Els conflictes entre germans són una expressió comuna i esperada en les relacions familiars, presents tant en la infància com en l’edat adulta. En etapes primerenques, aquestes disputes sorgeixen principalment per la competència per recursos parentals, diferències de temperament i processos de socialització. En l’adultesa, si bé el context canvia, els conflictes poden persistir o transformar-se, vinculant-se a responsabilitats familiars, decisions financeres o valors divergents. Comprendre aquests conflictes des d’una perspectiva del desenvolupament permet identificar patrons que es mantenen al llarg del temps i proposar estratègies per a afavorir relacions fraternes més saludables i funcionals.

Definició de conflicte
El conflicte és una situació en la qual dues o més parts tenen interessos, necessitats, desitjos, valors o percepcions incompatibles o en oposició, la qual cosa genera tensió, desacord o confrontació. Des d’una perspectiva psicològica i social, el conflicte pot ser: intern o extern.

Es fa referència al nivell intern quan ocorre dins d’una mateixa persona, per exemple, en enfrontar una decisió difícil o dilemes morals. D’altra banda, es fa referència a un conflicte interpersonal quan es produeix entre dos o més persones, com en les relacions familiars, laborals o socials.

Els conflictes en la infància
Els conflictes durant la infància són una part natural i inevitable del desenvolupament humà. Des dels primers anys de vida, els nens/as s’enfronten a situacions en les quals han de compartir recursos, expressar els seus desitjos, resoldre desacords i aprendre a conviure amb uns altres. Lluny de ser simplement conductes problemàtiques, els conflictes infantils reflecteixen processos fonamentals en el desenvolupament d’habilitats socials, emocionals i cognitives.

En el context familiar, especialment entre germans/as, aquestes tensions poden manifestar-se amb freqüència. Segons la psicologia del desenvolupament, els conflictes entre germans/as tenen arrels tant evolutives com ambientals, i poden sorgir per diferències de personalitat, competència per l’atenció dels pares o, simplement, per estar en constant interacció.

Comprendre el significat, les causes i les conseqüències d’aquests conflictes permet a pares, educadors i professionals del desenvolupament infantil intervenir de manera més efectiva, promovent un creixement emocional saludable i relacions interpersonals constructives.

Teoria del conflicte entre germans/es
Quan parlem dels conflictes entre germans/as pot haver-hi moltes causes, passant des de les necessitats més simples a les més complexes.

La teoria del conflicte entre germans, proposta per psicòlegs evolucionistes com Robert Trivers (1974), planteja que els germans competeixen pels recursos limitats dels pares, com a atenció, afecte, protecció i suport econòmic, per a maximitzar el seu propi benestar. Aquest enfocament suggereix que el conflicte té una base biològica adaptativa.

Aquesta teoria de conflicte d’interessos parentals – filials desenvolupa que cada fill/a té un interès individual a maximitzar els recursos que rep per part dels pares. No obstant això, són els mateixos pares qui han de distribuir aquests recursos entre diversos fills/as per a assegurar la supervivència del nucli familiar. Conseqüentment, això genera un conflicte d’interessos ja que cada germà/a buscarà augmentar la seva “porció” de recursos, la qual cosa suposa una competència entre germans/as i desenvolupa la rivalitat entre ells. De totes maneres, s’entendrà aquesta rivalitat com una conseqüència evolutiva natural pel fet de compartir recursos limitats.

El conflicte com a part del desenvolupament en la infància
Les recerques en psicologia del desenvolupament mostren que el conflicte varia segons l’edat.

Durant la infància primerenca, fins i tot abans dels 2 anys, els conflictes solen ser freqüents però de baixa intensitat, estant relacionats amb joguines, espais, menjar, desitjos d’atenció exclusiva per part dels pares…

El motiu dels conflictes sol anar variant amb l’edat, a mesura que els nens/as es van desenvolupant física i cognitivament. En l’etapa infantil, se sumen conflictes vinculats a sentiments d’injustícia, comparacions, diferències en el temperament i nivell de desenvolupament emocional…

En l’etapa de l’adolescència, els conflictes poden tornar-se més complexos, incloent-hi temes com a autonomia, rols familiars i comparació acadèmica o social.

