?”.
  • Negociació: Pensaments del tipus “si hagués fet això diferent…” són comuns. Els familiars poden buscar explicacions o maneres de revertir el succeït en la seva imaginació.
  • Depressió: Una tristesa profunda acompanyada de sensació de buit i desesperança. És en aquesta etapa on poden aparèixer símptomes de depressió clínica, la qual cosa pot requerir intervenció professional.
  • Acceptació: No significa oblidar, sinó trobar maneres de seguir endavant amb la pèrdua integrada en la vida. En aquesta fase, la persona comença a recordar al mort amb amor en lloc d’amb un dolor insuportable.

Cal esmentar que no tots els malalts travessen aquestes etapes de la mateixa manera ni en el mateix ordre. Algunes persones poden romandre més temps en una etapa o tornar a una altra en diferents moments.

Reaccions emocionals comunes

Els dols per suïcidi en famílies comparteixen les característiques pròpies d’un dol amb altres circumstàncies de mort, no obstant això, la intensitat i la magnificació és pròpia de les famílies que estan passant per aquest procés. A més, autors afirmen que aquest tipus de dols augmenta el risc de ser un dol complicat i per això mateix, és un procés que demanda un suport major (Tal Young et al., 2012). Així mateix, l’impacte que produeix el suïcidi en la família pot generar una gran repercussió en la salut mental d’aquesta, arribant a produir alteracions mentals i dificultats interpersonals (Kawano, 2011).

En el pla social l’estigma existent relacionat amb el suïcidi fa que sigui una tasca difícil expressar les reaccions pròpies al suïcidi d’un familiar. Les famílies que han sofert un període de dol per suïcidi d’un membre són sentenciades per això, rebent notablement un menor suport social. Aquest fet genera dins del sistema sentiments de vergonya en parlar sobre l’acte suïcida i les respostes emocionals a aquest. Tot això es dona a causa de les creences de la família d’estar sent jutjats i incompresos per la resta (Victoria & Pérez, 2012). En la mateixa línia dels sentiments de vergonya i culpabilitat per l’ocorregut, apareixen sentiments d’angoixa relacionats amb el fracàs del rol dels membres de la família, aquest sentiment presenta una alta incidència en els pares i mares del suïcida. (Victoria & Pérez, 2012)

Factors de risc i de protecció

Alguns factors poden complicar el dol com a antecedents de malalties mentals en la família, falta de suport social o una relació conflictiva amb la persona morta. No obstant això, també existeixen factors que poden facilitar l’adaptació i la correcta elaboració del procés de dol.

  • Accés a xarxes de suport: Família, amics, grups d’ajuda i professionals de la salut mental poden marcar una gran diferència.
  • Teràpia psicològica: Especialment amb terapeutes especialitzats en dol i trauma, els qui poden brindar eines per a processar la pèrdua.
  • Expressió emocional: Escriure, parlar i compartir sentiments ajuda a processar la pèrdua de manera més saludable.

Estratègies per a Afrontar el Dol

Superar la pèrdua d’un ser estimat per suïcidi no significa oblidar, sinó aprendre a viure amb l’absència. Existeixen diferents eines i estratègies que es poden tenir en compte a l’hora d’afrontar a nivell familiar aquesta situació tan complexa, i que, a més, són importants per a la correcta elaboració del dol.

  • Acceptar els sentiments: Permetre’s sentir tristesa, enuig o confusió sense jutjar-se .En moltes ocasions els sentiments associats a la pèrdua són negats o anul·lats, a causa de la complexitat que comporta acceptar l’ocorregut i analitzar com m’estic sentint amb això.
  • Parlar sobre la pèrdua: No evitar el tema, sinó abordar-lo amb confiança i obertura, deixant sortir les emocions associades a la circumstàncies. És molt comú veure com les persones en dol eviten esmentar la persona morta o recordar assumptes que tinguin a veure amb això, la qual cosa empitjora el procés.
  • Mantenir rutines saludables: En situacions tan complexes, on la càrrega emocional és elevada, és habitual que existeixi una pèrdua d’apetit, disminució d’energia i a més sol venir acompanyat d’alteracions en el cicle somio-vigília. Amb això, és important poder mantenir rutines adequades i saludables en aquests moments.
  • Buscar suport professional: En el context d’una pèrdua molt pròxima per suïcidi, on el dolor de l’absència i de com s’ha donat la situació ens fa sentir-nos impotents, tristes, enfadats, és fàcil que sorgeixin sentiments de desbordament amb l’experiència. És important valorar la situació i demanar ajuda professional és una molt bona opció per a buscar un guia que t’ajudi a portar el procés de la millor forma possible.

Conclusió

El dol per suïcidi intrafamiliar és una experiència dolorosa i complexa, però amb suport adequat, és possible trobar significat i seguir endavant. La comprensió, l’amor i l’acompanyament són fonamentals per als qui travessen aquesta pèrdua. Si tu o algú que coneixes està enfrontant aquest tipus de dol, buscar ajuda és un acte de valentia i un pas crucial cap a la sanació. Des de Canvis, podem ajudar-te a trobar la manera de processar la situació de pèrdua.

Bibliografia

Acinas, P. (2014). Suïcidis: manual de prevenció, intervenció i post intervenció de la conducta suïcida. Fundació Salut Mental Espanya.

Cabodevilla, I. (2007). Les pèrdues i els seus dols. Anals del Sistema Sanitari de Navarra,30. 163-176

Defuncions segons causa de mort. (2021, 10 novembre). Institut Nacional d’Estadística

Echeburúa, E., i Herrán, A. (2007). Quan el dol és patològic i com cal tractar-lo?Anàlisi i Modificació de conducta, 33(147). https://doi.org/10.33776/amc.v33i147.1205

Gallego, L. V. (1993). El pensament de suïcidi en l’adolescència. Universitat de Deusto.

Kawano K. (2011). The mental health of persons bereaved by suïcidi.

Montalbán, S. R. (1998). La conducta suïcida. ARAN.

Neimeyer, R. (2007). Aprendre de la pèrdua. una guia per a afrontar el dol. Capítol 4: L’activitat del dol, 67-93.

Soro, M. (2019). Proposta de programa davant dol per suïcido: prevenció del dol patològic. Treball fi de grau. Universitat Catòlica de València.

Tal Young I, Iglewicz A, Gloriós D, Lanouette N, Seay K, Ilapakurti M, et al. (2012). Suïcidi bereavement and complicated grief, Dialoguis in Clinical Neuroscience, 14, 177–86

Victoria, C. R, i Pérez, C. (2012). Dol abans mort per suïcido. Revesteixi Havanera de Ciències Mèdiques, 12(2).

Worden, J.W . (2013). El Tractament del Dol: Assessorament psicològic i teràpia. Paidós.