La intensitat d’aquests conflictes pot variar segons factors com l’ordre de naixement, l’edat dels nens, el gènere, i l’estil de criança dels pares.

Estudis longitudinals, com els del projecte de recerca de Judy Dunn, indiquen que germans amb temperaments distints, per exemple, un més impulsiu i un altre més reservat, tendeixen a tenir més conflictes. No obstant això, aquestes diferències també poden fomentar l’aprenentatge d’habilitats socials com la negociació i l’empatia.

Aprofundint en els conflictes, hem d’entendre que no sempre són negatius, sinó que són una oportunitat per al desenvolupament. Diversos estudis han demostrat que, en un context familiar de suport, les baralles entre germans poden contribuir al desenvolupament d’habilitats socials i de resolució de problemes (Recchia & Howe, 2009).

No obstant això, quan els conflictes són intensos, freqüents i no es resolen adequadament, poden tenir conseqüències perjudicials, com ara: augment de simptomatologia ansiosa o depressiva, problemes d’autoestima  en el germà/al fet que percep desigualtat o favoritisme, dificultats en les relacions socials externes…

La forma en què els pares intervenen en els conflictes entre germans/as té un impacte significatiu. Algunes recerques mostren que la mediació parental ajuda als infants a identificar emocions, entendre la perspectiva de l’altre i buscar solucions. Per tant, un entorn on els pares promoguin el diàleg, la negociació i l’empatia seran afavoridors per al desenvolupament dels infants ja que seran entorns que promoguin la reducció de l’agressivitat i una millora en la relació fraterna. Al seu torn, una rivalitat moderada pot ser un motor de motivació, identitat personal i autonomia.

Contràriament, una de les variables que més influeix en la intensitat de la rivalitat és la percepció de tracte desigual per part dels pares. Quan un nen/a percep que el seu germà rep més afecte, atenció o privilegis, és més probable que s’intensifiquin els conflictes, hi hagi major rivalitat, es redueixi el benestar emocional, hi hagi una deterioració en la qualitat de la relació fraterna…

Per tant, dins de que un entorn conflictiu pot generar conseqüències negatives en el desenvolupament de l’infant, també cal destacar que el conflicte en si entre germans/as no s’ha d’entendre únicament com una cosa estrictament negativa, ja que també promou el desenvolupament d’àrees com les habilitats socials o la resolució de conflictes.

Estratègies per a reduir els conflictes entre germans/as en etapa infanto – juvenil
Algunes de les estratègies per a adults per a reduir els conflictes entre germans/as en etapa infanto – juvenil són les següents:

  • Fomentar l’equitat, no la igualtat: adaptar les regles i el tracte a les necessitats individuals de cada fill/a en comptes de tractar a tots exactament igual.
  • Promoure la resolució de conflictes autònoma: ensenyar als germans/as a parlar sobre els seus sentiments i negociar solucions enfortirà la seva autonomia i les seves habilitats socials.
  • Establir normes familiars clares: definir límits sobre conductes inacceptables, com l’agressió física o verbal, reduirà la intensitat dels conflictes.
  • Passar temps amb cada fill/a de manera individual: Tenir espais en comú i espais individuals reduirà la gelosia entre germans/as i millorarà la qualitat del vincle familiar.

Conflictes entre germans/as en l’edat adulta
Encara que els conflictes entre germans/as solen estudiar-se amb major freqüència durant la infància i l’adolescència, la literatura científica ha demostrat que aquestes dinàmiques no desapareixen per complet amb la maduresa. Per contra, les relacions entre germans/as en l’edat adulta poden continuar sent font de suport emocional, però també de tensió, competència i conflicte, especialment en contextos familiars crítics com la cura de pares majors, herències, diferències ideològiques o desigualtats econòmiques.

Persistència de patrons primerencs en l’edat adulta
Estudis longitudinals han mostrat que les dinàmiques establertes en la infantesa tendeixen a repetir-se o consolidar-se en la vida adulta. Molts adults mantenen una relació amb els seus germans influenciada per:

  • Rols familiars establerts en la infància, per exemple, el “protector”, el “rebel”, el “preferit”…
  • Percepcions de favoritisme parental, que poden romandre actives o fins i tot intensificar-se en contextos de decisions familiars.
  • Estils d’inclinació desenvolupats en la infantesa, els quals afecten la forma en què es manegen els conflictes en l’adultesa.

En aquest sentit, una relació fraterna marcada per rivalitat o distanciament durant la infància té més probabilitats de mantenir-se conflictiva en l’adultesa si no s’han desenvolupat noves estratègies de comunicació o resolució de conflictes.

Noves fonts de conflicte en l’edat adulta
A diferència de la infància, on els conflictes solen girar entorn de recursos tangibles o l’atenció parental, en l’edat adulta sorgeixen tensions associades a:

  • Cures parentals i presa de decisions familiars: la distribució de responsabilitats en la cura de pares ancians sol ser una font freqüent de desacords, especialment quan un dels germans sent que assumeix una càrrega desproporcionada (Suitor et al., 2015). El conflicte pot intensificar-se si existeixen diferències en els valors, estils de vida o disponibilitat econòmica.
  • Aspectes econòmics i herències: disputes relacionades amb llegats familiars, propietats o béns poden activar ressentiments passats o percebudes desigualtats històriques. Les decisions unilaterals o la falta de comunicació clara solen agreujar la tensió entre germans/as.
  • Diferències ideològiques, polítiques o religioses: la divergència de valors en l’adultesa pot portar a ruptures si els germans/as no compten amb estratègies saludables per al desacord o no arriben a un terme mitjà.
  • Competència social o professional: malgrat l’edat, alguns germans/as mantenen una competència tàcita per assoliments acadèmics, professionals o familiars, per exemple, qui té el “millor” treball, parella o fills.

Factors que moderen el conflicte
La recerca ha identificat uns certs factors que redueixen o esmorteeixen els conflictes fraterns en l’adultesa:

  • Comunicació oberta i assertiva: afavoreix la resolució de desacords i la comprensió mútua.
  • Independència econòmica i geogràfica: la distancia física o autonomia pot disminuir el contacte conflictiu.
  • Esdeveniments vitals significatius com a malalties, dols o naixements: poden actuar com a catalitzadors de reconciliació o, per contra, reactivar velles tensions segons el cas.

Impacte del conflicte fratern en l’adultesa
Els conflictes persistents entre germans/as adults, igual que s’ha comentat anteriorment en l’etapa infantil – juvenil, poden tenir conseqüències emocionals profundes:

  • Augment d’estrès  psicològic i simptomatologia depressiva, especialment en adults majors.
  • Reducció de les xarxes de suport: quan la relació amb els germans/as es deteriora, pot disminuir el sentit de pertinença i suport familiar.
  • Impacte en altres relacions familiars, com amb nebots o fins i tot en la relació amb els propis fills/as, si es reprodueixen dinàmiques de conflicte.

Conclusió
Tal com hem vist al llarg de l’article, els conflictes entre germans/as són naturals i formen part del desenvolupament humà. En la infància, reflecteixen processos de socialització i competència per recursos familiars, mentre que en l’adultesa poden persistir o transformar-se per responsabilitats familiars i diferències personals. Si bé poden generar tensions, també ofereixen oportunitats per al desenvolupament d’habilitats emocionals i socials. El seu impacte dependrà del context, la qualitat de la comunicació i la percepció d’equitat en la relació. Comprendre aquests conflictes des d’una perspectiva evolutiva permet abordar-los de forma més empàtica i constructiva, millorant així el benestar individual i la cohesió familiar en etapes clau del cicle vital.

Si vostè o algú del seu entono necessita ajuda amb la gestió de conflictes entre germans/as, no dubti a sol·licitar una primera visita informativa amb nosaltres, en el Centre de Psicologia CANVIS de Barcelona disposem d’un equip de psicòlegs/as que poden acompanyar el seu procés.